COM AVORRIR LA LECTURA

Que si no tinc temps, que si llegir cansa, que si els llibres són cars… Posats a buscar, trobarem mil i una excuses que ens repetim per no llegir. No obstant això, conscients dels beneficis de la lectura, volem que el nostre fill, la nebodeta o el nét sí que sigui lector. Però no totes les estratègies són adequades. De vegades, sense adonar-nos-en, provoquem l’efecte contrari: que avorreixin la lectura.
La lectura no ha de ser una obligació
En les primeres etapes hem de ser pacients per ajudar-los a desxifrar el codi de l’escriptura.
Quan comencen a llegir en veu alta, no s’han de retreure mai els errors que puguin cometre; al contrari: aplaudim sempre els encerts. A més, no hi ha res que separi més un nen d’un llibre que l’obligació. Si tractem d’imposar-li la lectura «perquè sí» només aconseguirem distanciar-lo. Cal evitar també menysprear els gustos dels nens.
Molts lectors adults van començar amb les aventures de Mortadel·lo o Pumbi, o les obres d’Enid Blyton.
Una temàtica apropiada per a cada edat
Deixem que nens i nenes trobin també el seu camí, els gèneres i els autors que més els agraden. I donem-los suport: si trobem inadequada la seva tria, tractem de suggerir –amb molt de tacte!– alternatives. Però sempre hem d’adequar les lectures que proposem als menuts a les seves necessitats, gustos i aptituds. Tinguem en compte aspectes com l’extensió, la temàtica o el llenguatge abans de proposar-los una lectura. Deixem-nos aconsellar i, sobretot, no els donem Tólstoi als 8 anys!
El que és una obra mestra per a un, pot ser un rotllo insuportable per a un altre.
Un nen es convertirà en lector si troba llibres que realment l’apassionen i l’atrapen.
Si s’avorreix amb un títol concret, pot deixar-lo i començar-ne un de nou: hi ha mil llibres més esperant-lo!
Llegir per plaer, sense res més
Si algú ens exigís resumir en un full cada capítol de la nostra sèrie favorita, segur que la detestaríem. Els pares no hem de reclamar-los comentaris per escrit de les lectures que fan a casa per gust; en el seu temps d’oci, deixem que es diverteixin llegint i prou.
És bo que pares i mares s’interessin pel que llegeixen els seus fills a l’escola, i és perfecte compartir lectures amb ells, però sempre amb un esperit constructiu i positiu, no per a examinar-los ni interrogar-los.
Parlar de llibres, de forma correcta, pot enfortir els llaços entre pares i fills.
«Si llegissis més, trauries millors notes.» «Veus el teu amic Marc? Ell sí que ho aprova tot. Perquè llegeix molt, no com tu.» Perfecte. Ja tenim un nen que odia els llibres. I, potser, també el seu amic Marc… Els bons lectors llegeixen pel pur plaer individual, per evasió, per ànsia de coneixement personal, no exclusivament per obtenir millor rendiment acadèmic.
Motivem a casa la lectura per distracció, per entreteniment.
Si llegir és un càstig…
«Fins que no t’acabis la novel·la, no hi ha tele ni Internet.» «Ja està bé de jugar a la consola i posa’t a llegir!» Ordres ideals perquè detestin els llibres. La lectura ha de ser una alternativa més d’oci, no un substitut odiós. Si aconseguim que s’organitzin bé, trobaran temps per a tot.
En conclusió: si volem fer joves lectors, haurem de ser subtils i animar, suggerir, incitar i motivar, mai imposar, ni obligar, ni forçar. Ningú es fa lector de la nit al dia. Si ens veuen llegint i els llegim regularment, potser aconseguirem que s’interessin per la màgia dels llibres.

campana_lectura_grafica03.jpg

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *