Aquest text és un exercici que vam fer a la classe de cicle superior de català. Tractava d’ explicar que haguéssim volgut ser en vides passades.

A mi m’ hagués agradat ser un gosset, perquè a mi m’agraden molt i m’ hagués encantat estar en la pell d’un. També m’ hagués agradat ser la casa on visc ara, perquè, abans, hi vivia la meva padrina i estaria bé poder sentir la seva veu o veure-la viva. També voldria ser un potet ben decorat de colònia amb olor a roses fresques, perquè, a part de que m’agrada aquesta olor,  no sé com es fa un colònia i així ho veuria. Ho també hauria volgut ser una pedra, perquè, així, seria testimoni de totes les vegades que nens petits i no tant petits se’n tiren. I m’ hagués agradat ser la punta del cordó de les vambes del nen que m’ agrada, perquè així sentiria de que parla quan va amb els seus amics i m’ aprendria la seva direcció de memòria. Però no les sabates, perquè, si et suen els peus fan pudor, i jo no en vull fer, de pudor. I també m’ hagués agradat ser una barana, perquè, la gent, quan passa per les escales, l’acarícia, i a mi m’ encanten les carícies. Ho també m’ hagués agradat ser una oreneta, per a tenir vista panoràmica de tot el món. I també m’ hagués agradat ser una roca de les que hi ha al mar, per a veure que hi passa a dins i que els humans no podem veure, però vull dir d’ aquelles roques que hi ha molt cap al fons del mar. I m’ hagués agradat ser un copet de neu, perqué sempre estaría fresqueta. I també m’ hagués agradat ser una televisió, perquè la gent em miraria tot el dia. I una enganxina de la Hello Kitty, perquè és molt mona. I també hagués estat bé ser un pastís de xocolata, perquè estan superbons i fan molt bona olor i, alguns, molt bona pinta. I, per últim però no menys important, m’ hagués agradat ser el póster que més m’ agrada del Justin Bieber perquè, a la foto, està superguapo.

Espero que us hagi agradat!

Maria C., Castellnou de Seana.