“La balada de nunca Jamás” és un segon llibre d’una trilogia. Després dels esdeveniments del primer llibre, la protagonista Evangeline Fox, es va prometre a si mateixa no tornar a confiar en el príncep de cors, el qual és un destí (com un deu) anomenat Jack, amb qui va fer un tracte abans (en el primer llibre). En aquest segon, finalment, s’ha d’aliar (un altra vegada) amb Jack, ja que descobreixen una maledicció que afectarà la protagonista.

EVANGELINE FOX: És una jove noia de cabells de color rosa, la qual es va quedar ofre i va d’haver de viure amb la seva madrastra i la seva germanastra. Però després va descobrir que era la clau per obrir una porta d’una profecia.

JACK O EL PRÍNCEP DE CORS: És un destí (una mena de deu) el qual ha viscut uns quants anys, però sempre es manté jove. És una de les “persones” que vol que Evangeline obri la porta de la profecia.

La història passa en un món de fantasia,  anomenat  “El Glorioso Norte”. Després dels esdeveniments del primer llibre.

Del capítol 32 fins al 39, ja que és la part on poden descansar i donar-se una mica de temps abans de la tragèdia. A més que en aquesta part la protagonista descobreix unes quantes coses i junt amb Jack, acaben tenint un bonic moment (encara que després això desapareix, ja que la felicitat no és per sempre).

Els missatges que ens pot donar tant el llibre com l’autora és que no tot és el que sembla (ja que Evangeline i els lectors descobreixen coses noves que han de veure amb la trama). També que la felicitat a vegades és una mentida i que és una cosa que nosaltres volem fer veure, que els sentiments no són gens fàcils d’admetre i més quan saps o penses que no pots estar amb aquesta persona, però que, així i tot, és millor dir-ho abans que succeí alguna cosa de la qual et puguis penedir. Suposo que vol dir totes aquestes coses perquè en són coses que en la realitat ens poden passar.

Recomanaria aquest llibre a les persones que els agradi el “slow romance” junt amb fantasia.

Per a mi és un 5/5 estrelles, ja que la trama és molt interessant i cada vegada vas descobrint més coses, ens descriu molt bé els paisatges, les coses màgiques i ens deixa amb una barreja de sentiments que, personalment, em fa voler fer llegir el tercer llibre d’aquesta trilogia.