L’OCEÀ VIST DES DE L’ESPAI de Arnau Cascán Ayuso ( II Batxillerat B )

El passat 24 de gener , els alumnes de batxillerat vam assistir a la conferència L’oceà vist des de l’espai, a càrrec del físic i oceanògraf Jordi Font, professor de L’Institut de Ciències del Mar, ICM.

Des de fa segles, l’oceà sempre ha estat una font de curiositat per a la humanitat, però durant els darrers anys s’ha pogut explorar amb més precisió i més a fons. La conferència va ser una mostra ben clara d’aquesta recerca. Jordi Font, juntament amb un equip de científics, han estudiat les característiques d’aquesta immensa massa d’aigua.

Els oceans tenen una gran importància a la Terra, ja que dues terceres parts del nostre planeta són formades per aigua. Els oceans contenen aproximadament el 97,5% de tota l’aigua terrestre, i el 78% de les precipitacions cauen sobre el mar. Però, a més a més, és on s’esdevé la major part de l’evaporació.

Després de conèixer les dades, hem d’aclarir que els oceans no són només grans masses d’aigua, sinó que també tenen funcions vitals per a l’ecosistema planetari, i és que sense el mar la vida seria impossible. Per exemple, sabem que és qui regula la temperatura del planeta, que és on es concentra bona part del diòxid de carboni, que si fos a l’atmosfera seria irrespirable, i a més conté una gran quantitat d’espècies animals.

Malgrat totes aquestes dades que poden semblar gairebé evidents, els oceans són un gran misteri per a la humanitat, ja que només podem conèixer i explorar la seva superfície. Era just en aquest aspecte on la conferència se centrava, i és que fent una comparació podem veure que coneixem més sobre la Lluna que sobre el fons oceànic del nostre propi planeta, ja que és molt més fàcil explorar l’espai exterior que les profunditats oceàniques, on les grans pressions incapaciten l’home per la seva exploració.

La ciència, però, se segueix perfeccionant, i cada cop surten més aparells que ens permeten l’observació des de l’interior dels oceans. Per exemple, les boies de la superfície marítima poden mostrar-nos els corrents que es produeixen a l’oceà, però encara hi ha aparells més sofisticats, com uns cilindres, o fins i tot unes boies amb una forma hidrodinàmica, que malgrat que augmenten considerablement el seu preu, fan l’oceà una mica més conegut.

Però les dades experimentals no semblen gaire pràctiques, ja que a més de ser molt cares, si es tracta d’aparells electronitzats es fan malbé amb molta facilitat i arriben molt lluny, el que fa que els resultats siguin imprecisos. Per aquest motiu els científics han començat a mirar l’espai des de l’altura, des de satèl·lits que en comptes de mirar cap a l’espai miren cap a la Terra i, a poc a poc, gràcies a aquesta evolució tecnològica, des de l’espai es poden anar observant nous aspectes.

Amb radiacions molt més complexes que les que nosaltres coneixem s’ha pogut fotografiar l’oceà per poder-ne estudiar característiques com ara la temperatura, els organismes que hi viuen o fins i tot les distàncies i els moviments que s’esdevenen en el seu interior. Tot això s’ha pogut fer gràcies a satèl·lits espacials com el famós METEOSAT o l’ENVISAT, cadascun especialitzat en unes determinades funcions d’estudi.

La complexitat d’aquests aparells permet obtenir una gran quantitat d’informació sobre els misteris que envolten els oceans del nostre planeta, però encara podem dir que queden molts i molts anys de recerca per aconseguir esbrinar més coses sobre les aigües que envolten els continents on vivim.