Agraïment

Agraeixo la meva primera mare, la Xina, el lloc on vaig néixer, on hi ha una acumulació d’història de 5000 anys, meravellosa i llunyana; bella, dolça i tranquil·la, on hi ha la intel·ligència, la valentia…

Agraeixo la meva segona mare, Espanya, un lloc romàntic, ple d’amor i tendresa, lliure i càlid. Estimo cada tros de platja, cada riu, cada tros de terra…

Agraeixo als meus professors i companys, cada dia em donen nous coneixements, alegries i ajudes.

Cada quinze dies faig un intercanvi d’idees culturals amb la meva tutora, una comunicació de cor amb cor, on explico les meves alegries i tristeses.

Agraeixo a les persones que estan llegint les meves redaccions, junt amb les orientacions i correccions que em doneu.

Gràcies, professors i amics meus.

21.10.09

A  Xina, va existir un personatge molt famós anomenat Mengzi. Va ser professor molt famós amb coneixements molt elevats.Un dia, la seva mare el va posar davant d’un teler on ella  feia un teixit . De sobte, va agafar unes tisores i va tallar per la meitat  el teixit que estava a punt d’acabar. Mengzi es va sorprendre molt i  va preguntar a la seva mare perquè ho havia fet. La seva mare li va contestar que estudiar és com fer un teixit: si a mig camí el talles, mai  triomfaràs.

Il·lustració de M. Serrasolsas

Mengzi, després de rebre l’ensenyament de la seva mare, per fi va canviar i es va convertir en un personatge important  de Xina.

Aquest és un famós conte  que tots els xinesos saben. Des d’aquest conte podem veure que és molt important l’ambient per a un estudiant i tenir bons professors, perquè només així podrem aconseguir triomfar en l’estudi.