EL ROMANÇ DE TRISTANY I ISOLDA de Edgar Codina I Batx A

El Romanç de Tristany i Isolda és una història d’amor i desgràcia que va triomfar a l’Edat Mitjana, fa aproximadament mil anys. Però aquesta no és una història on l’amor entre els dos protagonistes sorgeixi de manera natural. Aquí no hi haurà una mirada de la dama que enamori perdudament al valent cavaller, ni un heroi que salvi a la damisel·la per guanyar-se el seu amor. En aquest relat, l’amor és fruit d’un beuratge màgic que Tristany i Isolda beuran per equivocació, i que farà que els dos s’enamorin profundament, cosa que els acabarà portant al pitjor desenllaç possible. Aquest amor, que hauran de mantenir en secret, serà el fil conductor de quasi tota la novel·la, i serà el causant de les aventures i desgràcies dels dos enamorats. Però dins de la novel·la no només trobarem l’amor com a tema principal, ja que l’honor, les relacions entre els cavallers, i les astúcies de Tristany també hi són molt presents. També cal destacar l’abundant aparició d’elements màgics, però tractats d’una manera tan natural que no li treuen versemblança al relat.

WATERHOUSE 1905

Tot i la brevetat de la història, el nombre d’aventures que viuen els dos enamorats, que contínuament han de trobar maneres d’amagar el seu amor, fa que l’interès per la lectura sigui constant.

Personalment, haig de dir que al principi creia que la lectura de El romanç de Tristany i Isolda es faria pesada i avorrida. Saber que el llenguatge que s’utilitza és bastant antic em feia pensar que em costaria entendre la historia, i el tema principal de què tracta, l’amor, no m’atreia gens… Però a mesura que l’anava llegint, m’adonava que la meva primera impressió era equivocada. Sí, és cert que el llenguatge a vegades resulta una mica difícil, però en general no és cap problema per entendre l’obra, i no es fa massa pesat. I encara que la història té com a pilar principal l’amor entre Tristany i Isolda, està narrada d’una manera tan poètica, tan expressiva, que convida a seguir llegint. A més a més, la inclusió d’elements màgics es fa d’una manera tan natural que no ens sorprenen o no ens semblen estranys, sinó que els acceptem com una cosa més del relat, fa que siguin quasi versemblants i, a sobre, donen més varietat a l’obra. També haig de dir que el llibre és bastant breu, però això té com a punt positiu que, des del meu punt de vista, en cap moment perd intensitat i ens manté atrapats dins de la història. També haig de dir que més d’un potser se sentirà identificat amb els personatges de l’obra, que encara que tenen mil anys d’existència, transmeten una idea de l’amor que encara avui dia és present i que ha servit d’inspiració a molts altres autors.

En definitiva, El romanç de Tristany i Isolda m’ha agradat moltíssim i crec que tothom hauria de llegir aquest clàssic de la literatura un cop a la vida.