ANADA AL TEATRE: MAR I CEL D’ÀNGEL GUIMERÀ.

Laura Minguella, 3C

Mar i Cel m’ha semblat una història molt bonica (tant l’obra com el text), ja que tracta l’amor d’una manera que m’ha semblat interessant: sense ser massa “cursi” però tampoc sense ser massa fred, i utilitzant moments i paraules maques quan s’escau. A més, el títol em sembla molt adient i m’agrada molt aquesta comparació, ja que el mar i el cel són uns excel·lents exemples dins de la història.

A l’obra de teatre, l’ escenografia era espectacular: el vaixell feia una sensació de realitat que mai abans havia experimentat i, a més a més, es movia, cosa que permetia que la historia avancés amb el seu moviment; és a dir, quan el vaixell es movia cap a qualsevol costat, sabies que l’escena es donava per finalitzada, i que ben aviat en començaria una altra.

A més  a més, la pantalla de gasa permetia fer flash-backs, crear efectes visuals i aportar informació i imatges extres a l’obra. Altres efectes com ara el fum, la llum, la manera com estava enfocada i els efectes de so (trets de pistola, per exemple) combinats amb efectes visuals (en aquest cas, suposo que eren petits petards o bombetes) afavorien el realisme de l’obra.

La música en directe és un altre punt a favor d’aquesta adaptació, ja que la senties més de prop, i almenys des d’on jo seia (3a fila), podies veure els músics si allargaves una mica el coll, i això estava molt bé.

Els actors, segons el meu parer, ho van fer molt bé (encara que jo no en sé gaire de teatre, ni de com s’ha d’ actuar), i tant el vestuari com la caracterització estaven molt ben aconseguits, o almenys això em va semblar a mi.

L’única cosa negativa que hi vaig trobar era que hi havien algunes escenes que es feien massa llargues i una mica avorrides, però això ho arreglaven de seguida les cançons i els acròbates, que eren capaços de fer acrobàcies increïbles i deixar-te amb la boca oberta.

En conclusió, Mar i Cel és una història magnífica, amb la dosi justa d’amor i d’acció i amb un títol molt enginyós. L’adaptació teatral és molt realista, amb el vaixell i els múltiples efectes, tant lumínics, com sonors. L’actuació, els equilibris, les acrobàcies i les cançons dels actors, així com les petites dosis d’humor, feien que els moments més espessos no ho fossin tant. Mar i Cel és una obra que recomanaria molt, tant per a grans com per a petits.