Miró:”L’escala de l’evasió”

Aquest dijous hem anat a l’exposició ha estat bastant bé, però la majoria de quadres eren tristos i molt apagats per les guerres i la dictadura espanyola i sovint dibuixava monstres, gent trista, ocells bombarders o dibuixava amb materials humils com el quitrà i la fusta barata. Però, quan es va acabar la segona Guerra Mundial i la dictadura de Franco, ja va començar a fer quadres amb colors  molt més vius o a experimentar per fer quadres i escultures a la vegada.

El quadre que més em va agradar va ser el seu autoretrat perquè es veu molt com ha anat evolucionant al cap del temps. Es tracta d’un quadre que es va començar de jove i el va deixar a mig fer; i quan ja tenia una certa edat el va voler acabar, però ja no el va pintar com ho feia abans i va fer el dibuix modern a sobre.

Miró al principi era un pintor molt figuratiu que pintava a fins l’últim detall, però  s’estaven produint molts moviments artístics a París i per això ell a poc a poc va anar canviant els seus quadres cap a menys figuratius.

Quan Miró va anar a París, va conèixer molts artistes que van fer que canviés la forma de pensar i de pintar.

Arnau Garcia Estrach