Benvinguts/des a la pàgina de tertúlies de la biblioteca de l’escola.
CURS 2010-11
Aquest curs 2010-11 hem començat ja de nou amb les tertúlies, us convidem a tots a participar en la lectura dialògica.
En aquests moments estem llegint el llibre “Pa negre” d’Emili Teixidor.
Us aninem a venir i llegir amb nosaltres.
També podeu fer comentaris al final de la pàgina.
Dijous 7 d’octubre de 2010
Bones a tothom!!!
- L’estrenen als cinemes el dia 15 d’octubre, o sigui que ja ben aviat.
- Expressions antigues que surten al llibre, com ara “anar conill. A la pàgina 41, l’Antònia Boja corre conilla pel bosc. Havien afusellat al xicot al seu davant. Aquí ens vam fixar en l’expressió que ara no s’utilitza massa i en el fet que aquesta noia havia quedat trastocada per l’afusellament del seu xicot i els traumes que pot provocar una guerra.
- A la pàgina 43 parla del maquis i en JoAn ens va estar explicant qui eren i què feien. Fet, que vam relacionar en què a la novel·la hi surt un cavall mort que haurà d’enterrar en Quirze pare, nosaltres dèiem … no serà d’algun maqui? La Yolanda, que va un xic més endavant que nosaltres ens va comentar que el cavall torna a sortir i és possible que tingui alguna trama.
- La Ploramiques ha de descansar al bosc i la Núria s’enfronta amb en Quirze perquè pugui descansar, era quan havia fet les proves per passar de classe i anar amb els grans, havia de fer la prova amb el Senyor Mestre i a soles. Dèiem … no serà que ha patit abusos sexuals?
- Totes vam estar d’acord en què un principi costa relacionar qui és fill, gendre, jove, cosins, … però després més endavant queda lligat.
- Si recordeu, un fet que a mi em va cridar l’atenció era que passaven llista dels qui anaven a missa. A la pàgina 74 ho podeu trobar.
- Entre la pàgina 76 i 77 ens expliquen que la Ploramiques ha de fer la Comunió i el capellà diu “la conducta de la nena (refereint-se a la Ploramiques) ajudarà a esborrar la mala fama dels pares” …. “volen que la filla pagui els pecats del pare, volen veure que la filla del rebel acota el cap” …
- Ens vam fixar en alguns malnoms que surten d’algunes masies, com ara “Can Merda Seca, Can Pixa Torta, Ca la Pepa Bruta”. Pàgina 84.
- Al final de la pàgina 84 ens expliquen com és el pa negre, ” Gairebé vaig plorar de pena, era com un tros de carbó o de serradures brutes. Vaig pensar que la maleïda guerra arriba fins i tot a fer malbé el pa, mata el pa i tot, perquè allò no era pa, allò era un pa mort, sense ànima i sense virtut”. Suposem que d’aquí ve el títol del llibre.
- Entre la pàgina 123 i 124 ens explica la visió de l’Andreu (com a nen) de com la mare estima el pare i ell no ho suporta, ens diu que l’estima massa i que tot ho fa pel pare. Nosaltres vam comentar que l’Andreu té gelosia del pare i possiblement la mare era una dona massa dependent.
Reconec que m’ha enganxat, ja havia sentit bones crítiques però aquesta novel·la no havia caigut a les meves mans.M’agrada com escriu l’Emili Teixidor, m’agrada la manera com descriu les coses, sobretot el paisatge; per exemple a la pàg. 29 quan parla de l’arribada de la tardor.També m’ha fet recordar les històries que explicava el meu avi a la vora del foc, quan jo era petita: El poder de l’esglèsia i els afortunats del poble que estaven a la banda dels “guanyadors”; els jocs dels nens, que eren capaços d’entretenir-se amb poca cosa.Una altre cosa per reflexionar és la unitat familiar, el nostre protagonista i la Ploramiques acaben a casa de l’àvia perquè els pares no se’n poden fer càrrec, una altre cosa destacable és que a les cases de Pagès tenien més aliments que als pobles.És cert que s’ha fet la pel·lícula basada en aquest llibre, si busqueu la busqueu al Google hi ha moltes pàgines que en parles, però en faré cinc cèntims. El director és l’Agustí Villaronga, el protagonista l’actor Sergi López i també és cert que l’actriu Nora Navas ha aconseguit la “Conxa” de plata per aquesta pel.lícula en el festival de Sant Sebastián. També és cert que està feta en català i la podrem veure properament.Voldria saber quin cereal s’utilitzava per fer el pa negre, però no ho he trobat enlloc.……UFFF, sort que només he llegit fins a la pàg. 150.
Ahir vam quedar que ara ens trobaríem d’aquí a 3 setmanes, el dia 27 d’octubre a les 16 h a la biblioteca de l’escola. Ja ho sabeu, continuem llegint!!I qui vulgui pot anar dient la seva opinió del que està llegint. Ànim i endavant!!!
CURS 2009-10
Per a més informació sobre tertúlies cliqueu aquí.
Per mirar les fotos dels tertulians/anes fes clic aquí
La lectura és molt important. Per això des de l’escola i des de la biblioteca procurem encomanar als vostres fills el gust per llegir.
El passat 13 de gener vam encetar una activitat relacionada amb la lectura: la lectura dialògica de pares, mares, familiars, veïns, amics… És una activitat que està funcionant molt bé arreu d’Europa i creiem que a Riudellots també ens interessa. Tenim llibres: necessitem persones voluntàries per donar-los vida llegint-los i comentant-los entre adults.
Tots els pares, mares, avis, tiets, veïns, amics… que vingueu sereu benvinguts. És una activitat adreçada a vosaltres i els alumnes no hi participen. Les tertúlies literàries dialògiques ens permeten acostar l’escola a les famílies i així aconseguirem una educació més coherent entre tots.
En aquests moments estem llegint “La vida i la mort d’en Jordi Fraginals” de Josep Pous i Pagès i el proper dimecres 21 d’abril a les 4 de la tarda ens trobarem per comentar fins al final del llibre. Si algú s’anima de nou a participar a les tertúlies tenim llibres per deixar de “La vida i la mort d’en Jordi Fraginals”, us animem a llegir i a comentar entre tots el llibre. Endavant!!!
Llibres que hem llegit:
– “La Plaça del Diamant” de Mercè Rodoreda.
– “Albert” de Dolors Garcia i Cornellà
– “La vida i la mort d’en Jordi Fraginals” de Josep Pous i Pagès.
– “Olor de Colònia” de Sílvia Alcántara.
La Lydia Paredes ens ha enviat unes fotos relacionades amb el tema de “La Plaça del Diamant”, si les voleu veure … fes clic aquí
Tot buscant, he trobat unes quantes coses
Per a tots els que vulguin saber informació sobre la vida de Mercè Rodoreda, aquí la hi podreu trobar.
http://www.tv3.cat/elmeuavi/2003/rodoreda/tablasaber.htm
http://www.tv3.cat/elmeuavi/2003/rodoreda/entrevistats.htm
Espero us agradi.
Maria Anglada.
És impressionant que en un món dominat per les Belen Esteban, GH i superficialitats vàries, un grup de persones, sense ànim de lucre ni de poder ni d’audiència, decideixin trobar-se per llegir i compartir-ho.
Més que ser “útil” per a explicar o encomanar als fills, crec que la lectura és un plaer que ningú ens pot treure. I compartir la lectura en igualtat és un privilegi de déus: els que tenen molts diners no poden comprar un grup on tothom es tracta en peu d’igualtat i comparteix significats pel mer gust de llegir.
Em va saber molt greu no poder assistir a la sessió passada perquè tenia un curset i era el primer dia i feia lleig fer campana el primer dia. Tracta d’aprenentatge cooperatiu, o sigui que va en la mateixa direcció.
Sempre dic als meus alumnes
“NINGÚ SAP MÉS QUE ENTRE TOTS”.
I a la tertúlia ho veig claríssim. Intervenen els raonaments i també les emocions: per això és tan potent. No és tant “teràpia”. Jo crec que les persones estem fabricades per caminar juntes i no per ser tristos solitaris. És un gust tenir el privilegi d’aquesta tertúlia i d’aquest grup de persones.
Els grans canvis comencen per petits canvis. Un viatge de mil quilòmetres comença per avançar un metre, i anar-hi anant…
Diu un poema del Mario Benedetti -fet cançó durant la transició pel Luis Pastor- “Con tu puedo y con mi quiero, vamos juntos compañero”. Doncs això. Endavant cap a Itaca!
JoAn
La tertúlia que jo conec és la de Castelló de la Plana. si voleu saber-ne detalls ací teniu el link
http://www.uji.es/bin/publ/edicions/jfi9/psico/7.pdf
Són les quatre de la tarda, anem a l’escola, som Mares i Pares decidides a compartir una tertúlia sobre “La Plaça del Diamant” de Mercè Rodoreda.
Començant pel pròleg, ens sorprèn que la pròpia escriptora ja li quedin molt allunyats els personatges que ella ha creat.
La repercussió mundial que ha suscitat i en canvi passà desapercebuda en un concurs literari.
Comentaris de la Mercè on ens recorda altres escriptors que l’han marcat i orientat, aquest ens anima a seguir llegint per saber més d’ella i d’altres autors.
La novel·la ens ha despertat un viu interès per poder comentar de manera conjunta el que hi passa.
Em quedo en un comentari sobre les diferències de gènere molt marcades en l’època que emmarca la novel·la; La Natàlia passa a ser La Colometa per en Quimet i a fer el que aquest decideix per ella, començant perquè trenqui la seva antiga relació i que es casi amb ell.
Riudellots de la Selva, 27 de Gener 2010
Tertulià/anes,
Glups, glups, … avui estàvem tan engrescades que m’he oblidat de fer la foto, em sap greu Yolanda. El pròxim dimecres portaré la càmara, però a veure si entre totes fem memòria i fem fotos.
A la biblioteca de l’escola he trobat un llibret (que també m’he oblidat de dir-vos :-(((( ), amb dibuixos de la Pilarín Bayés, només l’he fullejat molt ràpid. Però semblava interessant. Si us sembla, ens el podem anar passant. Per qui començo? Cristina, vols ser tu la primera que ja ho tens tot llegit? i després continuo amb el 4, 3, 2 i 1?
Tampoc hem quedat qui portarà les galetes i infusions. Si va bé, seré jo la primera.
I res més, us animo a continuar llegint i ens trobem el proper 24 de febrer a les 4 de la tarda.
Maria Anglada
Hola tertúlianes… Quina emoció pensar que el dimecres ens retrobem!!!
Mentrestant … volia compartir amb vosaltres un petit obsequi :
En primer lloc un envio aquest enllaç o link.
Si clickeu a sobre obrireu una web d’una revista digital que honora a les DONES BIBLIOTECÀRIES DE CATALUNYA dels anys 20 , 30 , 40 i 50.
Trobareu una foto preciosa de dones estudiants de l’any 1931 amb el seu professor…. imagineu-vos més o menys la imatge de la Colometa… Just d’aquest grup de noies s’explica la tràgica mort de la Concepció de Balanzó que va ser responsable de la Biblioteca de Manresa… (això és un petit homenatge a la “nostra ” biblio-culti Maria Anglada).
He reunit unes fotos sobre la Plaça del Diamant.
Us les envio per correu electrònic a l’espera de que la Maria Anglaa m’expliqui com les puc penjar en el blog…. PETOOOOOOOOOOOOONS RODOOOOOOOOONS COM MELOOOOOOOOOOOONS.
http://www.ub.es/bid/10dones.htm
He trobat aquest video a tv3, dura una hora i és IMPRESSIONANT. Ostres, ostres, ostres, quanta informació que hi ha, us el recomano. De debó que val la pena.
http://www.tv3.cat/videos/172199/El-meu-avi—Merce-Rodoreda
Lydia, ja t’he penjat les fotos que ens vas fer arribar. A sobre teniu l’enllaç i també aquí
http://picasaweb.google.es/109973935300979866363/Tertulies#slideshow/
Una de les coses que més em criden l’atenció és que la lectura en comú o compartida incita molt a l’autoaprenentatge perquè et permet fer-te preguntes i compartiles amb la resta de les persones i estimular-te a buscar la resposta. Ahir mateix em vaig mirar la meitat del documental que tu ens havies comentat a la tertúlia… coincideixo amb tu, és colpidor perquè dona moltes claus per explicar el món intern i els motius de les relacions familiars tan doloroses i complexes de la Rodoreda… trobo que tot plegat t’apropa totalment a veure la seva obra i la Plaça del diamant des d’una altra òptica….
Visca la lectura!!!!
Avui us escric un poema de l’Elies Barberà “Axàtiva, Axàtiva” i Joan si ets aquí, és de les teves terres, m’agrada aquest noi, perquè era professor com Maria, Ester i tu, va deixar-ho, i s’està dedicant a ser actor, novel·lista i poeta!!!!! Ho fareu també?????
Diu així:
“DIBUIXOS ANIMATS
ens feen somiar
en la bondat serena
de Marco, i Heidi i Pedro;
en la tristesa negra
del melós Calimero;
en la flonja dolcesa
de Maia i Willy i Flip:
la innocent candidesa…
tot ens era donat
per l’ull de la pantalla:
la caverna i l’oracle
Veritat revelada
espill rectangular
de la irrealitat.
i ens feen desitjar
dels ossets Jacky i Nuca,
orfes al bosc Tallac,
la confiança pura;
i de Banner i Flappy,
l’alegria pacífica.
i a ulls clucs hi confiàvem
anhels i bonhomia…
l’estrèpit de fi de mil·leni
-sisme i eclosió de l’Etna!-
ens picolà la candidesa
i ens desfullà, perduts i imbècils.”
Bones!!!
Ahir vaig començar amb en Jordi Fraginals, vaig llegir-me el pròleg i 3 pàgines. Per cert, mai em llegia els pròlegs, però des que fem tertílies … ho faig. I … pel poc que vaig llegir ahir, em sembla que en Jordi ens farà patir molt!!!! Intueixo (després d’haver llegit el pròleg) que hi passen moltes desgràcies i no acaba massa bé. Què en penseu?
no ´se si ens ho farà passar malament … però sí sé que, tot i que és una literatura menys lleugera (aparentment) que la de Mercè Rodoreda em sembla que el llibre pot tractar temes que em venen molt de gust…:
– com podem fer les persones per superar el destí que ens ha dibuixat la família o el poder…
– com podem fer les persones per ser nosaltres mateixos
– etc..etc..
però no sé… a lomillor no va de res de tot això…. ja veurem…
Ai en Jordi!
Ahir diumenge em comentava el meu home que no em veia tan enganxada a un llibre des de feia molt de temps!!!
Ho sento ja he passat de la pàgina 103…No m’he pogut estar…
La veritat és que quan el vaig començar se’m feia difícil la comprensió, si més no, pel vocabulari emprat. Veníem de la Rodoreda o altres a títol privat, més planers. Però ara és una satisfacció trobar-me amb paraules i frases tan enriquidores a nivell particular.
Estic molt contenta de poder-lo compartir amb tots vosaltres, i de ben segur que farem unes tertúlies molt distretes.
Bon dia de primavera!!!!!
M’he llegit els enllaços que ens has passat Maria, m’han interessat molt, a través de l’Atles ja ens queda clar que Sant Esteve de la Vall, és Avinyonet de Puigventós, com ja pensaves.
El tema Collell, ha sigut tota una revelació, he vist la pel·lícula “Soldados de Salamina” i no recordava que hagués passat aquest fet.
També m’agrada saber que un edifici es trasmuti segons les necessitats actuals i una casa de colònies és el més apropiat en aquest segle XXI.
Hola, sóc el masculí solitari de la tertúlia.
Pel que fa al dubte de la Maria Zamora he trobat al Diccionari català-valencià balear 8es troba disponible gratuïtament a internet http://dcvb.iecat.net/ ) aquesta explicació:
REÏRA interj., intensiu
de ira, usat en exclamacions d’impaciència com reïra de Déu!, i per eufemisme reïra de neu!, reïra d’anell!, reïra de bet! (pir-or., or.); cast. ira de Dios. ¿A hont reïra de bet deuen haver anat a raure els ossos corcats d’aquell jayo del dimoni?, Casellas Sots 5. Reïra de nell! Dexeu-me sortir!, Vilanova Obres, xi, 120. Llençant renecs, reïres, «llamp te ferís», Berga MT 186. ¿No veus que è de pr’allà, de les reïres de Déu?, Lluís Rec. 35. «Tot són reïres de Déu i caps sagrats»: es diu d’una casa o reunió on sempre hi ha crits i flastomies (Empordà). Existeixen algunes fórmules d’exclamació humorístiques, per a simular irritació, com aquestes: «Reïra d’En Pateu!» (Empordà, Garrotxa); «Reïra de N’Andreu!» (Llofriu); «Reïra de neu se t’endugui ahir i no pas avui!» (Pineda).
Refr.
—«Per Sant Andreu, reïra de Déu»: es diu perquè per aquella festa (30 de novembre) ja comença a fer fred ben fort.
Us informo que la tertúlia se’m fa molt curta, però ben intensa. Animeu a algun altre masculí perquè s’hi sumi al grup o és poc realista?
El diàleg igualitari, vet el camí de l’enteniment entre diferents sexes, cultures i persones. Ja ho deia Sòcrates: el coneixement és com un part; entre tots, mentre dialoguem anem donant a llum el coneixement de qualitat. Ell en deia la “maièutica” (derivat del verb parir, en grec) del seu mètode d’ensenyar i aprendre a través del diàleg.
Comunicació autèntica, lectura compartida, paraules espontànies. Quina tertúlia més bonica!
Gràcies i fins aviat.
Bon dia tertulianes,
A mi també m’ha agradat molt saber d’on provenia “Reïra de Bet!”, és una expressió tant Martiniana, que sembla que el veig dient-la…
Ahir em vaig oblidar de dir-vos que participant al Cercle de lectura del llibre de poemes d”Aixàtiva, Aixàtiva”, va explicar els motius que hi havia en el llibre i us en volia fer 5 cèntims, d’entrada és un viatge per la infantesa d’una generació nascuda cap als 70, és universal, ha utilitzat l’evocació, i una característica que he trobat molt poètica i que no vaig detectar en absolut mentres el llegia era que en els poemes ha jugat amb els sentits, en cada un hi destaca l’olfacte, la vista, el tacte…per assemblar-se a com percep el món un nen, “xuclant com una esponja”.
Va ser molt aclaridor i va llegir algun poema que per mi ha pres un altre caire de llegir-lo sola.
M’ha agradat molt, Joan, que hagis utilitzat el concepte de Sòcrates, m’has recordat el “profe” de Filosofia que es queixava que la traurien precisament per no crear persones amb criteri de pensament, tampoc recordava que “Maièutica” vingués del grec i signifiqués Part, l’he trobat més bonica del que recordava.
Precisament perquè són curtes, són intenses, les tertúlies, crec que tenen una durada molt positiva, jo estic molt contenta de la participació de la última, ja que l’antepenúltima hi faltàveu tres tertulianes i va ser com “trista”, en referència a la participació masculina, no es tracta que sigui poc realista, és una activitat difícil, però qui sap, potser tenim sorpreses. Quants profes Homes, hi ha a Riudellots??
I pel que fa a pares molts treballen en aquest horari.
A seguir llegint!
Bones!!!!
Avui la Maria Zamora m’ha preguntat si algú sabia què volia dir l’expressió “entre dos llustres”. Algú ho sap? Es veu que surt al voltant de la pàgina 183. A ella li sembla que potser fa referència a les hores. Jo no en tinc ni idea.
No tinc el llibre al davant i crec que “entre dos llustres” fa referència a quan comença a fer-se fosc. Com ho veieu?
Ho he trobat al diccionari on-line gratuït OPTIMOT, de la Gencat
http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/template.PAGE/menuitem.0ee0bcc77434e6b0a2fd1210b0c0e1a0/?vgnextoid=947501713ef61110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=947501713ef61110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
1. llustrar
Font Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (2a edició)
Donar llustre (a alguna cosa). […]
2. llustre 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (2a edició)
Donar llustre a un mirall, a un moble. […]
3. llustre 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (2a edició)
Crepuscle 1 1 . entre dos llustres loc. adv. Expressió que designa els moments del crepuscle en què a penes hi ha claror de dia. […]