“Rere les prestatgeries…”

Rere les prestatgeries
 de la biblioteca de l’institut
 vas començar a escoltar
 la poesia que et parlava. 
No entenies el món,
ni t’entenia. Eres 
d’un altre llenguatge. 
A les nits fosques del pensament, 
quan no saps on arraulir-te, 
ni a on fer el niu 
de la branca més alta, 
recordes: quan el teu món 
començava dins d’un llibre
 i continuava a dintre teu,
 els fulls blancs es giraven
 i et vas llegir, per primer cop.
                            Roser Domènech

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *