Clica sobre la nota, escolta la melodia, i endevina a quin instrument correspon.
[kml_flashembed movie="http://www.xtec.cat/trobada/musica/jocs/joc1.swf" width="450" height="400" wmode="transparent" /]
Per ampliar la informació dels instruments: Els instruments de l’orquestra
Font:Entreteniments musicals
Un altre joc on hauràs d’escoltar i triar quin instrument sona. Ves en compte que els noms estan en anglès:
Font: ArtsAlive.ca
Com estàs d’oïda? Aquí tens dos tests que valoren les aptituds musicals en base a l’audició. Valoren la percepció musical en quant al ritme, melodia i afinació d’ intervals . Després de fer-lo se’ns fan una sèrie de preguntes per a la base de dades abans de donar-nos la puntuació final.
L’un consisteix en distinguir entre dos tons i decidir si el segon és més agut o més greu que el primer.
[kml_flashembed movie="http://tonometric.com/adaptivepitch/adaptivepitch450.swf" width="450" height="400"/]
L’altre està basat en la repetició de dos frases entre les quals haurem de distinguir si són iguals o diferents.
[kml_flashembed movie="http://jakemandell.com/tonedeaf/OnlineScreen450.swf" width="450" height="400"/]
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_730392.rm" width="352" height="288" wmode="transparent" /]
“Atrapa-sons” dedica el capítol als sons greus i aguts, al funcionament de l’oïda humana, a la història del saxo i a dues obres de Paul Dukas i de W. A. Mozart.
Els sons que sentim
Com més petit és un instrument musical, més agut sona, i com més gros, més greu sona. Tant és que sigui de corda, de vent o de percussió. Però tot té un límit: quan un so és molt greu o molt agut, ja no el podem sentir.
L’orella té una part externa que és el pavelló, que, gràcies a la forma d’embut, capta totes les ones sonores que li arriben i fa que vagin a parar al conducte auditiu, al final del qual hi ha el timpà. El timpà, que és aproximadament com la membrana d’un micròfon, vibra amb les ones de so que li arriben i les transmet a la cadena d’ossets (el martell, l’enclusa i l’estrep) i a l’aire contingut en aquesta zona de l’orella.
El moviment de l’estrep i de l’aire es transmet cap al líquid de l’interior del cargol, a través del qual la vibració arriba al nervi auditiu, on es converteix en un impuls elèctric que va a parar al cervell.
Un cop l’impuls elèctric arriba al cervell, aquest òrgan decideix de quina mena de so es tracta. Però si el so és massa agut, és a dir, si les ones arriben molt juntes, el timpà no té temps de vibrar i, per tant, no les sentim. De la mateixa manera, si el so és massa greu, és a dir, si les ones arriben massa separades, el timpà tampoc no vibra.
D’altra banda, el programa inclou una animació de “L’aprenent de bruixot”, de Paul Dukas. L’Atrapa-sons construeix una “calimba” de coberts i l’Atrapamosques interpreta al piano l'”Allegretto alla turca”, de Wolfgang Amadeus Mozart.
[kml_flashembed movie="http://www.ayto-malaga.es/cultura/ContaminaWebFinal01/flash/oido.swf" width="100%" height="350"/]
Una presentació molt interessant de l’oïda la trobaràs aquí:
I si vols aprendre a qüidar-te l’oïda segueix aquesta presentació amb detall:
PER AMPLIAR INFORMACIÓ:
Llibre interactiu sobre l’oïda i el seu funcionament.