Doncs, això, estimats alumnes, que tingueu un molt bon any, amb l’estudi i notes corresponent. Sort!
Bon Any 2009!!
1 Reply
Category Archives: Tutoria
El Messenger ja és en català
Microsoft publica avui la versió en català de Windows Live · El servei de correu Hotmail encara no s’ha traduït, però aviat s’haurà enllestit
El paquet de programari Windows Live ja és en català, incloent-hi el programa que n’és més conegut, el Microsoft Messenger. El Messenger és el programa de missatgeria instantània més utilitzat del país, sobretot pels més joves. Entre els altres programes en català del Windows Live hi ha el sistema d’emmagatzematge en línia SkyDrive i el servei per a emmagatzemar i compartir imatges Fotos. Només el servei de correu web Hotmail encara no és en català.
Tot i això, segons fonts de Microsoft, d’aquí a poques setmanes també s’haurà enllestit la traducció de Hotmail. De moment només es poden descarregar el Messenger en català els usuaris de Windows; als qui facin servir Mac, quan cliquin l’enllaç, se’ls redirigirà automàticament a una pàgina per a Mac que no inclou l’opció del Messenger en català. Per veure els serveis de Windows Live en català també és important que tingueu configurat el navegador en aquest idioma, i a l’hora de descarregar el Messenger podeu triar en quin idioma voleu el programa.
DIMARTS, 16/12/2008 – 10:04h- Vilaweb
Caga tió, caga torrons, d’avellanes i pinyons…
Eeeeei, alumnes!
divendres acabem el trimestre i l’acabarem com toca, fent cagar un bon tió. De seguida de dir la idea, van ser molts els voluntaris
però després de debatre-ho vam quedar que la senyoreta M. Carme en portarà un de ben robust i si pot ser brut, és clar que l’haurem de vestir, per tant, si no m’equivoco, la Carme també portarà barretina (o vam quedar la Paula?) i algú ha de portar una manta o tros de roba (qui el porta?? deixeu un missatge!). Ah! i un bastó per tupar-lo!!!!
Goita’l quin goig que farà!
Vinga, senyorets ja esteu assajant la lletra per a divendres: (versió mix-breu)
Caga tió,
caga torrons
d’avellanes i pinyons,
no caguis arengades
que són salades,
caga torrons,
que són més bons!!!!!
Ala i doncs!!
Espanya no fa els deures lingüístics
Espanya no fa els deures lingüístics
http://paper.avui.cat/article/opinio/148257/editorial.html
El Comitè de Ministres del Consell d’Europa, que és el màxim òrgan decisori d’aquesta organització, va fer públic ahir íntegrament un informe sobre la situació de les llengües distintes del castellà a l’Estat espanyol. El document, fruit d’un exhaustiu treball de camp, és un sever advertiment al govern de Madrid sobre els seus incompliments respecte a les llengües que el 2001 es va comprometre a protegir i promocionar en ratificar, amb 9 anys de retard, la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries. L’informe es refereix al català, el basc i el gallec; però també a l’aragonès i el català de la Franja, a l’amazic que es parla a Melilla, a l’àrab de Ceuta, al gallec de Castella i Lleó i al portuguès, usat encara a la localitat d’Olivenza (Badajoz). Sobre l’aragonès i el català d’Aragó, el comitè exigeix que es prenguin mesures per adoptar un marc jurídic de protecció i promoció, i sobre les altres llengües minoritàries, que se’n precisi l’estatus i, si és el cas, que es protegeixen i es promocionin com el català, el basc i el gallec.
Pel que fa a l’ensenyament del català, l’informe és demolidor. No només avala el model d’immersió lingüística com a mètode pedagògic més encertat per assegurar el coneixement del català i les altres llengües cooficials, sinó que advoca per un model “d’immersió total” generalitzable a tots els territoris de l’Estat amb més d’un idioma. És a dir, que el Consell d’Europa recomana que el model d’immersió català s’apliqui també al País Valencià i a les Illes Balears, territoris on sosté que l’Estat espanyol està vulnerant els seus compromisos amb la carta de les llengües en promocionar un ensenyament bilingüe. Els autors de l’informe, realitzat entre el 10 i el 14 de setembre del 2007, es queixen que l’administració no els ha facilitat prou informació al País Valencià i les Illes.
El govern espanyol hauria de rectificar moltes de les seves polítiques sobre la pluralitat lingüística de l’Estat. I tots aquells que periòdicament i sistemàticament qüestionen per terra, mar i aire el model català d’immersió amb els arguments més tronats, acientífics i antipluralistes, com ara els autors del famós Manifiesto, haurien de dedicar-se a una altra cosa.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 3. Divendres, 12 de desembre del 2008
Immersió lingüística, el camí correcte!
Europa avala la immersió plena i censura l’actuació d’Espanya
http://paper.avui.cat/article/politica/148261/europa/avala/la/politica/dimmersio/linguistica.html
ENSENYAMENT El Consell d’Europa afirma que a les comunitats amb llengües cooficials han d’anar més enllà del bilingüisme CRÍTICA Censura la política que es fa a València i les Illes i la situació en la justícia o els serveis
Pere Gendrau
Un grup d’alumnes immigrants en una aula d’integració
DIEGO IBARRA
El comitè d’experts a qui el Consell d’Europa va encarregar una avaluació de les llengües “regionals o minoritàries” a l’Estat espanyol assegura que el model d’ensenyament que s’hauria d’aplicar a les comunitats autònomes amb idiomes cooficials és el de la “plena immersió”. És a dir, que als centres educatius s’hauria d’utilitzar el català, l’euskera o el gallec com a llengua vehicular.
Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe que ahir va difondre el Consell d’Europa. Els experts consultats l’han elaborat a partir d’una visita que van fer a l’Estat del 10 al 14 de setembre del 2007, quan van analitzar el cas que fan les autoritats de cada comunitat i de l’administració central de les recomanacions recollides a la Carta Europea de les Llengües aprovada el 1992 i ratificada per Espanya el 2001.
En el camp de l’ensenyament, els experts proposen la immersió total, a la qual s’hauria d’afegir un percentatge que no necessiten model bilingüe per aconseguir “gradualment els compromisos subscrits”. El comitè extreu conclusions decebedores al País Valencià i a les Illes. En tots dos casos, lamenta que l’Estat no hagi proporcionat tota la informació. De les Illes en critica que no s’ofereix “una part important de l’ensenyament en català”. Del País Valencià, que “cal elaborar un model essencialment en valencià”. L’informe també demana protegir el català a la Franja, el berber a Melilla, l’àrab a Ceuta, el gallec a Castella i el portuguès a Olivenza.
Els àmbits que reben més crítiques dels experts són el de la justícia i el dels serveis públics, malgrat que s’avala la preeminència del català a la vida pública. Afirmen que les mesures adoptades per l’Estat “no són suficients per brindar la possibilitat efectiva, a tota part que pogués sol·licitar-ho, d’emprar una llengua cooficial en els procediments judicials o en l’administració”. És per això que insta les autoritats espanyoles a replantejar la carrera judicial per garantir un percentatge de magistrats i personal que dominin les llengües cooficials.
Pel que fa als serveis públics -l’informe cita Correus i Renfe-, els experts destaquen que “s’observa una disminució de les llengües, en la seva forma oral i escrita, en algunes comunitats” i parlen de “deficiències” en el sector que dirigeix l’autoritat estatal.
En clau optimista, el document conclou que l’ús del català al Principat “augmentarà amb l’aplicació de la llei orgànica 6/2006 de reforma de l’Estatut”. Sempre que, s’entén, el text es mantingui tal com està i s’apliqui.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 5. Divendres, 12 de desembre del 2008
La llibertat al món avança!!!
Qui diu que les coses són per sempre i no es poden canviar, salutacions al futur nou estat d’Europa, Groelàndia, ara sota domini de Dinamarca, estan a punt d’adquirir el dret humà del dret a l’autodeterminació, i nosaltres quan tindrem democràcia?????
Els grenlandesos decideixen sobre el seu dret a la independència
Els sondatges pronostiquen una clara victòria del ‘sí’
Avui 39.000 grenlandesos decidiran si volen més autogovern o no. Si ‘sí’, com indiquen gairebé tots els sondatges, el nou estatut els reconeixerà el dret d’autodeterminació, declararà el grenlandès única llengua oficial i el govern tindrà plena capacitat de decisió en justícia, policia, control fronterer, immigració i recursos naturals. Ara, política estrangera i monetària, defensa i tribunal suprem continuaran en mans del govern danès.
El referèndum és de caràcter consultiu, però els governs grenlandès i danès han acordat que n’acatarien el resultat.
Grenlàndia, amb gairebé 2,2 milions de quilòmetres quadrats (gairebé dues vegades l’extensió de França i la Península Ibèrica sumades), té el 85% del territori cobert de glaç i 57.000 habitants. Hom creu que sota la gruixuda capa de glaç hi ha importants reserves petrolieres i minerals. El canvi climàtic, a diferència d’allò que passa a molts països, beneficiarà els grenlandesos que, amb la fusió del glaç, tindran un accés més fàcil a tots aquests recursos, i més facilitats de pesca.
Segons les estimacions, al subsòl grenlandès hi ha reserves de cru equivalents a la meitat de les que hi ha a l’Aràbia Saudita. Aquest ha estat l’escull principal amb què s’ha trobat el país per a convocar el referèndum, com sigui que Copenhaguen s’hi resistia molt.
El primer ministre, Hans Enoksen (del centre-esquerra Siumut), va aconseguir el 30,7% dels vots a les eleccions del 2005. Segons que ha dit, més autogovern és un ‘primer pas cap a la plena independència, que és molt important, però que nosaltres encara veiem molt lluny.’ Si el ‘sí’ guanya, Grenlàndia assumirà les competències el 21 de juny, coincidint amb el trentè aniversari de l’establiment de l’autogovern.
El primer partit de l’oposició i principal defensor del ‘no’, els Demòcrates, va obtenir el 22,8% dels vots el 2005.
Fotos Mallorca
Us poso algunes de les fotos que alguns de vosaltres heu penjat, al vostre bloc, de les colònies de Mallorca. Encara n’hi ha molt poques, molta gent no n’ha penjada cap. Vinga, vejam si us hi animeu!!
Contra la nostra desaparició, indis maies!
L’estudiant palestí, l’estudiant maia
Era el 1989 i fèiem primer d’econòmiques a la Universitat de Barcelona. Aquella tarda, en una aula rica i plena, el professor d’història econòmica es va presentar i va dir que
ens faria la classe en castellà. Volia deixar entès que ell abonava al cent per cent la normalització lingüística, però que havíem d’entendre que una vegada havia tingut un estudiant palestí que no parlava català, ‘i és clar’…
Era el 1989 i fèiem primer d’econòmiques a la Universitat de Barcelona. Aquella tarda, en una aula rica i plena, el professor d’història econòmica es va presentar i va dir que ens faria la classe en castellà. Volia deixar entès que ell abonava al cent per cent la normalització lingüística, però que havíem d’entendre que una vegada havia tingut un estudiant palestí que no parlava català, ‘i és clar’…
No sé si els altres sis professors també abonaven la normalització lingüística, ni si el fantasma de l’estudiant palestí havia de continuar pels segles dels segles vagant per les aules de la Diagonal, però els estudiants d’aquell primer curs ens vam empassar una contundent victòria visitant: 5 a 2 en favor de les assignatures dictades en espanyol. Digueu-me obtús, però no vaig entendre mai la relació entre un nano àrab, que ni era a la meva classe, amb el fet que el professor renunciés a la meva llengua (i seva) per fer càtedra. Allò que vaig entendre és que fins i tot la intifada podia ser usada contra el català.
Passaren divuit anys. Era a final del 2007 i la Fundació Ford organitzava a la ciutat de Mèxic un congrés per als seus ex-becaris indígenes. La majoria eren homes i dones de vora trenta anys que havien estudiat el màster o el doctorat a l’estranger i que demostraven, sense complexos, un nivell intel·lectual més sofisticat que no el de la resta dels mortals.
En una de les meses de treball, hi parlà Roberto Sántiz, un mestre tzeltal que havia estudiat un màster a la Universitat Pompeu Fabra. Va començar la ponència denunciant el racisme del sistema educatiu mexicà, però el discurs sortí del camí i derivà de seguida cap a una dissertació sobre la seva experiència personal com a estudiant estranger a Barcelona. Ens va explicar que una de les lliçons més útils del seu pas per Catalunya havia estat el respecte que, segons ell, la gent tenia a la llengua pròpia, que els pobles indígenes de
Mèxic podien aprendre algunes coses dels catalans. Resumint, però fent servir les seves paraules, a Barcelona havia entès que defensar la llengua era defensar la identitat.
Al torn de preguntes i comentaris, gairebé totes les intervencions dels altres indígenes mexicans van girar al voltant de la ponència de Sántiz i de la llengua catalana. Els estudiants que havien estudiat al País Basc o als Països Catalans, tots veien clar que l’ús desacomplexat de la llengua era el camí més sensat per a la supervivència cultural dels pobles de segona divisió. Fins i tot una participant que havia passat anys a Madrid i havia seguit el debat de l’estatut en un ambient hostil, segons que va dir ella mateixa, creia que l’ensenyament superior de Catalunya s’havia de dur a terme en català i prou.
Fan impressió quaranta indígenes defensant la normalització del català a Mèxic. I ara posem les coses a lloc. El pròxim cop que una persona (o un professor universitari) utilitzi un estudiant palestí (o un privilegiat post-adolescent europeu del programa Erasmus) per justificar l’ús de l’espanyol a les aules, fóra bo de recordar-li que Roberto Sántiz, maia tzeltal de Chiapas, s’estima més l’ensenyament en català.
03 novembre 2008.
Autor: Antoni Castells i Talens
Article agafat de: Vilaweb
Els no-integrats discriminant els que ja són catalans
Carta de l’agredit amb un martell: ‘Crònica d’un cop de martell en un institut de Manresa’
K. D.
MONISTROL DE MONTSERRAT
Sóc el noi que va ser víctima d’una agressió amb un martell per part del pare d’un altre alumne de l’institut Lacetània, de Manresa. El meu origen és marroquí i això, en aquest país, pot representar la teva sentència de mort. Escric aquesta carta per aclarir els fets ocorreguts el 14 d’octubre, dimarts. El dia abans, fent tutoria a classe i mentre parlava amb uns companys, R. S., un alumne que jo no coneixia, em va faltar al respecte per ser d’un altre país. Em vaig defensar, i llavors ell es va aixecar i, fent un gest nazi, va dir: “Heil, Hitler. Putos moros de merda”. A les 11, al sortir del centre, em va venir a buscar i em va dir: “¿Vols que ho solucionem ara?”. Jo ja havia oblidat els fets d’abans, però vaig respondre a la provocació. Ens vam barallar fora de l’institut, fins que la conserge ens va separar. Ell va rebre una mossegada al pit, i jo, un ull de vellut i esgarrapades. No hi va haver cap desmai ni res del que ell diu.
Dimarts, la classe va discórrer amb normalitat. A les 10 del matí ens vam reunir amb la cap d’estudis per reflexionar sobre la baralla. R. S. afirmava: “A tots els col.legis on he estat he tingut problemes amb els estrangers. Jo, als estrangers els ignoro; no m’hi relaciono”. Es va decidir que parlaríem amb un mediador. Mentrestant, ignorar-nos. A les 11.30 hores, després del descans i sent ja a la classe, va entrar un home amb un martell a la mà, seguit de R. S. L’home mirava de fit a fit, nerviós, va donar un cop de martell a la taula que tenia al davant i va dir: “¿On és el moro, on és el puto moro, on és el puto moro que va pegar al meu fill ahir?”. R. S. em va assenyalar i li va dir: “És aquest”. Van avançar tots dos cap a mi i l’home em va clavar un cop de martell al cap. Per sort, vaig poder esmorteir el cop i no em va rebentar el crani. El seu fill també em pegava. Vam caure a terra i quan m’aixecava R. S. em va donar un cop a l’ull no sé amb què. Per fi, un company va empènyer l’home i el va fer caure a terra. Entre tots els companys el van retenir. Després van arribar els professors i els Mossos.
Se m’ha desprès la retina pels cops; el metge diu que perdré l’ull si corro o aixeco pes. Tinc por d’anar per Manresa. M’han expulsat de l’institut, no sé si definitivament. Visc aquí des dels quatre anys; penso en català. ¿És aquest el preu que he de pagar per voler ser un més?
Carta al director en El periòdico– dilluns 27/10/08
Ja està bé de fer l'”indiu” (americà, és clar)
Ja n’hi ha prou de despersonalitzar-nos i pensar que tots i tot el que ve de fora és millor que nosaltres. Som el que som, ni millor ni pitjor, encara que no tinguem un Hollywood per mostrar-ho al món.
NO AL HALLOWEEN, SÍ A LA CASTANYADA
Afegeix-te a la campanya! Tingues CRITERI propi!!!!!
