Microsoft publica avui la versió en català de Windows Live · El servei de correu Hotmail encara no s’ha traduït, però aviat s’haurà enllestit

El paquet de programari Windows Live ja és en català, incloent-hi el programa que n’és més conegut, el Microsoft Messenger. El Messenger és el programa de missatgeria instantània més utilitzat del país, sobretot pels més joves. Entre els altres programes en català del Windows Live hi ha el sistema d’emmagatzematge en línia SkyDrive i el servei per a emmagatzemar i compartir imatges Fotos. Només el servei de correu web Hotmail encara no és en català.

Tot i això, segons fonts de Microsoft, d’aquí a poques setmanes també s’haurà enllestit la traducció de Hotmail. De moment només es poden descarregar el Messenger en català els usuaris de Windows; als qui facin servir Mac, quan cliquin l’enllaç, se’ls redirigirà automàticament a una pàgina per a Mac que no inclou l’opció del Messenger en català. Per veure els serveis de Windows Live en català també és important que tingueu configurat el navegador en aquest idioma, i a l’hora de descarregar el Messenger podeu triar en quin idioma voleu el programa.

DIMARTS, 16/12/2008 – 10:04h- Vilaweb

Espanya no fa els deures lingüístics

http://paper.avui.cat/article/opinio/148257/editorial.html

El Comitè de Ministres del Consell d’Europa, que és el màxim òrgan decisori d’aquesta organització, va fer públic ahir íntegrament un informe sobre la situació de les llengües distintes del castellà a l’Estat espanyol. El document, fruit d’un exhaustiu treball de camp, és un sever advertiment al govern de Madrid sobre els seus incompliments respecte a les llengües que el 2001 es va comprometre a protegir i promocionar en ratificar, amb 9 anys de retard, la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries. L’informe es refereix al català, el basc i el gallec; però també a l’aragonès i el català de la Franja, a l’amazic que es parla a Melilla, a l’àrab de Ceuta, al gallec de Castella i Lleó i al portuguès, usat encara a la localitat d’Olivenza (Badajoz). Sobre l’aragonès i el català d’Aragó, el comitè exigeix que es prenguin mesures per adoptar un marc jurídic de protecció i promoció, i sobre les altres llengües minoritàries, que se’n precisi l’estatus i, si és el cas, que es protegeixen i es promocionin com el català, el basc i el gallec.

Pel que fa a l’ensenyament del català, l’informe és demolidor. No només avala el model d’immersió lingüística com a mètode pedagògic més encertat per assegurar el coneixement del català i les altres llengües cooficials, sinó que advoca per un model “d’immersió total” generalitzable a tots els territoris de l’Estat amb més d’un idioma. És a dir, que el Consell d’Europa recomana que el model d’immersió català s’apliqui també al País Valencià i a les Illes Balears, territoris on sosté que l’Estat espanyol està vulnerant els seus compromisos amb la carta de les llengües en promocionar un ensenyament bilingüe. Els autors de l’informe, realitzat entre el 10 i el 14 de setembre del 2007, es queixen que l’administració no els ha facilitat prou informació al País Valencià i les Illes.

El govern espanyol hauria de rectificar moltes de les seves polítiques sobre la pluralitat lingüística de l’Estat. I tots aquells que periòdicament i sistemàticament qüestionen per terra, mar i aire el model català d’immersió amb els arguments més tronats, acientífics i antipluralistes, com ara els autors del famós Manifiesto, haurien de dedicar-se a una altra cosa.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 3. Divendres, 12 de desembre del 2008

Europa avala la immersió plena i censura l’actuació d’Espanya

http://paper.avui.cat/article/politica/148261/europa/avala/la/politica/dimmersio/linguistica.html

ENSENYAMENT El Consell d’Europa afirma que a les comunitats amb llengües cooficials han d’anar més enllà del bilingüisme CRÍTICA Censura la política que es fa a València i les Illes i la situació en la justícia o els serveis

Pere Gendrau

Un grup d’alumnes immigrants en una aula d’integració

DIEGO IBARRA

El comitè d’experts a qui el Consell d’Europa va encarregar una avaluació de les llengües “regionals o minoritàries” a l’Estat espanyol assegura que el model d’ensenyament que s’hauria d’aplicar a les comunitats autònomes amb idiomes cooficials és el de la “plena immersió”. És a dir, que als centres educatius s’hauria d’utilitzar el català, l’euskera o el gallec com a llengua vehicular.

Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe que ahir va difondre el Consell d’Europa. Els experts consultats l’han elaborat a partir d’una visita que van fer a l’Estat del 10 al 14 de setembre del 2007, quan van analitzar el cas que fan les autoritats de cada comunitat i de l’administració central de les recomanacions recollides a la Carta Europea de les Llengües aprovada el 1992 i ratificada per Espanya el 2001.

En el camp de l’ensenyament, els experts proposen la immersió total, a la qual s’hauria d’afegir un percentatge que no necessiten model bilingüe per aconseguir “gradualment els compromisos subscrits”. El comitè extreu conclusions decebedores al País Valencià i a les Illes. En tots dos casos, lamenta que l’Estat no hagi proporcionat tota la informació. De les Illes en critica que no s’ofereix “una part important de l’ensenyament en català”. Del País Valencià, que “cal elaborar un model essencialment en valencià”. L’informe també demana protegir el català a la Franja, el berber a Melilla, l’àrab a Ceuta, el gallec a Castella i el portuguès a Olivenza.

Els àmbits que reben més crítiques dels experts són el de la justícia i el dels serveis públics, malgrat que s’avala la preeminència del català a la vida pública. Afirmen que les mesures adoptades per l’Estat “no són suficients per brindar la possibilitat efectiva, a tota part que pogués sol·licitar-ho, d’emprar una llengua cooficial en els procediments judicials o en l’administració”. És per això que insta les autoritats espanyoles a replantejar la carrera judicial per garantir un percentatge de magistrats i personal que dominin les llengües cooficials.

Pel que fa als serveis públics -l’informe cita Correus i Renfe-, els experts destaquen que “s’observa una disminució de les llengües, en la seva forma oral i escrita, en algunes comunitats” i parlen de “deficiències” en el sector que dirigeix l’autoritat estatal.

En clau optimista, el document conclou que l’ús del català al Principat “augmentarà amb l’aplicació de la llei orgànica 6/2006 de reforma de l’Estatut”. Sempre que, s’entén, el text es mantingui tal com està i s’apliqui.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 5. Divendres, 12 de desembre del 2008

Qui diu que les coses són per sempre i no es poden canviar, salutacions al futur nou estat d’Europa, Groelàndia, ara sota domini de Dinamarca, estan a punt d’adquirir el dret humà del dret a l’autodeterminació, i nosaltres quan tindrem democràcia????? 

Els grenlandesos decideixen sobre el seu dret a la independència

Els sondatges pronostiquen una clara victòria del ‘sí’

Avui 39.000 grenlandesos decidiran si volen més autogovern o no. Si ‘sí’, com indiquen gairebé tots els sondatges, el nou estatut els reconeixerà el dret d’autodeterminació, declararà el grenlandès única llengua oficial i el govern tindrà plena capacitat de decisió en justícia, policia, control fronterer, immigració i recursos naturals. Ara, política estrangera i monetària, defensa i tribunal suprem continuaran en mans del govern danès.

El referèndum és de caràcter consultiu, però els governs grenlandès i danès han acordat que n’acatarien el resultat.

Grenlàndia, amb gairebé 2,2 milions de quilòmetres quadrats (gairebé dues vegades l’extensió de França i la Península Ibèrica sumades), té el 85% del territori cobert de glaç i 57.000 habitants. Hom creu que sota la gruixuda capa de glaç hi ha importants reserves petrolieres i minerals. El canvi climàtic, a diferència d’allò que passa a molts països, beneficiarà els grenlandesos que, amb la fusió del glaç, tindran un accés més fàcil a tots aquests recursos, i més facilitats de pesca.

Segons les estimacions, al subsòl grenlandès hi ha reserves de cru equivalents a la meitat de les que hi ha a l’Aràbia Saudita. Aquest ha estat l’escull principal amb què s’ha trobat el país per a convocar el referèndum, com sigui que Copenhaguen s’hi resistia molt.

El primer ministre, Hans Enoksen (del centre-esquerra Siumut), va aconseguir el 30,7% dels vots a les eleccions del 2005. Segons que ha dit, més autogovern és un ‘primer pas cap a la plena independència, que és molt important, però que nosaltres encara veiem molt lluny.’ Si el ‘sí’ guanya, Grenlàndia assumirà les competències el 21 de juny, coincidint amb el trentè aniversari de l’establiment de l’autogovern.

El primer partit de l’oposició i principal defensor del ‘no’, els Demòcrates, va obtenir el 22,8% dels vots el 2005.