Educació i TICC

Us deso aquí una imatge de Forges que segur que us dóna que pensar. Agraeixo a la Mercè Comeche que me la fes arribar.

Dimecres vaig assistir a una xerrada de l’ITWorldEdu on un dels ponents, sense cap mala intenció, va dir quelcom semblant al següent: “cal fomentar l’ús de les TIC des de les etapes més prematures, és a dir, des de l’educació primària“. .. jo em pregunto: I a l’educació infantil, què? Què no és una etapa escolar, encara fins i tot més primerenca que la primària? I és que encara hi ha moltes  persones (i no parlo del noi que feia la ponència, ja que no conec la seva opinió al respecte) que contemplen la introducció de les TICC a l’educació infantil com un fet antinatural o que, simplement, consideren que aquesta no és prioritària.

A partir d’aquí he començat a reflexionar entorn de les diferents escletxes digitals. Es diu que la primera té a veure amb qüestions generacionals, culturals i socioeconòmiques i la segona amb el gènere… és possible que la tercera estigui emmarcada dins l’escola i tingui a veure amb la reticència per part d’algunes persones educadores a aplicar les TICC, de manera coherent i natural, sense excessos i amb rigorositat pedagògica, dins les primeres etapes educatives?

“Què aporten les tecnologies a l’ensenyament i a l’aprenentatge? ” és el títol d’un interessant article que ens parla de com les Tecnologies de la Informació, la Comunicació i el Coneixement s’han introduït i han beneficiat  la pràctica educativa.

Ha estat escrit per Patrícia Agüera Pàmies, Cristina Ceide Ramírez i Lorena Herrero Gonzàlez i el podeu trobar al darrer número de la revista d’AulaMèdia.

Bona lectura!

Aquí us deixo un interessant material de Pere Marquès, on ens parla d’algun dels aspectes més rellevants de les aules TIC.

[slideshare id=1991072&doc=aulastic2-090913071250-phpapp02]

L’estiu ja s’acaba (sento ser jo qui ho recordi ) i ara toca carregar piles per a començar un nou curs amb energia i empenta. ¿Com ho porteu?

Amb aquest missatge només vull donar-vos molts ànims i desitjar-vos un bon curs, ple de nous coneixements i aprenentatges, per a vosaltres i per al vostre alumnat.

Demà dijous 13 d’agost, l’Azu Vázquez (autora d’aquest edublog) participarà en un webcast anomenat ¿Cómo aplicar las TIC en el aula?.

Les dades de la sessió són les següents:

Tema: ¿Cómo aplicar las TIC en el aula?

*Tertualiana: Cristina Arnau.

*El programa es dividirà en dues parts. La primera part constarà d’una entrevista a Azucena Vázquez i al llarg de la segona les persones assistents comunicaran notícies o presentaran recursos d’interès educatiu.

*Lloc: http://puentesalmundo.net/radioweb2.0

*Hora: A les 16 h Global Link a la teva hora local
Hora a Espanya: 18:00

Podeu veure tota la info a http://radioweb20.wikispaces.com/13+de+agosto+de+2009

Us reprodueixo aquí la carta que l’educadora infantil Miriam Farré Olivares de
Santa Coloma de Farners ha fet arribar a El Periódico de Catalunya i que s’ha publicat a data de 10 de juliol de 2009 (des d’aquest enllaç podeu accedir a l’article original).

Los niños menores de 3 años también saben aprender. Saben utilizar su inteligencia, se desarrollan mediante aprendizajes que en un jardín de infancia les proporcionan los educadores a través de actividades bien meditadas y programadas. Este trabajo no es fácil; requiere esfuerzo y una gran responsabilidad. Pero la profesión de educador infantil está mal valorada. Mucha gente cree que la tarea consiste exclusivamente en cuidar de unos niños cuyos padres no pueden atender por la poca conciliación entre empleo y familia. Además, los sueldos son inferiores a 800 euros al mes. A ello hay que sumar jornadas laborales inacabables. La poca consideración y un salario tan humillante hacen pensar en un enorme fraude.
La situación del educador infantil refleja lo poco que importa la enseñanza en España, sobre todo si hablamos de niños menores de 3 años, los cuales parecen no existir por la escasa atención que reciben. Atención en cuanto a calidad de las guarderías, ya que en ellas trabajan personas que han estudiado con ilusión y ahora se tienen que enfrentar a un empleo duro cuyo sueldo las pone en una coyuntura económica difícil. Los educadores infantiles no podemos seguir consintiendo esto por más tiempo.
No podemos consentir ser tratados como simples canguros. No podemos consentir unos sueldos que no nos permiten vivir. No podemos consentir más decretos que perjudican la educación de los hijos en la etapa más importante de su vida. No podemos consentir más esta explotación. La vocación no nos da de comer; nuestra profesión merece un sueldo proporcionado y justo, y un mayor reconocimiento. No queremos conformarnos con sobrevivir. Queremos vivir.

Agraeixo a Pere Marquès la difusió de la campanya que està realizant la Junta d’Extremadura per tal de recolzar la tasca educativa del professorat i transmetre la importància que té aquest col·lectiu en la societat.

I és que, tal i com diu en Pere, “la imagen social de los docentes se forja con lo que hacemos día a día en las aulas… y con lo que se difunde a través de los medios de difusión social“.

Per gaudir una mica podeu visitar la pàgina  de la campanya que trobareu a http://www.educarex.es/documentos/anuncio/anuncio.html.