Educació i TICC

En el marc del curs Aprendizaje basado en la tercera década de la web estic fent una petita cerca sobre aplicacions semàntiques, a poder ser aplicades a l’aula.

N’he trobat una que m’ha semblat ben interessant: es tracta d’un diccionari intel·ligent. En qualsevol espai, clicant dues vegades sobre una paraula, et dóna el seu significat, sense haver de visitar pàgines externes ni seguir links ni clicar sobre paraules especialment triades per a ser enllaçades: el significat de tot en tot moment.

Aquí teniu una breu presentació de l’aplicació triada, la qual s’anomena Dixio.

[slideshare id=8360274&doc=dixioenelmovistarebookbq-110620030713-phpapp01]

De la mà de Juanmi Muñoz, m’ha arribat aquesta felicitació en realitat augmentada que he volgut compartir amb vosaltres. Cliqueu sobre la imatge per veure el vídeo. Bon Nadal!

Si no podeu veure correctament el vídeo, també el trobareu en aquest enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=aPUhHX3G8lY&feature=player_embedded

Les persones organitzadores de l‘ITWorldEdu 2010 han tingut l’amabilitat de fer-nos arribar les presentacions que diferents persones ponents van emprar a les seves jornades. En aquest sentit, us presento aquí una selecció de les presentacions que van fer algunes editorials relacionades amb el llibre digital:

• Barcanova

• Edebé
• McMillan
• Santillana

Podreu accedir als altres minitutorials clicant sobre els següents enllaços:

• Primers passos amb Notebook
• Afegir anagrames a Notebook
• Treball amb categories d’imatge
• Treball amb categories de text

De la mà del Projecte 1×1 els llibres digitals estan arribant a les nostres aules. En aquest article em proposo fer una anàlisi d’una proposta editorial de llibre digital, en concret, he explorat les possibilitats de l’anomenat Llibreweb de Santillana.

Per començar, voldria comentar que un gran avantatge d’aquesta proposta és que es pot utilitzar des de qualsevol plataforma que compleixi els estàndards SCORM, entre les quals es troba el Moodle (per cert, no entenc perquè en el catàleg de Santillana ens parla d’Àgora i de Moodle com si fossin plataformes diferenciades, quan de fet Àgora no deixa de ser, i corregiu-me si m’equivoco, un servidor en el qual s’ha instal·lat Moodle…).

Un altre punt a favor és la diversitat de continguts, entre els quals trobem les següents matèries: Llengua catalana i literatura, Lengua y literatura (avui estaré espesa… però tampoc no entenc perquè la llengua catalana ha de dir-se “catalana” i, en canvi, la castellana es digui “Lengua” sense precisar cap idioma… si no diem res es dóna per entès que parlem de llengua castellana? Potser algun professor/a de llengües m’ho podrà aclarir), Tecnologies, Matemàtiques, Ciències de la naturalesa, Geografia i història, Anglès i (un dels clàssics oblidats per algunes editorials) Francès.

Curiosament (i pel que he pogut anar veient aquesta és una tendència comuna de diverses editorials), aquest llibre digital pot venir acompanyat, si el professorat ho desitja i està disposat a pagar un suplement, d’un quadern en paper que recull resums i activitats de cada unitat didàctica. Aquest punt em fa reflexionar: Si necessitem un llibre en paper que complementi el llibre digital, no vol dir que no ens hem acabat de creure l’efectivitat d’aquest últim? I perquè les activitats cal fer-les sobre paper? I no seria millor que el resum de les unitats didàctiques les fes el propi alumnat, no ens aproparíem d’aquesta manera a un aprenentatge més constructivista?

Si entrem en una mostra d’unitat didàctica (en aquest cas, he analitzat Nombres naturals per a 1r d’ESO, la qual podeu visualitzar clicant aquí), veurem els següents apartats:

• Títol (matèria i nivell) i subtítol (unitat didàctica, anomenada “tema” en aquest cas).
• Un menú amb un enllaç directe a les diferents pàgines que formen aquest unitat, el qual té la interessant opció de poder-se mostrar o ocultar.
• A la part central de cada pàgina trobarem la teoria (complementada amb imatges ampliables i vídeos) i unes activitats relacionades (en molts casos, fetes amb flash).
• Als laterals trobem una sèrie de blocs que es mantenen estables i amb la mateixa informació al llarg de totes les pàgines que conformen la unitat. No són recursos complementaris ni nova informació, aquí ens apareixen els recursos existents al llarg de les diferents pàgines però organitzats per tipologies.
• A la part inferior trobarem interessants hipervincles a pàgines externes, encara que gran part d’aquests són a la Kalipèdia, un producte obert al públic creat per Santillana. D’aquesta manera, crec que els enllaços de matemàtiques són molt útils però que es troba a faltar una mica de varietat (caldrien més recursos i provinents de fonts més diferenciades). Aquesta sensació no l’he tingut en altres matèries; per exemple, els recursos d’algunes de les unitats de Ciències de la Naturals són força complets i variats.
• Totes les unitats didàctiques tenen una pàgina anomenada “Introducció al tema” on apareix: el menú amb l’enllaç directe a les diferents pàgines, els recursos més destacats de la unitat i, de nou, un enllaç a les diferents pàgines, però aquesta vegada acompanyades d’icones. Segons la meva opinió, la informació que apareix aquí és repetitiva. Per molt que en el menú inferior els enllaços vinguin acompanyats de dibuixets, crec que no cal un altre menú d’accés a les pàgines quan a dalt ja n’hi ha un. Subjectivament, per mi hagués estat preferible que aquest espai es veiés buit, evitant la sensació d’aglomeració de continguts.

Un element que s’agraeix molt són les fletxes inferiors que ens permeten accedir a la pàgina anterior i a la següent . És un factor molt bàsic, però que ens facilita en gran mesura la navegació.

El que més trobo a faltar és un major aprofitament de les possibilitats hipertextuals. El text és pla, no es permet interactuar d’una manera  no lineal amb ell. La lectura comença a la part superior i acaba a la inferior de la pàgina, no hi ha possibilitat d’anar accedint a nova informació complementària a mesura que es va avançant. Per posar un exemple, seria interessant que la paraula Potència estigués hipervinculada i, en clicar sobre ella, l’alumnat pogués accedir a una definició, alguns exemples…

Pel que fa a l’accessibilitat per a persones amb deficiències visuals o ceguesa, podem dir que aquest llibre digital permet utilitzar el lector de pantalles Jaws, però en el cas de les animacions això no és possible. A més, la pròpia eina inclou la possibilitat d’augmentar la lletra (ens dóna l’opció d’escollir entre 7 mides diferents) per tal d’ajustar-la a les necessitats pròpies. Però en clicar sobre aquesta opció, els canvis de mida de lletra només afecten a la part central de la pàgina, de manera que els menús laterals i superiors resten iguals i una persona amb dificultats visual hauria d’utilitzar eines complementàries de visualització, com podria ser el ZoomText o l’alternativa gratuïta EasyRead.

Per finalitzar us diré allò que és obvi: la meva visió és totalment subjectiva i, si voleu conèixer una mica més aquest llibre digital, el millor és que sigueu vosaltres mateixos els navegants de l’expedició: us animo a fer aquest viatge d’aprenentatge i a seguir explorant.

Avui he decidit fer el salt per poder conèixer una de les tecnologies emergents de les quals ens parla l’Informe Horizon, la realitat augmentada. Es tracta d’enriquir la realitat amb elements virtuals.

Clicant sobre la següent imatge podreu veure el vídeo de l’experiència (que també trobareu a http://www.screentoaster.com/watch/stWUJQS0dIR15aSFhUXFtfV1NS/realitat_augmentada_2):

Si us animeu, aquí us recomano dos espais web des dels quals us podeu introduir en aquesta tecnologia:

• Experimenta Valencia en realidad aumentada: http://www.turisvalencia.es/RA/app/ES/index.html
• Boffswana: http://www.boffswana.com/news/?p=392

Fa uns dies un alumne em va donar a conèixer un recurs que vaig trobar d’allò més interessant: es tracta d’un espai on es presenta una recopilació dels millors 25 repositoris d’imatges lliures.

El podeu trobar a http://speckyboy.com/2008/05/23/top-25-free-stock-image-resource-sites/. No us el perdeu!

He descobert una nova eina que permet fer vídeos gratuïts de fins a 30 segons de manera senzilla. Es diu Animoto (http://animoto.com) i inclou una base de dades amb imatges, música i vídeo que es poden utilitzar lliurement, malgrat també permet emprar recursos desats en el propi ordinador.

Aquí podeu veure un exemple de vídeo fet amb Animoto: http://animoto.com/play/4nENTDB600Fz4rXzKkSqaQ#

Acabo de conèixer una eina interessant, de la qual havia vist moltes vegades el resultat però mai havia creat res.

Es tracta de Wordle, un espai on pots escriure unes paraules o un text i després editar-les en diferents formats per a inserir-les posteriorment mitjançant un codi html.

Aquí podeu veure un exemple d’allò que es pot fer:

Podeu visitar aquest recurs a http://www.wordle.net.

Aquí us deso un interessant vídeo per a reflexionar fet per un grup d’alumnat del projecte Facebook.

Si no el podeu veure correctament des d’aquesta finestra, també el podeu trobar fent clic aquí.