Com probablement sabeu, s’està celebrant el Saló internacional de l’automòbil de Barcelona. Les marques de cotxes aprofiten els salons de l’automòbil per mostrar els seus productes i presentar novetats. En aquest sentit, Barcelona no és un dels salons als que es presenten més novetats. Les marques prefereixen Detroit, Frankfurt o Ginebra. Aquest any és per Barcelona un any important ja que fa 90 anys que es va celebrar el primer. 

Aquesta edició del saló va perillar per la crisi. Finalment però s’ha celebrat i amb rèdord de marques participants.

Les novetats són els atractius principals de salons. Però són noves totes les novetats?

Una de les novetats són els cotxes elèctrics. Però, quan es va construir el primer cotxe elèctric?

Entre el 1832 i el 1839 Robert Anderson de Escòcia va inventar el primer carro elèctric. El 1835 Christopher Becker, assistent del professor Stratingh de Groningen, Holanda, va construir el petit contxe elèctric que havia dissenyat el professor.

El 1899, Camille Jénaty de Bèlgica, va dissenyar i construir un cotxe elèctric de curses que va anomenar “La Jamais Contente” aconseguint el rècord mundial de velocitat sobre la terra arribant a 68 mph uns 109 km/h.

El 1897, es va establir la primera aplicació comercial, una flota de taxis per la ciutat de Nova York construits per l’empresa Electric Carriage and Wagon Company de Philadelphia.  

New York Taxi Cab in about 1901, a battery electric vehicle (The lady in the picture is Lillie Langtry, actress and mistress of King Edward VII.) (Photograph reproduced by permission of National Motor Museum Beaulieu.) Autor:John Wiley & Sons Ltd, The Atrium, Southern Gate, Chichester,
West Sussex PO19 8SQ, England.

Els primers cotxes elèctrics, com per exemple el Phaeton de Wood de 1902, no era gaire res més que un carro de cavalls electrificat. El Phaeton tenia una autonomia d’uns 30 km a la velocitat màxima d’uns 22.5 km. El 1916, Woods va inventar un cotxe híbrid amb un motor de combustió i un motor elèctric.

Cap el 1912, l’invent de motor d’arrancada, el descobriment dels pous de petroli de Texas i la millora de les carreteres entre ciutats (necessitat de més autonomia) va afavorir el cotxe de gasolina enfront de l’elèctric.

Sembla que la disminució de les reserves de cru afavoriran el retorn als cotxes elèctrics. 

Si voleu més informació visiteu el següent web.

Avui he vist en algun lloc que fa anys que es va patentar la marca Velcro®.

S’anomena velcro a un sistema d’obertura i tancament ràpid. En un dels costat té uns ganxos més o menys deformables que s’agafen a unes fibres embolicades de l’altre costat. La paraula vé del francés velours (terciopelo) i crochet (ganxo). Velcro^® és una marca registrada.

Pel que sembla, al 1948, després d’una passejada amb el gos pel camp, l’enginier suís George de Mestral va estar obsevant com de difícil era desenganxar dels seus pantalons i del pel del seu gos els fruits del card alpí (Xanthium spinosum) i d’altres plantes. Després d’estudiar-ho detingudament va inventar el velcro.

Com en molts casos, les solucions a problemes les tenim davant del nas però cal tenir la ment oberta per veure-les.

A partir de la segona mitad del segle XX l’ús del velcro s’ha popularitzat tant que ha desplaçat en multitud de peces de roabas i complements de vestir als cordons, a las cremalleres i als botons.

Aquest any 2009, el creatiu de publicitat francès Serge Alonso ha creat la primera imatge impressa en velcro, obrint-se un enorme ventall de possibilitats per aquest material.

Hi ha també variants industrials del velcro que poden arribar a substituir altres tipus d’unió a l’hora de subjectar peces lleugeres. Aneu al següent enllaç on trobareu un ampli ventall de possibilitats basades en aquests producte. Si cliqueu aquest enllaç trobareu les característiques específiques d’una marca.