Si el món fos escrit amb llapis,           
podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir;
n’esborraria l’enveja
que porta mals;
n’esborraria grandeses
de mèrit fals…
Però és escrit amb tinta
de mal color:
el color brut de la guerra
i del dolor.

 Qui voldria escriure un nou món
més just i net?

Potser que tu i jo provéssim,
ben valents, lletra per lletra,
des del nostre raconet…

Joana Raspall

“Si el món fos escrit amb llapis, podria esborrar la lletra que vol ferir…”: aquesta és la frase que hem penjat juntament amb el poema de la Joana Raspall. Com podeu veure a les fotografies, hem fet aquest mural resseguint els cossos d’alguns de nosaltres; hem pintat els forats de colors diferents amb l’ajut de tots i totes: pares, mares, nens i nenes, avis… i l’hem vernissat. Hem reutilitzat radiografies per escriure la primera frase del poema i hem convidat a tothom a pensar “què esborraria d’aquest món” i a escriure-ho en uns paperets que anem enganxant!

Si passeu per la 7a planta no dubteu en deixar el vostre missatge al mural! Hi esteu tots convidats i convidades! “Si el món fos…”

Aquí teniu com hem fet el nostre arbre dels desitjos!

Ja veieu… hem pintat l’arbre, l’hem decorat amb boles fetes amb radiografies i gomets, hem fet la base amb la cinta d’unes pel·lícules, hem penjat estrelles i formes per a que pogueu escriure el que volgueu!

Ha estat un treball de molts dies i moltíssimes persones! Gràcies a tots i totes!