Tot i que pel títol de l’article ja sabem que l’awalé procedeix del continent africà… sabries respondre què és l’Awalé? S’hi juga també a d’altres països? I… com s’hi juga?
Durant uns dies hem estat fent aquesta recerca, que ara compartirem amb tots vosaltres! Cliqueu sobre aquestes paraules… Origens, Instruccions
A més, ens hem atrevit a fer els nostres propis jocs d’awalé! Ens aquest documents, us expliquem també com ho hem fet (Com l’hem fet?) i esperem que animeu a jugar-hi!!! Bona sort!
El dimecres 7 d’octubre del 2009 vam fer un taller molt divertit els nens/es i els nostres pares. Vam decorar capses pel joc del Memory i del 3 en ratlla, amb gomets i retoladors. També vam pintar uns quants taulells per fer diferents jocs ,amb pintures de colors i ho vam eixugar amb un “secador”. Vam dibuixar un mapa del món molt gran. Els pares ens van ajudar a acabar el joc del Memory i a penjar les lletres del passadís. Després vam jugar el Memory, que està fet amb els dibuixos que havien fet els nens que estaven abans a l’hospital.
Us posem algunes fotos perquè ho veieu vosaltres i els altres nens/es dels hospitals.
EMMANUEL 8 anys
Avui la Meritxell (16 anys) ens ha dedicat aquest poema que també vol compartir amb tots vosaltres. Desitgem que us agradi tant com a nosaltres!
AQUÍ
Cuántas vidas empiezan aquí,
Y cuántas terminan aquí.
Cuántas otras pasan los días en un sueño,
Irreverente, inverosímil, doloroso.
Cuántas vidas salen de estas cuatro paredes,
Ilusionadas, llenas de esperanzas.
O cuántas otras llegan después,
Rodeadas de lágrimas, de corazones rotos,
De miradas perdidas.
El tiempo permanece en letargo,
Mudo, frío, sin estaciones.
Y aquí mil almas miran hacía la vida,
Con ojos opacos, tormentosos.
Hay quién pierde sus palabras,
Hay quién las recupera,
Hay quién anhela una caricia,
El frescor de la brisa nocturna.
Hay también vidas pequeñas,
Que crecen y crecen,
Y pronto vuelan,
como las golondrinas en primavera.
Pero también hay felicidad,
Que resta aguardando su momento,
Que llegará sin palabras,
Solo con la risa dichosa de un niño.
Para todos aquellos que alguna vez han estado aquí,
Y desean fervientemente extender las alas hacía la eternidad azul del mar.
mxei // lunae*
Ahir dimecres 23 setembre vam fer una activitat molt bonica i per un dia els pares ens van venir a ajudar . La Eva i les profes ens van ensenyar unes fotografies grans de nens i familiars que havien estat a l’hospital , i nosaltres un cop retallada la cara, dibuixàvem la cara que volíem i transformava la roba d’hospital en roba de carrer com camises, jaquetes i fins i tot disfresses. Per fer-ho, pintàvem amb retoladors sobre uns plàstics transparents ,que al aixecar-los es veu la fotografia original . A cada dibuix vam escriure un poema de la tardor i després el vam penjar a la paret del passadís del l’hospital.
Alvaro i Mohammed
