Com ja hem estudiat a classe l’inventari està constituït pels béns d’una entitat que es destinen a la producció per a la seva posterior venda, tals com són la matèria primera, la producció en procés, els articles acabats i altres materials que s’utilitzin en l’empaquetatge, en l’envàs del producte acabat o les refeccions per al manteniment que es consumeixen en el cicle d’operacions.
A la comptabilitat van a l’actiu circulant. En el cas de que es facin obsolets o es deteriorin s’han de provisionar. L’inventari obsolet suposa un important cost de gestió, financera i operativa, per a una empresa, sobretot per la que realitza gestió de logística. És per això fonamental aconseguir una adequada determinació de l’objectiu d’apilament i els nivells d’inventari mínim, màxim i de seguretat, en funció dels paràmetres de període operatiu, consum i retard i tenint en compte els factors de seguretat i garantia en cas d’interrupció del subministrament que es vulguin aplicar.
Quan una empresa fa el control d’inventari (son aquells dies en que es para quasi tota la producció d’una emprea per tal de posar “potes enlaire” tots els magatzems i fer un recompte de de tot l’inventari). D’aquest control es pot extreure informació important: la quantita d’inventari actual, els costos i beneficis que aporta i la seva devaluació, l’estat físic de l’inventari, etc. El que no és tant evident son els diferents tipus de control d’inventari :
-
Inventari Inicial: Es duu a terme quan l’empresa inicia els exercicis econòmics per tal de saber el punt de partida de la gestió logística.
-
Inventari final: Es duu a terme quan es finalitzen els exercicis econòmics després d’un període per tal de coneixer l’estat patrimonial de la empresa.
- Inventari permanent: Es fa un control constant de l’invetari d’acord amb les existències del magatzem per tal de portar un control monetari i físic del material reservat.
- Inventari intermitent: Es duu a terme varies vegades a l’any de manera que s’intenta suplir la manca d’un inventari permanent, degut a dèficits en la gestió o per manca de pressupost.
- Inventari físic: És l’inventari real, és a dir, és fer el recompte númeric, de pes, d’estat i valor de tots els béns mercantils de l’empresa. És una llista detallada de totes les existències de l’inventari que serveix per tenir el coneixement exacte del seu estat. Es fa a partir d’una observació i comprobació d’una llista de conteig del que se suposa conté l’inventari actual.
Per cada tipus de control d’inventari s’estableixen els següents subtipus (en declaro alguns):
- Inventari màxim: El control de masses de béns pot provocar un nivell d’acumulació d’articles superior al necessari, i per tant, un nivell perjudicial per a l’empresa, per això s’estableix l’inventari màxim. Es mesura en nivells de demanda mensual pronosticada i els nivells d’excedent sempre son superiors a l’inventari màxim.
- Inventari mínim: és el nivell mínim d’inventari que s’ha de mantenir al magatzem.
- etc.
N’existeiexen centenars de subtipus, cada un per cobrir diferents necessitats de la empresa a la hora de controlar els seus béns inventariats. D’aquesta manera cadascú obté l’inventari que busca i troba l’inventari que vol.
Fonts d’informació:
Wikipedia
La pràctica d’avui consisteix en realitzar un petit inventari de les eines/material del magatzem/màquines de l’empresa on feu l’estada.
