Category Archives: Aula d’acollida

AULA D’ACOLLIDA AL 2005

Aula d’acollida de secundària al 2005. Des de l’inici de les aules d’acollida s’ha treballat competencialment, sense estar desplegats els Decrets d’Educació actuals. (142 i 143, Primària i Secundària respectivament)

[slideshare id=2688185&doc=aaies-091210013242-phpapp02]

PORTFOLI A L’AULA D’ACOLLIDA

A l’aula d’acollida utilitzem com a instrument d’avaluació el portfoli. És una col·lecció d’informació acadèmica i personal que té com a objectiu documentar el propi procés d’aprenentatge i mostrar evidències de les competències desenvolupades. És una recopilació dels treballs acadèmics realitzats acompanyada de reflexions personals sobre els mateixos. Aquesta reflexió et permet expressar les teves idees respecte de com has portat a terme el teu propi procés d’aprenentatge (els encerts, les capacitats desenvolupades, l’aprenentatge valorat, les dificultats trobades, els reptes, els seus qüestionaments, etc). Aquest és un exemple de portfoli de curs.

[slideshare id=2509522&doc=portfoliaulaacollida-091116045812-phpapp02]

INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES i MAPES MENTALS

MAPES MENTALS

Utilitzem els mapes mentals perquè el cervell humà treballa de manera associativa no lineal, comparant, integrant i sintetitzant a mesura que funciona. Per això, els mapes mentals estableixen associacions entre idees ja conegudes i noves sense recórrer al procès lineal. Al desenvolupar els mapes mentals s’utilitzen els dos hemisferis cerebrals, estimulant el desenvolupament equilibrat del cervell. Fomentant la creativitat, la retenció de conceptes i l’aprenentatge en general. Podeu consultar diferents estratègies d’aprenentatge i recursos per desenvolupar les diferents intel·ligènies a l’aula.

[slideshare id=2223628&doc=imimapesmentals-091014150705-phpapp02]

Els mapes mentals han estat fet amb el programa “Instiration 8”

PROJECTE ESPURN@

PRESENTACIÓ PROJECTE ESPURN@

[slideshare id=2316971&doc=presentaciespurn-091022024009-phpapp01]

Aquesta presentació  ens explica el Projecte Espurn@,   Per a tota la comunitat educativa: professorat i alumnat que vulgui participar.  Aposta per a dos conceptes fonamentals: el de comunitat i el de treball telecol·laboratiu.

ARTICLE SOBRE COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Competències bàsiques a l’aula i l’aplicació de la teoria de les Intel·ligències Múltiples. (Article publicat al juny de 2009 a la revista Àmbits de Psicopedagogia)

 

L’aprenentatge basat en competències es fonamenta en la integració mental dels coneixements i la utilització d’aquests coneixements en noves situacions de característiques diverses. Només es pot utilitzar de manera adequada i en situacions diverses aquells aprenentatges que s’han assolit de manera eficaç, és a dir amb comprensió i amb possibilitat de ser aplicats. El coneixement no arriba amb la memorització de fets o conceptes aïllats, sinó amb la capacitat de raonar, d’extreure conclusions coherents. Els descobriments científics i tecnològics més actuals i les manifestacions artístiques, literàries, musicals i esportives més rellevants han d’incorporar-se a les activitats educatives.

Els fonaments psicopedagògics en els que es basa l’aprenentatge per competències i les aplicacions didàctiques de la teoria de les Intel·ligències Múltiples de Howard Gardner, s’inspiren en els plantejaments socioconstructivistes de Piaget, Jonassen, Dewey, Montessori, Kilpatrick i Decroly entre altres. Aquests models estimulen l’alumnat a aprendre mitjançant les interaccions amb el món físic i social. La pràctica educativa es fa mitjançant projectes que recullen activitats de la vida real i plantegen a l’alumnat diferents tasques de solució de problemes en un context d’aprenentatge.

 

 

Podeu llegir l’article complet al llibre digital: Competències bàsiques

 

 

fem-telenoticies

 

LA TARDOR 3

VOLEU FER UNES CACERES DE LA TARDOR?

 

Aquestes Caceres del Tresor estan relacionades amb el tema de “La tardor”. Formen part d’una WebQuest molt més extensa, on hi ha vídeos i aquestes tres caceres.

“La tardor”

Què passa a la tardor?

La tardor

Què ha passat al bosc?

Forma part d’aquesta Cacera, el vídeo:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/TMW92I4sKSg" width="425" height="350" wmode="transparent" /] 

 

L’activitat dels humans contribueix a fer que la desertització augmenti en alguns boscos. Principalment a causa de l’erosió del sòl, afavorida pel canvi climàtic. La desforestació deixa el sòl desprotegit i a punt per a ser erosionat per l’aigua i el vent. L’erosió del sòl es produeix de moltes maneres. La pèrdua de sòl a causa de l’efecte de l’aigua i del vent és un procés natural, però l’acció humana en algunes activitats que es realitzen a la natura no respecta el medi perquè provoquen erosió i contaminen, com pot ser el trial, el motocros, el bicicros, etc.

LA TARDOR 2

Què passa a la tardor?

Un vídeo de la tardor explicat a través de dites i/o refranys típics catalans. LA TARDOR

 

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/pXtzJL8XeX0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

 

 DITES DE TARDOR

“A la tardor, ni fred ni calor”. ” Pluja de tardor, pluja de saó”. “Tardorada dolenta, millor tardana que primerenca”. La tardor és la primavera de l’hivern”. “A la tardor, el dia porta espardenyes” …

LA TARDOR 1

 LA TARDOR canada

A la tardor alguns arbres canvien de color. Les fulles del cirerer són ben vermelles. Els castanyers tenen fulles de molts colors: verdes, marrons, grogues… Els plataners deixen una gran catifa de color groguenc. Els pins i les alzines segueixen tenint els seus colors verds. Els pins d’un color verd més clar i les alzines d’un color verd més fosc. Podem trobar al bosc flors i fruits de l’arbocer fins a l’hivern. El fruit de l’arbocer s’anomena cirereta d’arboç. Quan són ben vermelles es poden menjar. Segur que tots i totes sabeu que a la tardor és l’època més favorable perquè surtin els bolets als nostres boscos. N’hi ha de moltes classes: comestibles i tòxics;  però al majoria són realment exquisits. Coneixeu alguns d’aquests: rovellons, ceps, fredolics, moixernons, gírgoles, rossinyols, múrgoles, … Compte! Vigileu  allò que colliu!

Per una bona conservació del bosc cal prendre unes mesures adients com pot ser el desenvolupament de la sostenibilitat dels boscos.

 

Per aquestes dates també celebrem la festa de la Castanyada, el dia de Tots Sants, mengem castanyes, panellets, moniatos i també és l’època dels bolets de collir-los i de menjar-los. Si celebreu alguna d’aquestes tradicions al vostre centre i ho publiqueu a la xeb ens ho feu saber!

 

Podeu fer algunes de les activitats proposades en el projecte Espurn@ per a les aules d’acollida de primària KITXALLA i les activitats de KALIDOSCOPI.

“El conte en valors”, “Món divers”, “El Karaoke d’en Manel”, “La dita”, la “poesia de la Joana Raspall”, miniwebquest: ”boletaires” , WebQuest: “La tardor

FEM ESPURN@

cacera-espurna-11

Fem Espurn@ ,  és una cacera del tresor de la Mª del Mar Lluelles. Ens explica molt clarament que és el “Projecte Espurna”Adreçada a tots els docents que vulguin trobar recursos per treballar les competències a l’aula 

Espurna” neix amb la intenció de facilitar l’assoliment de les competències bàsiques i la plena integració de dos col·lectius especialment fràgils: el d’aules obertes dels nostres IES (secundària) i el dels nouvinguts (educació primària, secundària i escola d’adults).

Els portals que ofereix el Projecte Espurn@ són: Kitxalla (Aules d’Acollida de Primària), Kalidoscopi (Aules d’Acollida de Secundària), Kampus (Aules Obertes de Secundària) i Klaustre ( docents).

Què ofereix Espurn@ a l’alumnat?

  • La motivació que suposa treballar en un projecte d’aquestes característiques.
  • L’oportunitat de tenir a l’abast persones, activitats i informació que facilitin i accelerin el procés d’integració a Catalunya, ajudant a superar el dol migratori i altres transtorns emotius (especialment a partir del segon cicle de l’ESO).
  • La possibilitat de treballar sense tenir en compte l’horari escolar (es pot entrar des de casa, la biblioteca, el telecentre muncipal, etc.). L’escenari educatiu deixa d’estar sotmès exclusivament a condicionats d’espai i de temps.
  • Una atenció personalitzada que en la majoria de propostes i d’activitats contempla la diversitat i els diferents ritmes d’aprenentatge.
  • La possibilitat de contactar i aprendre entre iguals.
  • La possibilitat de treballar valors com l’acceptació de les diferències, la tolerància, el respecte, etc.
  • La possibilitat de treballar les capacitats bàsiques a partir d’interessos més propers i oberts.
  • Una contribució important a l’eradicació del malanomenat analfabetisme digital, i al bon ús de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació.

Si feu la Cacera segur que aprendreu moltes coses sobre aquest projecte!

FLUIR (FLOW)

El “fluir” (flow) “fluidesa”

 

Ens diu Mihaly Csikszentmihalyi que fa 23 segles, Aristòtels arribà a la conclusió que allò que busquen els homes i les dones és la felicitat. Moltes coses han canviat des del temps d’Aristòtels però en aquest tema pocs avenços hem realitzat.

 

El “fluir” és un concepte que ha tingut una gran acollida en moltes disciplines i entre autors de gran reconeixement (Martin Seligman, Howard Gardner,….) s’ha convertit en un del suports de la Psicologia Positiva i l’estudi de la felicitat.

 

Csikszentmihalyi (1990) parla d’aquest concepte de “fluir” com “l’estat en el qual les persones es troben tant involucrades en l’activitat que res més sembla importar-lis; l’experiència, per si mateixa, és tant plaent que les persones la realitzen fins i tot encara que tingui un gran cost, només és per el sol fet de fer-la”

 fluir

Algunes característiques d’aquesta experiència òptima són:

  • Existeix una concentració intensa.
  • La consciència està ordenada harmoniosament, “això succeeix quan l’atenció s’utilitza per a obtenir fites realistes i quan les habilitats encaixen amb les oportunitats per actuar”
  • És un estat de consciència quasi automàtic, no requereix esforç perquè quan la informació que arriba a la consciència és congruent amb les nostres fites, l’energia psíquica flueix sense esforç. Csikszentmihalyi ens diu que no són conscients de què hem entrat en un estat de fuidesa fins que sortim d’aquest estat
  • Ens provoca el desenvolupament dels nostres potencials. No poden resultar ni molt fàcils per a què no m’ha avorreixi, ni molt difícils per a què em causin ansietat.
  • És una cosa activa. Depèn de quina manera la fem.
  • És transcultural i no varia ni en el gènere ni en l’edat. Li succeeix a persones de cultures molt distants.
  • L’activitat que el produeix es converteix en autotèlica, és a dir, que és una finalitat en si mateixa. Existeix una gran motivació intrínseca que ens du a realitzar-la encara que  no ens aporti cap benefici econòmic.
  • És una experiència que ens aporta felicitat, ens proporciona satisfacció, joia i gaudiment encara que no necessàriament sigui agradable en el moment que ocurreixi.

Podem entendre aquestes experiències de “fluir” com a vivències d’integració en les quals els nostres pensaments, sentiments, accions i cos estan harmònicament posats en una sola cosa: l’activitat que estem realitzant.

Totes les persones hem tingut al menys alguna vegada aquesta experiència, però el més positiu és que podem potenciar la nostra capacitat per assolir la fluidesa més freqüent i això ens incrementarà la nostra felicitat.

 

Què passa quan fluim? fluir-2

Csikszentmihalyi ens diu que són nou elements que es donen en l’estat de “fluir”:

  1. Hi ha fites clares en cada pas del camí.
  2. Hi ha una resposta immediata a les propies accions.
  3. Existeix un equilibri entre les dificultats i les destreses.
  4. Activitat i consciència estan barrejades.
  5. Les distraccions queden excloses de la consciència.
  6. No hi ha por al fracàs.
  7. L’autoconsciència desapareix.
  8. el sentit del temps queda distorsionat.
  9. L’activitat es converteix en autotèlica. (Ref: Neuronilla)