Al 1983, Gardner, a la seva obra “Estructura de la ment”, va definir la intel·ligència com la capacitat per resoldre problemes i crear producte valorats, en una cultura. És un conjunt d’habilitats o capacitats mentals, que anomenà Intel·ligències Múltiples (IM). Proposa l’existència de set intel·ligències que, més tard, amplià a vuit. Va estudiar l’evolució de l’especie humana, com el cervell s’organitza, quines parts del cervell són responsables dels moviments, va estudiar persones prodigioses i persones amb força dificultats i discapacitats d’aprenentatge. Amb totes aquestes evidències va poder demostrar que la visió tradicional de la intel·ligència era molt limitada i era millor una visió múltiple i/o pluralista. Va sotmetre a una sèrie de proves per poder validar les intel·ligències i va destacar que tothom tenim totes les intel·ligències, les necessitem totes, cadascú les té desenvolupades en diferents graus i es poden desenvolupar amb una estimulació.