El dia 8 d’octubre a la tarda, van venir uns voluntaris de Càritas a fer-nos una xerrada a quart i cinquè.
Els dos voluntaris de Càritas que ens van explicar informació es diuen Carles i Cinto. Per començar en Cinto ens va cantar una cançó que deia que junts ho podem fer tot, però separats costa molt més.
A continuació, ens van explicar el que feien per ajudar als necessitats (les feines que podien fer) algunes eren: donar uns 5 euros al mes per les persones que ho necessiten, dona’ls-hi menjar, posar etiquetes de Lluèrnia a unes espelmes (en això l’escola hem ajudat), vendre les espelmes…
A més a més, ens van explicar un conte perquè veiessim que les persones podem ser més amables, ajudar-nos més, contaminar menys, ajudar a les persones necessitades, compartir… El conte explicava que un dia hi va haver una tempesta i hi havia basses per tots els carrers i tothom qui trepitjava les basses, eren engolits. Ningú sabia on eren, però més endavant hi va haver una altra tempesta i van tornar a aparèixer. Deien que anaven a parar en una ciutat que era molt bonica, però no era bonica pels monuments, ni pels edificis, ni pels gratacels, ni per les construccions, era bonica perquè la gent era molt ben educada, no s’enfadaven, ajudaven a les persones que no tenien prous diners… Els que ho escoltaven no s’ho creien. Al cap de tres dies va tornar a ploure i va tornar a passar el mateix, les basses van engolir a les altres persones (les que no s’ho creien) i van veure com era la ciutat de bonica, per la bona gent i la bona educació i perquè no contaminaven gaire. Van veure com es tractaven, com s’ajudaven, com compartien…
Després, vam fer grups de quatre persones i vam pensar noms de carrers, places, rotondes, rius… que tinguessin a veure amb això de ser bones persones, i vam escriure-ho en un full brut. Seguidament ens van donar un mapa, que hi havia places, carrers… i hi vam haver de posar els noms. De cada grup va sortir una persona a la pissarra i va escriure dos dels noms més bonics. Van sortir molts noms bonics com: la Plaça de l’Amistat, Jardí de l’Esperança, Rotonda dels Enamorats, el Carrer de l’Harmonia…. Per acabar vam tornar a cantar una cançó que deia que si treballem en equip podem arribar més lluny per exemple, si estas al mig del mar i no fa vent ni tens rems, pots continuar navegant.
Finalment, ens van posar uns deures havíem de fer una bona acció per fer a una altra persona contenta. Ens vam acomiadar i vam tornar a les classes.
Íngrid. R. i Iona