MON PARE ÉS UN OGRE
El dia 5 de novembre vam anar al Teatre Principal d’Olot, a veure una obra de teatre. S’anomenava “Mon pare és un ogre”.
Hi havia una vegada un nen, en Miquel, a qui els nens li deien que el seu pare era un ogre, potser era cert perquè mai ningú ningú havia vist un ogre. Quan ell tenia dos anys el seu pare va anar a la presó i ell ni tan sols sabia on era.
El pare d’en Miquel quan estava a la presó enyorava el seu fill i feia veure que tenia un fill imaginari. L’alimentava, el posava al llit, el feia jugar…
Va arribar un nou presoner, en Joan, a la seva cel·la. En un principi no es van entendre gaire però més endavant van fer amistat i es van explicar intimitats.Al cap d’un temps van alliberar en Joan. Aquest va anar a entregar una carta a en Miquel que el seu pare havia escrit per a ell a la presó.
Quan el seu fill, en Miquel llegeix la carta queda sorprès i s’adona que el seu pare no era un ogre.
Arnau H. i Biel