Hola!
Com la Asun insisteix, escriuré el meu article, perquè no em renyi.
La meva relació amb els blocs és d’amor-odi.
Fa un temps a un IES on era em van proposar fer un bloc entre tots.
Al principi em va semblar difícil però quan m’hi vaig posar em va agradar molt, i vaig aprofitar aquesta eina per penjar treballs d’alumnes, fotos de viatges… Fa goig després que tothom ho pugui veure!
Després un dia xafardejant vaig trobar blocs de profes que em van agradar molt. I em vaig animar a fer un propi, una mica miscelània, on posava reflexions sobre cultura, sobre experiments que havia fet a l’aula…M’ho passava molt bé però la veritat és que enganxa, i després m’hi passava molt de temps, així que al final el vaig deixar “morir”.
Posteriorment, a l’escola d’adults meva (Can Marfà) en dos ocasions he fet un bloc per a la classe, on, com us explicava, cada setmana penjava l’activitat que s’havia de fer (redaccions sobre impressions seves de les classes, jocs creatius, etc.) i ells havien de contestar com a “comentari”. Al principi els costava però després s’hi enganxaven també i s’ho passaven molt bé.
Però el que sí he notat sempre és que per a i era “feina extra” i no m’atrevia a deixar-los a ells el “control” del bloc.
Amb les idees que estan sortint a la classe, espero engrescar-me per fer servir el bloc d’una altra manera, on sigui una via de comunicació i enriquiment comú i no hagi de tenir jo el pes del bloc.
Apa, ens veiem i en seguim parlant!
isabel
Hola, Isabel!
Moltes gràcies per compartir la teva experiència amb nosaltres!
Mmm… molt interessant el teu plantejament… fer que el bloc sigui una via de comunicació i enriquiment comú però on no hagis de tenir tu tot el pes… continuem reflexionant…