Art sonor

ACOUSTIC WATER DANCE: Les ones sonores d’una freqüència molt baixa esculpeixen un recipient d’aigua.

Pàgina WORKS AND EXHIBITIONS de Paul de Marinis

raindance.gif

Paul de Marinis és autor de la instal•lació RainDance / Musica Acuatica, 1998. Vint rajolins d’aigua, codificats amb informació sonora, cauen des d’uns dipòsits especialment dissenyats. Quan els visitants situen els paraigua sota d’ells, aquests es converteixen en altaveus emetent música, sorolls, veus i ritmes.

Pàgina de Max Neuhaus, amb audiovisuals

Max Neuhaus (1939, Beaumont, Texas, EUA), es va donar a conèixer quan encara no havia complert els trenta gràcies a les seves interpretacions de música contemporània Al començament dels anys seixanta va donar recitals a Amèrica i Europa com solista de percussió. A continuació va realitzar activitats artístiques pioneres fora dels contextos culturals convencionals i va començar a crear obres sonores de forma anònima en llocs públics, desenvolupant formes artístiques pròpies. Amb la realització d’aquestes obres no visuals per a museus d’Amèrica i Europa, es va convertir en el primer artista a estendre el so com mitjà primari en l’àmbit de l’art contemporani.

Al llarg dels últims trenta-tres anys ha creat un gran nombre d’obres sonores per a diferents entorns, entre elles, obres permanents a EEUU i Europa

Pàgina de Bill Fontana, SELECTED PROJECT PRESENTATIONS

Bill Fontana va néixer c Cleveland (Estats Units), al1947. És un artista reconegut internacionalment pels seus experiments pioners en escultura i art sonor. Fontana va començar a treballar, a mitjan els anys 70, quan encara no existia la tecnologia digital. Aquesta manca el va dur a experimentar amb idees estètiques sobre la musicalitat de la naturalesa i l’entorn. Així va començar els seus treballs d’escultures sonores, recopilant sons urbans, d’animals, del mar, etc …

Escultures de Max Eastley, de Lionel Marchetti i de Manuel Rocha Iturbide

Poesia sonora i experimental

La poesia sonora és una forma creativa en el que allò determinant és l’element acústic del llenguatge. En ella s’evita usar la paraula com a mer vehicle de significat i la composició del poema s’estructura en sons. S’introdueixen sorolls i tècniques per a jugar amb la fonètica, amb intenció d’experimentar amb la veu i la comunicació. Si la poesia visual és col·loca entre la poesia i les arts visuals, la poesia sonora se situa entre la poesia i la música. Un dels trets essencials és el seu experimentalisme. Així, l’estructura acústica d’un poema sonor ha de tenir un sentit, ha de seguir alguna norma encara que sigui poc clara i poc comú. El recurs més emprat és el de l’onomatopeia; hi ha exemples musicals molt antics d’imitacions dels cants d’ocells o de sorolls de batalla, o també, jitanjàfores, aquelles cançons que es canten amb la-la-la, o fa-la-la … . Hi ha poemes fonètics que desenvolupen els elements bàsics de la música -la intensitat, el so, el timbre, el to … Un portal per a ampliar aquestes informacions és MERZ MAIL, sobretot l’article POESIA FONÈTICA Y SONORA (de las vanguardias históricas al siglo XXI).

Poesia sonora d’Hugo Ball (1917)

Per mirar … i escoltar

ball.gif

escoltar

Poesia sonora digital

L’artista Jörg Piringer és el creador del portal Digital Sound Visual Interactive Poetry. En ella es mostren diverses poesies sonores concebudes com a programes online per a crear estructures de so força originals a través d’un ús imaginatiu dels fonemes. Proveu-ho…

spone.png sp2.pngsp3.pngsp44.pngsp55.pngsp6.png

Crea també un acompanyament musical a base de sons de plaques amb el programa de percussió online Pattern Chain

chain.png

 

Combina en el teu ordinador tots els sons creats. POTS ENREGISTRAR-HO

AMB l’editor AUDACITY

One thought on “Art sonor

  1. Pingback: Equip de música » Accés a les presentacions de la III jornada

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *