Quan Darwin, va publicar la teoria de les especies, va haver un rebombori tant religiós com científic.

Abans de que apareixes Darwin , la gent estava segura de que a ells els havia creat Deu, de que es lo bastant poderós com per arribar a crear-los a tots en menys d’una setmana.

Llavors, es clar quan va aparèixer les idees de Darwin, tothom estava en contra, perquè com que des de petits els hi inculcaven la idea d’anar a favor del creacionisme,ara ningú els hi podria llevar.

Aquesta aquesta manifestació contra Darwin, es va presentar en forma de caricatures,violència etc..

Quan Darwin va publicar la teoria de l’Origen de les especies, es va donar un enfrontament, científic , i religiós.

La Església va reaccionar amb certa violència, ja que no es creien la teoria de Darwin, perquè deien que el que diu la Bíblia és molt més lògic que el que deia Darwin, fins i tot Lord Kelvin, que era un físic, i matemàtic,va ser l’inventor de l’escala de Kelvin de Temperatures, va dir que la Terra era massa jove, com per que hi hagués hagut una evolució, que una diversitat d’espècies tant variada com la que hi ha al planeta Terra, no es podia haver format en tant poc temps, només Déu ho podia haver fet.

Va haver un teòleg, que va acusar a Darwin de no creure en Déu , i de definir als humans com un procés de evolució, sense la idea de ser creats per un Ser diví.

I la part científica, no va reacciona defensant les seves idees, sinó que va optar per defensar altres teories,que no siguin la de Darwin,.

Els diaris,i revistes d’aquella època publicaven caricatures, de Darwin, amb cos de mono o dibuixos significatius,sobre la seva teoria.

Charles Robert Darwin (1809-1882), va ser un important científic britànic que va sentar les bases de la moderna teoria evolutiva, al plantejar el concepte de que totes las formes de vida s’han desenvolupat a través d’un lent procés de selecció natural.

Totes les coses vivents mostren una tendència a canviar; i els canvis hereditaris són transmesos d’una generació a una altra. Aquells individus afectats per canvis hereditaris, sobreviuran més probablement en la lluita per l’existència i reproduiran les seves qualitats. Els individus menys afavorits, per una altra part, tendeixen a desaparèixer gradualment. Així en el curs de moltes generacions, les espècies tendirán a mostrar un canvi gradual en direcció cap a una més perfecta adaptació en el medi en que viuen (Del llibre L’Origen de las Espècies). Cada generació millorarà en termes adaptatius respecte als anteriors, i aquest procés gradual i continu és la causa de l’evolució de les espècies. La selecció natural és només part de l’ampli esquema conceptual de Darwin. També va introduir el concepte de que tots els organismes emparentats descendeixen d’antecessors comuns.

Darwin va fer pública la seva teoria per primera vegada el 1858, al mateix temps que ho va fer Alfred Russel Wallace (1823-1913), un jove geògraf naturalista anglès que va desenvolupar independentment la teoria de la selecció natural.

Aquest llibre, va “commocionar el món”, es va esgotar el primer dia de la seva publicació i  es van tenir que fer sis edicions successives.

Wallace va continuar defenent la teoria de la evolució, tot i que els seus punts de vista presentaven diferències amb les de Darwin. Ell opinava que la supervivència del millor adaptat era el factor fonamental en la lluita per la vida, amb el qual, Darwin no estava d’acord. Wallace també afirmava que la selecció natural no podia explicar certes característiques dels éssers humans: la seva intel·ligència, la pèrdua del cabell del cos i el desenvolupament especialitzat de les mans.

Sílvia Català Peña

Prf:Anna Martínez

Podríem dir així de mala manera que Darwin va ser qui va descobrir la teoria de l’evolució i Wallace sol el va ajudar a posar-se d’acord amb ell mateix. I si ara pensem al revés, i si aquest tal Wallace no hagués fet el que va fer ara Darwin seria el gran descobridor de la súper teoria de l’evolució?

La història conta que realment, i fins ara és el que ens han dit, Darwin va començar a dubtar sobre la teoria, quan als vint i dos anys va anar a fer una volta al món i al tornar va observar moltíssims animals i ell (comparant-ho amb Lamarck) es va basar amb unes tortugues enormes. Ell era molt religiós, i apart d’aixó sabia que no faria molta gràcia a la gent tot aquest rollo que canviava moltes idees dels seus pensaments: va buscar probes i probes per fer una presentació completa.

Wallace una científic molt més jove que ell també va viatjar pel món, i va ser al sud-est asiàtic i Austràlia on va començar a fixar-se amb tots aquest detalls. Al veure que ho tenia clar va escriure una carta al naturalista Charles Darwin explicant-li com havia anat tot. Això va fer que aquest s’acabés de convèncer.

Hem arribat a la conclusió que van arribar els dos a la mateixa solució més o menys al mateix temps i, sabem que van ser els dos qui van fer la presentació a Londres al 1858, però per que si el treball és tant de l’un com de l’altre la teoria popularment es coneix com si l’autor fos Darwin, encara que si després ho busques et surt teoria Darwin -Wallace.

Irina Castellví Gracia

2009-II-11

Darwin l’any 1959 va publica el llibre de” l’origen de les especies”. Allí explica la seva teoria de la evolució. Va ser publicat gracies a l’ expedició científica, allí va poder elaborar mapes de les costes d’Amèrica del Sud. Al cap de cinc anys va poder recollí informació sobre les espècies animals i vegetals de la zona, també va trobar fòssils d’animals i vegetals extingits.

Gràcies a l’observació d’aquestes espècies, va poder demostrar que el món dels éssers vius no era estàtic, sinó que canvia constantment. Continue reading →

Tot i ser un aspirant a clergue, Charles Darwin va acceptar l’oferta del seu amic Charles Lyell per a què s’embarqués a bord del Beagle. Aquest vaixell tenia la missió de cartografiar les costes de la denominada Terra del Foc (al sud d’Amèrica).

El 27 de desembre de 1831, el Beagle va partir del port de Plymouth en direcció al punt geogràfic anteriorment esmentat. En l’expedició, es trobava, ocupant la plaça de naturalista, Darwin.

Durant el viatge, Darwin prenia anotacions sobre el comportament de les espècies, les característiques que aquestes tenien en unes zones determinades…Sovint, també, enviava mostres a Cambridge de les substàncies que anava acumulant. Continue reading →

Tot just aquest pròxim 12 de febrer es compleixen 200 anys del naixement d’un dels científics més importants per la humanitat. No hi ha quasi ningú que no hagi sentit mai a parlar de Charles Darwin. En documentals televisius, pel·lícules, llibres de text… I tot gràcies a la seva teoria que més ressò ha efectuat: la teoria de la sel·lecció natural, la qual ha estat una gran clau per a futures investigacions.

De jove, el 1825, inicia els seus estudis de medicina, que no arribarà a acabar, decantant-se per la teologia. Així és com més tard intentarà esdevenir part del clero.

És pel seu gran interès per la naturalesa que té la oportunitat de conèixer al naturalista John Stevens Henslow i Adam Sedgwich, geòleg, amb els quals partirà de terra amb vaixell per completar l’estudi de les costes de la Patagònia i la Terra del Foc, que entre 1826 i 1830 el capità King ja havia iniciat.

Abans d’iniciar aquesta aventura, l’idea que el creacionisme donava molt que pensar ja corria per la seva ment, i va ser en aquest mateix viatge on s’acabà d’assegurar.

Està clar que si no s’hagués decidit finalment a realitzar aquest viatge d’uns 5 anys de durada, comandat per capità FitzRoy el 1831, ara no tindríem les dades que ens va proporcionar o, si més no, s’haurien fet públic anys després per un altre científic.

Entre d’altres llocs, s’endinsà a les Illes Galápagos, al Cap Verd, a Vailparaíso, etc. I vorejà la costa Sud americana, passant per Santa Helena, Montevideo, les Illes Malvines i l’estret de Magallanes, entre d’altres llocs.

Després de realitzar tota la volta la món amb la caravel·la, arriba a la seva terra natal, on és aclamat per tota la població per els seus descobriments sobre fauna.

Contents amb els seus fets, els habitants de la seva terra tenien molta raó en aclamar al que seria, uns anys després, el precursor de l’evolució humana.

De fet, ni s’ho devien imaginar, que realment les conseqüències serien aquestes. El mateix Darwin no va convèncer als seus fins que no va presentar la teoria a d’altres científics.

Sens dubte, no estaria de més tenir entre nosaltres uns quants Darwins avui en dia, ja que els descobriments avui dia no són gaire rellevants comparats amb el de Darwin. Qui sap que si fos aquí descobrís el mai pensat.

Anna Bagés Casas

1r BAT A

Avui en dia considerem correcta la teoria de l’evolució de Darwin, una mica renovada amb els nous coneixements que en tenim. Però no tot ho va fe ell si no que d’altres abans ja s’ho havien plantejat i algun com Lamarck havia estat molt a prop de les idees de Darwin. Continue reading →

El neodarwinisme o teoria sintètica és una teoria elaborada per Weisman. Aquest va explicar-la a partir de la teoria de Darwin i les explicacions genètiques de Mendel. La selecció natural s’efectuava sobre els gens, que eren els responsables de la transmissió dels caràcters hereditaris. També es creia que la mutació genètica era aleatòria i una variació del fons de població que sumada a la selecció natural ja explicada per Darwin formava la nova teoria. Representa la unió de molts camps de la biologia que fins llavors no havien estat relacionats, per exemple la genètica, la citologia,…

El neodarwinisme com ja sabem va tenir molts problemes científics, ja que, en aquella època no tenien moltes proves que demostressin en totalitat que el mètode que havien ideat fos del tot cert.

Aquesta teoria, es caracteritza per un rebuig de l’herència dels caràcters adquirits, la modificació gradual en l’evolució i el reconeixement del mecanisme de selecció natural amb les seves dues fases.

Apart dels diferents problemes científics podem destacar també la oposició de l’església i de tothom que defensa el creacionisme, ja que aquestes dues no són compatibles, una diu tot el contrari que l’altra. Per tant, l’església no pot acceptar una teoria que es bases amb l’evolució, ja que ells defensen que un Déu, per dir-ho d’alguna manera, ha creat tot el que ens envolta i ens forma. No pot ser que ara, tot això hagi estat creat a partir de la evolució. Per aquest motiu el creacionisme, la gent que el defensa, està en contra de la teoria, però no sol del neodarwinisme, sinó que també ho està del darwinisme i de totes les que no es limiten a corroborar el que ells han dit.

Ara per ara, podem dir que es força irracional creure encara amb el creacionisme, basant-nos en l’avens de la ciència i la capacitat de demostra tot el que afirma. Doncs encara trobem a molta gent que la defensa. Sense anar més lluny, als Estats Units fa uns anys van demanar que a les escoles apart de la teoria evolucionista també s’expliqués la creacionista.

Fins i tot, els nens que pugen avui en dia, creuen amb aquesta teoria i lluiten per transmetre-la als altre d’una manera esgarrifosa, hipnotitzant d’una manera espectacular a la gent que els escolta.

Finalment, el desenvolupament de la genètica molecular ens porta al descobriment de les noves teories que confirmen que la teoria neodarwinista no és del tot certa.

 Núria Roigé Montornès

1 BAT (A)

No sé si heu arrivat a una conclusió, que tal si li preguntem a un espert? Us penje l’enllaç d’una entrevista a Joan Oró, un català que ha treballat amb la NASA i que ens pot ajudar a esbrinar la resposta.