El neodarwinisme o teoria sintètica és una teoria elaborada per Weisman. Aquest va explicar-la a partir de la teoria de Darwin i les explicacions genètiques de Mendel. La selecció natural s’efectuava sobre els gens, que eren els responsables de la transmissió dels caràcters hereditaris. També es creia que la mutació genètica era aleatòria i una variació del fons de població que sumada a la selecció natural ja explicada per Darwin formava la nova teoria. Representa la unió de molts camps de la biologia que fins llavors no havien estat relacionats, per exemple la genètica, la citologia,…

El neodarwinisme com ja sabem va tenir molts problemes científics, ja que, en aquella època no tenien moltes proves que demostressin en totalitat que el mètode que havien ideat fos del tot cert.

Aquesta teoria, es caracteritza per un rebuig de l’herència dels caràcters adquirits, la modificació gradual en l’evolució i el reconeixement del mecanisme de selecció natural amb les seves dues fases.

Apart dels diferents problemes científics podem destacar també la oposició de l’església i de tothom que defensa el creacionisme, ja que aquestes dues no són compatibles, una diu tot el contrari que l’altra. Per tant, l’església no pot acceptar una teoria que es bases amb l’evolució, ja que ells defensen que un Déu, per dir-ho d’alguna manera, ha creat tot el que ens envolta i ens forma. No pot ser que ara, tot això hagi estat creat a partir de la evolució. Per aquest motiu el creacionisme, la gent que el defensa, està en contra de la teoria, però no sol del neodarwinisme, sinó que també ho està del darwinisme i de totes les que no es limiten a corroborar el que ells han dit.

Ara per ara, podem dir que es força irracional creure encara amb el creacionisme, basant-nos en l’avens de la ciència i la capacitat de demostra tot el que afirma. Doncs encara trobem a molta gent que la defensa. Sense anar més lluny, als Estats Units fa uns anys van demanar que a les escoles apart de la teoria evolucionista també s’expliqués la creacionista.

Fins i tot, els nens que pugen avui en dia, creuen amb aquesta teoria i lluiten per transmetre-la als altre d’una manera esgarrifosa, hipnotitzant d’una manera espectacular a la gent que els escolta.

Finalment, el desenvolupament de la genètica molecular ens porta al descobriment de les noves teories que confirmen que la teoria neodarwinista no és del tot certa.

 Núria Roigé Montornès

1 BAT (A)