Charles Robert Darwin (1809-1882), va ser un important científic britànic que va sentar les bases de la moderna teoria evolutiva, al plantejar el concepte de que totes las formes de vida s’han desenvolupat a través d’un lent procés de selecció natural.

Totes les coses vivents mostren una tendència a canviar; i els canvis hereditaris són transmesos d’una generació a una altra. Aquells individus afectats per canvis hereditaris, sobreviuran més probablement en la lluita per l’existència i reproduiran les seves qualitats. Els individus menys afavorits, per una altra part, tendeixen a desaparèixer gradualment. Així en el curs de moltes generacions, les espècies tendirán a mostrar un canvi gradual en direcció cap a una més perfecta adaptació en el medi en que viuen (Del llibre L’Origen de las Espècies). Cada generació millorarà en termes adaptatius respecte als anteriors, i aquest procés gradual i continu és la causa de l’evolució de les espècies. La selecció natural és només part de l’ampli esquema conceptual de Darwin. També va introduir el concepte de que tots els organismes emparentats descendeixen d’antecessors comuns.

Darwin va fer pública la seva teoria per primera vegada el 1858, al mateix temps que ho va fer Alfred Russel Wallace (1823-1913), un jove geògraf naturalista anglès que va desenvolupar independentment la teoria de la selecció natural.

Aquest llibre, va “commocionar el món”, es va esgotar el primer dia de la seva publicació i  es van tenir que fer sis edicions successives.

Wallace va continuar defenent la teoria de la evolució, tot i que els seus punts de vista presentaven diferències amb les de Darwin. Ell opinava que la supervivència del millor adaptat era el factor fonamental en la lluita per la vida, amb el qual, Darwin no estava d’acord. Wallace també afirmava que la selecció natural no podia explicar certes característiques dels éssers humans: la seva intel·ligència, la pèrdua del cabell del cos i el desenvolupament especialitzat de les mans.

Sílvia Català Peña

Prf:Anna Martínez