Darwin i el Beagle. Ramón Sabaté

Tot i ser un aspirant a clergue, Charles Darwin va acceptar l’oferta del seu amic Charles Lyell per a què s’embarqués a bord del Beagle. Aquest vaixell tenia la missió de cartografiar les costes de la denominada Terra del Foc (al sud d’Amèrica).

El 27 de desembre de 1831, el Beagle va partir del port de Plymouth en direcció al punt geogràfic anteriorment esmentat. En l’expedició, es trobava, ocupant la plaça de naturalista, Darwin.

Durant el viatge, Darwin prenia anotacions sobre el comportament de les espècies, les característiques que aquestes tenien en unes zones determinades…Sovint, també, enviava mostres a Cambridge de les substàncies que anava acumulant.

Durant el primer any a Amèrica del Sud, Darwin, va fer un important descobriment. Va trobar fòssils de gran calibre pertanyents a mamífers extingits ja fa uns milions d’anys

Un altre descobriment de grans dimensions, científicament parlant, va tenir lloc a les illes Galápagos. La troballa va ésser que els marsupials potoroids i els ornitorincs tenien una semblança tant inusual que semblava que hi haguessin dos creadors. En aquestes illes fou on Darwin s’inspirà per crear L’origen de les espècies.

Una prova que aproxima l’humà als animals Darwin la va trobar quan els dos dels tres natius que va adoptar a la “Terra del foc” van voler tornar a viure a la seva antiga casa, lluny d’Anglaterra.

Quan el viatge es va acabar, el capità del vaixell i Darwin van publicar la memòria del viatge i les noves conclusions a que s’havien arribat.

Timothy Ferris, tripulant del Beagle, en el llibre que va publicar anomenat “ L’aventura de l’univers” cita la gran capacitat de síntesi, de teoria, de lògica, de saviesa i la quantitat tan extraordinària de repertori que havia agafat: Va observar, va absorbir-ho tot i reuní tantes mostres de plantes i animals que els companys del vaixell li preguntaven irònicament si tenia intencions d’enfonsar el vaixell.

Tot i que no fou fins l’any 1859 quan Darwin deixà enrere la por que tenia de ser rebutjat per la societat i la seva família a causa de les afirmacions que feia en el seu llibre, durant tot aquest període va dedicar-se a analitzar l’arreplec i intentar trobar una relació entre algunes espècies.

Aquesta fòbia al rebuig també estava condicionat perquè no coneixia a ciència certa si els objectius a que havia arribat eren vertaders o erronis; per això quan es va assabentar que A.Wallace havia arribat a les mateixes conclusions, va decidir publicar la seva obra més famosa: L’origen de les espècies que va resultar un autèntic “boom”

Ramon Sabaté Salvador

11/2/09

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *