Hola a tothom! Hem fet un tall de ràdio que sortirà pròximament per Ràdio Mataró i aquí us deixem una versió ampliada del nostre guió.
RÀDIO: Sortida al Museu del Càntir
(Creem la nostra pròpia bastida i redactem el guió per equips cooperatius)
Parts:
– Salutació/presentació.
– Anem a Argentona amb transport públic.
– Vam esmorzar al costat d’un tramvia.
– Les Serps van marxar al Museu del Càntir i els Cocodrils vam anar al taller.
– Al taller vam fer un esbós de la figura que volíem fer amb fang en el torn.
-Per parelles i amb l’ajuda de dos professionals vam fer el nostre bol, pot, got o gerra i s’ho van quedar perquè s’ha de posar al forn i ens ho portaran a l’escola.
– Vam veure una demostració de com es fa una tassa decorada amb el fang.
– Vam treballar la tècnica del xurro amb fang. Per després ajuntar-los i crear un gerro.
– Com es recicla el fang.
– Al marxar del taller, en una paret hi ha un grafiti molt bonic d’un tramvia.
– Llavors vam fer un canvi d’activitats amb la classe de les Serps i nosaltres vam visitar el Museu del càntir.
– Primer de tot, vam veure un vídeo sobre com fan la ceràmica a la Bisbal de l’Empordà, com la decoren, els tipus de càntir que existeixen.
– A continuació vam veure que l’aigua és fonamental per viure i també per a obtenir fang
– Vam veure molts càntirs exposats (en el museu tenen més de 6.000 càntirs però exposats només uns 600).
– Què és un càntir i les seves parts.
– Vam veure càntirs de molts materials: fang, pell, plàstic i vidre.
– Vam pujar a la sala de dalt i vam veure molts càntirs antics i diferents models.
– Per acabar la visita vam veure uns càntirs pintats per Pablo Picasso (són dels més cars del museu).
– El museu ens va regalar un pòster i un càntir amb el qual vam estar practicant com beure aigua.
– Vam anar al Centru (al costat de l’església) a dinar. Hi havia un parc i una pista.
– Vam agafar l’autobús i vam tornar a l’escola. Per poc que no ens agafa una bona calamarsada.
Martina: Hola mataronins i mataronines. Som la classe dels Cocodrils i ara us explicarem la nostra sortida al Museu del Càntir d’Argentona.
Mathias: Primer de tot, vam agafar el transport públic per pujar a Argentona. Va ser curiós anar en autobús amb altres persones que no fossin de l’escola, ja que en totes les altres sortides hem anat en autocar privat.
Izan: Un cop arribat a Argentona vam esmorzar a la Plaça Nova, al costat d’un tramvia que antigament anava i tornava des de Mataró.
Yilan: A continuació, la classe de les Serps va marxar al Museu del Càntir i nosaltres vam anar al taller. El taller es troba a l’antiga fàbrica de la Velcro.
Joan: Al taller va fer un esbós de la figura que volíem fer amb fang en el torn. Per parelles i amb l’ajuda de dos professionals vam fer el nostre bol, pot, got o gerra. S’ho van quedar perquè s’ha de posar al forn i ens ho portaran a l’escola al cap d’uns dies.
Sirè: Després vam veure una demostració de com es fa una tassa decorada amb el fang. Vam treballar la tècnica del xurro amb fang. Posteriorment, els vam ajuntar i vam crear un gerro. També, ens van ensenyar com es recicla el fang. Si el fang no està cuit, el podem mullar i es pot tornar a modelar.
Nabikha: En marxar del taller, en una paret havíem vist un grafiti d’un dels primers tramvies i vam decidir fer una fotografia divertida tots junts. Llavors vam fer un canvi amb l’altra classe i nosaltres vam anar a visitar el Museu del Càntir.
Rim: Per començar, vam veure un vídeo sobre com fan la ceràmica a la Bisbal de l’Empordà, com la decoren, els tipus de càntir que existeixen…
Aniol: Seguidament, vam veure que l’aigua és fonamental per viure i per obtenir el fang. També, vam veure molts càntirs exposats (en el museu tenen més de 6.000 càntirs però exposats només uns 600 aproximadament).
Nadia: Per si no ho sabeu, un càntir és un objecte per emmagatzemar l’aigua. Té dos forats, un gran per omplir-lo i l’altre per beure l’aigua. El gran es diu broc i el petit galet. A dalt al mig té una nansa per poder-lo agafar.
Gerard: Fins i tot vam veure càntirs fets per diversos materials, com per exemple: fang, pell, plàstic i vidre. Vam pujar al segon pis i vam veure molts càntirs exposats que eren molt antics i de diferents models. Per exemple, hi havia un càntir “trampa” que s’omplia per baix i tenia molts galets.
Mariona: Per acabar la visita vam veure uns càntirs pintats pel famós Pablo Picasso. Com a curiositat us expliquem que són dels càntirs més cars que tenen. El museu ens va regalar un pòster i un càntir amb el qual vam estar practicant com beure aigua.
Yusuf: Vam anar al Centru (al costat de l’església) a dinar. Hi havia un parc i una pista on ens ho vam passar molt bé. I abans de marxar d’Argentona, un company ens va explicar una anècdota divertida sobre els argentonins i argentonines.
Israe: Igual que els mataronins i mataronines ens diuen capgrossos, als habitants d’Argentona se’ls hi diu: repica truges.
Simó: Conta la història, allà a finals del segle XVII, que la vila d’Argentona va rebre la visita inesperada del bisbe de Barcelona. Durant la seva estança al poble, va amonestar al capellà per les condicions en què es trobava la parròquia, ja que entre altres coses havia trobat l’aviram passejant i picotejant lliurement pel cementiri, un fet que considerava un sacrilegi i de molt mal gust.
Adrià: Després d’això, el bisbe va anunciar una segona visita per tal d’observar si s’havien canviat algunes de les lamentables condicions en què es trobava l’església i el seu entorn.
Elena: El poble i el seu mossèn esperaven expectants la visita del bisbe de Barcelona, un fet que en aquells temps constituïa un esdeveniment de grans dimensions atès a la rellevància de l’estament eclesial i a les poques visites de personatges importants que poguessin alterar la vida quotidiana de la població.
Denis: El campaner es va erigir en encarregat d’estar a l’aguait, de fer saber a toc de campana als argentonins i argentonines si el bisbe s’hi acostava, per així poder-li fer una bona rebuda.
Roger: Un bon dia, el campaner va veure des de la torre una munió de pols que s’aixecava riera enllà en direcció al poble, i automàticament va començar a repicar campanes per avisar que el bisbe s’hi acostava.
Èrika: Però quina va ser la sorpresa de la gent del poble en veure que aquella polseguera que s’aixecava no era pas la carrossa del bisbe, sinó un carro amb dues truges.
Sia: Des de llavors, a la gent d’Argentona se la coneix com a repica truges i diuen que al bisbe l’empipada per la confusió encara li dura.
Antonella: Per acabar, i abans que la pluja ens agafés, vam agafar l’autobús i vam tornar a l’escola. Vam tenir sort de no mullar-nos durant l’excursió, ja que en sortir de l’escola per marxar a casa va caure una bona calamarsada.
Ian: Us recomanem anar al Museu del Càntir d’Argentona i fins a la propera Mataró. Adeu!
