A més de la revista de l’AMPA de les escoles de l’Aleixar, la GRIFOLLA, que ja porta més de deu anys en acció, els joves a principis d’any han tret una nova revista de 2 dina 3, es a dir de 8 pàgines, sota el títol:
es.fa.saber, edita la Colla de joves de l’Aleixar.
CERADAI felicita i encoratja a aquesta nova empresa de valor cultural al poble.
Més de 300 persones s’aplegaren en el 30è aplec de sardanes de l’Aleixar. L’aplec anual que es va iniciar el dia 31 de juliol de 1977 (Això…Aleixarenc núm. 7), i al llarg dels anys va estar dos anys sense celebrar-se. Enguany és la XXX edició desprès de 31 any.
La Cobla Ciutat de Terrassa va amenitzar en aquesta edició, a les 19 hores es va començar la tanda de sis sardanes de la tarda, a les 21 hores hi va haver un refrigeri popular i de l’amistat a la plaça de la vila i a les 23,30 hores es començarà la tanda de nou sardanes de la nit, que es va allargar fins passades les 02 de la matinada.
CERADAI s’ha adherit a aquesta XXX edició, tenint una certa relació al XXX aniversari de la revista clandestina local “Això…Aleixarenc” que es va celebrar el passat 30 de desembre de 2007, en uns moments que va suposar la transició a la democràcia del nostre país.
CRONOLOGIA D´ESCRIPTORS A LA REVISTA “AIXÒ ALEIXARENC” JOSEP MARIA FERRANT i TORRENT -Escriptor i director de la revista, professor, secretari de Vida Creixent. Secretari general de CERADAI.ONG. Director de Investigadores Pedagógicos del “Consejo Iberoamericano en Honor de la Calidad Educativa” proclamat pels països sudamericans Doctor Honoris Causa. ALBERT MANENT i SEGIMÓN -Reconegut escriptor català, assessor del president de la Generalitat de Catalunya. JOAN OLESTI i FERRÉ – Exalcalde de l´Aleixar JOAN MIQUEL VENTÓS i RODRÍGUEZ -Regidor a l´Ajuntament de l Aleixar, ha publicat diversos llibres. ELOI MARINÉ i FERRÉ -Professor, exregidor de l´Ajuntament de l´Aleixar JORDI CAMPRUBÍ i DURÁN -Representant de Premsa i Informació a la revista. ALBERT PALLARÈS -Exprofessor de l´escola TERESA SALVAT LLAURADÓ ANTÒNIA ROCA i LECHA -Exprofessora i directora de l´escola de l´Aleixar. Aficionada a la poesia i prosa. MONTSERRAT LLAURADÓ i FORNS -Escriptora. Ha publicat articles a: Diari de Tarragona, El Periódico, Avui, Nou Diari, El Punt, Mundo Deportivo. Revistes com: Església de Tarragona, Estímul, Lo Pedrís, El Pont Alt, Nova Tàrrega, Espais 7 i El FULL dominical. FERRAN FIGUERAS i GALLISÀ – Apoderat del Banc JORDI VIÑALS i NOGUÉS -Regidor a l´Ajuntament de La Selva del Camp JULIÀ CARUDA i PÀMIES -Afeccionat al dibuix ANTON SERRA i ANGLÈS -Funcionari a la CAIXA DE MADRID JOAN CURIESES i GARCIA -Prevere i llicenciat en BELLES ARTS FRANCESC XAVIER SERRA i ANGUERA -Pagès aficionat a l´escriptura PERE MARINÉ i MARINÉ -Pagès afeccionat a la lectura ANDREU VERNET i MARTÍ -Afeccionat a les antiguitats, fotografia i història. PERE SERRA i ANGUERA -Afiliat al Partit Popular, afeccionat a la lectura i la fotografia JOAN ANDREU TORRESJOAN BASSA muntatge.
AIXÓ…ALEIXARENC, trenta anys després.
Un acte organitzat per l’Ajuntament de l’Aleixar, impulsat per CERADAI-Institut i proposat per Josep Maria Ferran i Torrent.
Un nou rècord de CERADAI-Institut: 14 intervencions presencials i la lectura d’un comunicat, en total 15 intervencions amb menys de 100 minuts.
Aquest és el record de les taules en record dels 30 anys de la revista clandestina dels anys 1977, 78 i 79 “Això…Aleixarenc”
Tot això es va dur a terme a la sala d’actes de la Societat Recreativa de l’Aleixar el dia 30 de desembre de 2008, amb l’assistència de quasi un centenar entre vilatans i persones relacionades en la història del poble de l’Aleixar dels anys 76-79, sota el lema: 30 anys després.
Les frases resum més importants foren:
Recuperar la nostra història és preparar el nostre futur
Plantejar qüestions sobre el nostre passat és un acte de maduresa democràtica
Una pinya de joves i de veïnat va fer possible la transició democràtica del nostre poble
Estic molt preocupada pels nostres joves d’avui
És un acte d’homenatge a les primeres dones que ocuparen càrrecs a la Societat i a l’Ajuntament com a primera vegada en la nostra història
Fèiem en equip articles de futbol
Era una finestra a l’expressió catalana
Vaig sentir que col·laborar amb aquesta empresa era servir al meu país
Ser clandestí era un preparació per al nou procés legítim de poble i de país
Felicitem i desitgem força futur a la Grifolla, és indiscutiblement una revista pilot a Catalunya de l’AMPA del nostre poble.
L’escola va tenir un paper insubstituïble en la incorporació del català en el currículum.
La Societat ha estat i serà un lloc de reunió, d’expressió i de creixement democràtic.
El Casal trenta anys després de lluita i esforç de molts veïns i veïnes del poble té avui els seus estatuts legalitzats, és ja una realitat.
Avui ha estat una trobada de col·laboradors/es, escriptors/es i de veïnat que en l’anonimat creien en la democràcia i en la llibertat d’expressió.
Un fort agraiment a l’Ajuntament de l’Aleixar.-
EN EL NOSTRE RECORD “Això… Aleixarenc” 30 anys després” Gràcies pels mestres clandestins del catalàGràcies per la joventut agosarada i atrevidaGràcies a les entitats que en donaren suportGràcies a totes les persones cooperantsGràcies al veïnat subscriptor i altres cooperants anònims.Gràcies pels qui van creure una societat lliure, democràtica i més responsable. Acte en memòria de la revista lliure local: “AIXÒ…ALEIXARENC” DIA 30 DE DESEMBRE DE 200713 HORES SALA D’ACTES DE LA SOCIETAT RECREATIVA DE L’ALEIXAR Promou CERADAI-Institut Sense Fronteres de Catalunya Amb el suport de l’Ajuntament de l’Aleixar Amb la col·laboració del Casal Josep Guardiola i de la Societat Recreativa de l’Aleixar Acte adherit a la
“Això… Aleixarenc” 30 anys després.-IntroduccióEls anys 1976 i 1977 l’Aleixar viu una de les primeres experiències cap al procés democràtic, a finals de 1976 iniciatives socials i culturals sorgeixen de la terra com una llavor sembrada, apareixen iniciatives com els Reis d’Orient que en 1977 venen per primera vegada i porten la revista local “Això…Aleixarenc”.Per a recordar qui van influir i col·laborar tan del poble com d’arreu, aleshores estudiants, responsables d’entitats…van contribuir a aquesta iniciativa avalada pel tot el jovent i per la gran part del poble de l’Aleixar modern i democràtic, dins del context d’altres iniciatives a la Societat Recreativa, Casal, el primer aplec de sardanes, etc..Relació de persones que han participat en el record: Jordi Vinyals, Anton Serra i Anglès i J.M. Ferran i Torrent com a coordinador de la taula, Enriqueta Anguera i Soronellas pel paper de la dona en aquells moments, Joan Llauradó i Forns pel primer aplec de sardanes, Joan Andreu Torres i Sabaté, actual president de l’Òmnium Cultural del Tarragonès, Joan Bassa i Fabregas , mestre i cap d’estudis d’adults i cooperant en l’elaboració de la revista, un comunicat de Mn. Joan Curieses i Garcia, Albert Pallarés i Roig aleshores mestre i cooperant, avui és membre ELICS. Cloenda a càrrec de Mia Mariné, actual president de la Societat Recreativa i de Maria Àngels Salvat i Llauradó, actual presidenta del Casal Josep GuardiolaEssent avui en aquest record, regidor de cultura Joan Miquel Ventós i Rodríguez i alcalde Anton Maria Salvat i Llauradó.Amb la relació de persones escriptores en la revistaMontserrat Llauradó i Forns, Josep Maria Ferrant i Torrent , Albert Manent i Segimón, Joan Olesti i Ferré, Joan Miquel Ventós i Rodríguez, Eloi Mariné i Ferré, Jordi Camprubí i Durán Albert Pallarès i Roig, Antònia Roca i Lecha, Ferran Figueras i Gallisà, Jordi Vinyals i Nogués, Julià Caruda i Pàmies, Anton Serra i Anglès, Joan Curieses i Garcia, Francesc Xavier Serra i Anguera, Pere Mariné i Mariné, Andreu Vernet i Martí, Pere Serra i Anguera, Josep Ramon Pàmies i Mariné, Jordi Viñals i Nogués, Joan Miquel Ventós i Rodríguez,I la relació de persones joves col·laboradoresMontserrat Llauradó i Forns, Josep Maria Ferran i Torrent, Jaume Soronellas i Ciurana, Ferran Figueras i Gallisà, Anton Serra i Anglès, Octavi Forns i Martí, Miquel Mariné i Anglès, Josep Maria Anglès i Pàmies, Jordi Camprubí i Duran, Josep Ramon Pàmies i Mariné, Anton Maria Salvat i Llauradó, Alfred Mariné i Ferré, Lídia Pàmies i Mariné, Maria Teresa Olestí i Ciurana, Florita Gebellí i Suñé, Rosa Maria Olestí i Piñol, Montserrat Vallverdú i Gracià, Eloi Mariné i Ferré, Julià Caruda i Pàmies, Pilar Calero i Abelló, Màrius Llauradó i Forns, Maria Teresa Llauradoó i Anguera, Maria Àngels Salvat i Llauradó, Pere Mariné i Mariné, Pilar de l’Olmo i López, Francesca Llauradó i Forns, Agustí Garcia i Mariné, Montserrat Olivé i Nogués.I la relació d’entitats del poble col·laboradores en aqueslls momentsCooperativa, Caixa Rural, Grup de Danses, Club de Joves, Grup de Publicacions Independent, Club de Futbol, Societat de Caçadors, Unió de Pagesos, Ajuntament, Societat Recreativa, Hermandad , Parròquia i les Escoles. Gràcies!, entre tots vàrem aprendre que estava en joc el poble i el seu futur. Joiós és avui, aquí i ara recordar els nostres arrels de 30 anys enrera, més honrat és avui somniar que els fets de l’avui són els arrels del demà!
DISCURS DE MOSSÈN JOAN CURIESES, EX-RECTOR
DE L’ALEIXAR EN ELS 30 ANYS DE
L’AIXÒ…ALEIXARENC
Llegit per Anton Serra a l’acte del dia 30 de desembre de 2007.Article a partir del comunicat. Per a la seva difusió en (+ eD e):
(+ eD e): Més Digital, la veu electrònica digital i ecològica de difusió de CERADAI-Institut)
Salutació.-Vull abans de tot agrair als organitzadors d’aquest event la benvolença que han tingut amb mi convocant-me a participar tot recordant junts bons temps passats. Jo em mantinc encara en l’actitud de vetlla perquè arribin temps millors, i crec que sent avui diumenge em dec al servei de les parròquies que tinc encomanades, aquesta és la raó de la meva absència; us prego la vostra comprensió.Quan hi ha successos importants quedem tots retratats com en una instantània i tots recordarem el lloc on érem en aquell precís moment del succés.
Dit això entenc que no cal repetir la importància que la Parròquia tenia i té en la configuració i la marxa d’un poble com ara l’Aleixar. La mirada que jo tinc del poble no la puc separar de la meva mirada de dedicació a la parròquia, a les persones.
Onze anys abans dels fets que avui commemorem el 8 de desembre de 1965 es clausurava a Roma el Concili Vaticà II, que va suposar un terratrèmol que somouria tots els testaments de l’Església aportant grans canvis en la vida concreta dels fidels i dels preveres sobre tot en les parròquies petites.
Tot es va plantejar en les parròquies i també les maneres de relacionar-se amb els mossens que passaven a ser més d’igual a igual.Tretze anys més tard arribaria la democràcia.Aquesta diferència de dates- tretze anys- entre l’acabament del Concili i l’arribada de la democràcia cal tenir-la en compte per entendre la situació de les parròquies d’aquells anys.Recollint el treball ben fet entre vosaltres per Mn. Josep Reventós, jo des de 1972 em trobava a l’Aleixar. No em puc oblidar d’aquells anys i de vosaltres.Els mossens ens trobàvem entre l’espasa i la paret en moltes situacions. La llibertat que ja respiràvem a l’Església ens era negada en la vida social i política i això ens feia estar sovint a frec de la il·legalitat, envoltant-nos de desconfiança per part de la gent del règim. Era un compromís delicat, però no ens estàvem de cedir els locals parroquials als incipients partits polítics que no eren encara reconeguts i no tenien espais de lliure reunió. Érem denunciats quan a les homilies i prèdiques denunciàvem injustícies manifestes o demanàvem en públic llibertat dels presoners de consciència o animàvem la gent a manifestar-se per aconseguir drets cívics. Ens titllaven de “comunistes” pel fet de demanar reconciliació entre els bàndols de la guerra civil del 36 o “separatistes” perquè recomanàvem parlar la llengua materna i el seu ensenyament a les escoles. Per a nosaltres capellans eren signes profètics i evangèlics.Caldrà que vingui un temps en el que es reconegui el treball silenciós i encoratjador dels mossens de poble que van ajudar a fer el pas des de la por a la llibertat, des del silenci a la paraula i des de la submissió a la dignitat de ciutadà que pensa per ell mateix. Encara pesa massa entre nosaltres el record del dogmatisme i de la intolerància perquè això sigui possible, ja arribarà.
Posats en aquest ambient predemocràtic, permeteu-me que porti a la memòria de la meva estada a l’Aleixar dues actuacions en les que vaig intervenir de manera activa i potser determinant:
Una va ser engrescadora pel jovent, l’obertura del centre de joventut als baixos de l’abadia. Jo no entenia que tant d’espai estés inutilitzat, quan el poble no tenia un lloc pels seus joves.L’engrescament d’aquella iniciativa resulta del tot positiva, i era ja una crida per fer sortir de casa els més passius i un pressupòsit per a organitzar-se com a força d’influència per part del jovent en les tasques de poble pel temps de democràcia que no trigaria a arribar.La il·lusió d’aquella iniciativa es mesurava per la celeritat amb que en poques setmanes es van netejar aquelles estances, i es van abillar per a la convivència i l’esplai i es van convertir en el pol de trobada diari després de la jornada laboral o d’estudi. Va ser una epopeia, tot encara en guardem bon record.
La iniciativa del casal d’entitats que després esdevindria el casal Josep Guardiola
L’altra actuació, ja tenia un caire més compromès per què intervenia la legalitat, i també intervenien altres persones que havien de coincidir amb el seu assentiment.Em refereixo a la creació del casal d’Entitats domiciliat al Convent-Hospital.Aquí vaig jugar fort a la carta que jo podia jugar com a capellà del poble.Breument us ho recordo:Les germanes de la Caritat de S. Vicenç de Paül decidiren finalitzar el seu servei al poble ( la nova llei d’educació les deixava sense alternativa). Algunes persones del poble no entengueren aquella decisió que amb la perspectiva del temps la trobem sensata i realista.La institució del Convent-Hospital era dirigida per una Patronat del qual formaven part el Sr. Arquebisbe, dos membres de la família fundadora i el rector de l’Aleixar com a secretari. Aquí estava jo.Entre els articles dels estatuts de la Fundació constava un que advertia que si un dia les Germanes de la caritat marxaven de l’Aleixar i es deixava l’ensenyament, l’edifici s’hauria de vendre al millor postor en el mercat immobiliari i el seu valor hauria de ser repartit entre les cases de beneficència de Barcelona, de Tarragona i de Reus.La lletra era ben clara, pel poble no quedava res; però les circumstàncies havien canviat al meu entendre.Tots els altres membres, amb l’honradesa dels malmesos fidels, volien donar compliment a la lletra escrita en els estatuts, ho recordo perfectament, jo patia.M’hi vaig dirigir al Dr. Pont i Gol, aleshores Arquebisbe de Tarragona, i per tant president del patronat i amb tot el respecte vaig intentar convèncer-los que les institucions benèfiques que restaven baix tutela de l’estat ja estaven prou ben ateses, mentre que els veritables pobres els teníem en el món rural amb totes les crisis de l’avellana i les altres carències que patien de manera continuada l’empobriment del camp.Jo dubtava que arguments com aquell els pogués fer canviar de parer, el cas es que així va ser, van entendre i van canviar la manera de pensar i es va acordar que l’edifici passés al poble de l’Aleixar.Vàrem constituir una gestora, ho recordareu, amb representativitat dels organismes del poble per fer un dia una junta d’entitats que gestionés els destins de la nova entitat del poble de l’Aleixar, el següent ja ho sabeu.Crec que es va fer el que calia i la prova és que us acull encara aquest local vostre, fruit que és d’aquella decisió.
Moltes altres iniciatives van anar naixent, d’aquells anys de lluita i d’unitat que poden ben bé ser paradigmes del que s’ha anat fent el país i a les institucions, i tant de bo que trobés continuïtat com a instrument de comunicació aquella revista de poble que avui commemoreu, el títol ja el teniu!!. El temps s’acaba.
Personalment en guardo molt bon record i també l’experiència que et dona estar al costat de persones, homes i dones, que ens hem fet amics treballant junts, encara que no tinguéssim la mateixa manera de pensar. Això ens va enriquir.Gràcies Joan Curieses Garcia (ex rector de l’Aleixar).
2008. 60 anys de la proclamació universal dels drets humans per Nacionas Unides.
Llibertat de consciència i d’expressió en l’exercici de la tolerància i de la llibertat, amb el respecte dels principis democràtics de la convivència.
1976 va ser un any de grans aprenentatges cap a l’autonomia personal, vaig decidir convocar una reunió i vaig proposar la fundació de la revista clandestina lliure “Això…Aleixarenc”. A vegades penso amb el valor de fer això quan estava prohibit per l’Estado les reunions i tothom tenia por de la llibertat d’expressió.
En aquesta iniciativa em va ajudar molt tots els joves, Mn. Joan, En Carod Rovira, En Joan Bassa i En J.A. Torres, a més del bon acolliment de la majoria del veïnat.
Amb tot això teniem molta por a donar la cara.
Aquí vaig aprendre el preescolar de l’associacionisme, del sindicalisme i de la lluitar a favor dels drets humans
La meva mare em va ensenyar a estimar a la cultura i a lluitar en favor de les associacions i els seus ideals.