eportfolio de l’Aida Griñó

Cap de setmana amb els avis
Era dissabte. Estava esperant aquest dia feia setmanes. Avui jo hi els meus
pares anàvem a casa dels avis. Havíem de acabar de parlar de l’excursió que
faríem demà. Anàvem a Vimbodí a passar el dia .Em vaig vestir rapidíssim i
vaig anar a esmorzar. El meu pare estava imprimint el mapa al seu escriptori. La
meva mare preparava l’esmorzar. Després vam anar a casa del avis. Vivien a
la cantonada d’un carrer després del nostre. Vam arribar a casa seva,l’àvia ens
va rebre amb molta alegria. L’avi ens esperava al menjador. Els pares van anar
al menjador. L’àvia em va dir que m’esperes. Jo ja sabia el que volia l’àvia.
D’amagat, hem va donar dos caramels. Vaig somriure i vam anar al menjador.
Els meus pares i l’avi estaven parlant sobre l’excursió. La mare els hi va aclarar
la visita:
-Us passarem a buscar a les vuit. Per allà a les onze arribarem , anirem a
esmorzar i desprès visitarem Vimbodí, dinarem i marxarem. Al cap d’una
estona vam marxar. A l’ arribar a casa vaig pujar a la meva habitació. Vaig
agafar la guardiola i la vaig buidar. Tenia 7’20 euros. Els vaig ficar al moneder
i vaig agafar el bolso.
-El bolso, els diners, la botella d’aigua la càmera, està tot.
Em vaig estirar al llit, vaig tancar els ulls i em vaig imaginar el viatge de demà.
Fen fotos a tot arreu, veient coses xulísimes i un menjar tan peculiar,…
Llavors un crit hem va fer tornar al mon.
-A dinar!!!
Vaig baixa les escales en un obrir i tancar d’ulls, tenia una gana,…
Un plat de fideus m’estava separant. Mel vaig cruspir de seguida.
Mes tard vaig anar a l’escriptori a buscar coses sobre Vimbodí. Vaig entrar a una
pàgina web on deia les millors coses per a visitar. Vaig agafar la meva llibreta groga i vaig apuntar:
-El museu del vidre, el carrer de les abraçades, l’església, el gorg, els safretjos.
Uix, crec que no tindrem temps de res més. Vaig agafar el mapa i vaig apuntar
tots els llocs per visitar. Ara només faltava el restaurant. Vaig mirar més avall
de la pàgina web i vaig apuntar:
-Restaurants: El Grèvol, la Clau i els Torrents.
També els vaig apuntar al mapa. Ja era hora de sopar, com vola el temps!
Després de sopar em vaig anar a dormir, havia de estar descansada per l’endemà.
Ring-Ring!!
El despertador va sonar, em vaig aixecar i em vaig vestir. Vaig anar al
menjador els meus pares m’esperaven, vaig agafar una poma i vam anar a
buscar el cotxe. Amb dos minuts vam arribar a casa dels avis, vam entrar al cotxe i vam marxar.
Em vaig mirar a l’avi, mai l’avi mai l’havia mirat d’aquella manera. Era una mica
alt, amb els cabells grisos, sempre portava camises de quadres i un bastó
sempre l’acompanyava. Després em vaig fricssar amb l’àvia. Era bastant baixeta, molt presumida, divertida i alegre.
Al fi vam arribar a Vimbodí. Vam aparcar en un pàrquing que hi havia al costat
de l’església. Va manar caminant per carrers, em semblava un poble genial. La
gent era molt simpàtica. Vam arribar a la plaça tots vam entrar a un bar i vam
esmorzar. Jo i l’àvia un Cacaolat, els altres un cafè. Desprès d’esmorzar vam
anar al carrer de les abraçades. Era impressionant, i tant estret. Continua llegint »