eportfolio de l’Aida Griñó

Cap de setmana amb els avis
Era dissabte. Estava esperant aquest dia feia setmanes. Avui jo hi els meus
pares anàvem a casa dels avis. Havíem de acabar de parlar de l’excursió que
faríem demà. Anàvem a Vimbodí a passar el dia .Em vaig vestir rapidíssim i
vaig anar a esmorzar. El meu pare estava imprimint el mapa al seu escriptori. La
meva mare preparava l’esmorzar. Després vam anar a casa del avis. Vivien a
la cantonada d’un carrer després del nostre. Vam arribar a casa seva,l’àvia ens
va rebre amb molta alegria. L’avi ens esperava al menjador. Els pares van anar
al menjador. L’àvia em va dir que m’esperes. Jo ja sabia el que volia l’àvia.
D’amagat, hem va donar dos caramels. Vaig somriure i vam anar al menjador.
Els meus pares i l’avi estaven parlant sobre l’excursió. La mare els hi va aclarar
la visita:
-Us passarem a buscar a les vuit. Per allà a les onze arribarem , anirem a
esmorzar i desprès visitarem Vimbodí, dinarem i marxarem. Al cap d’una
estona vam marxar. A l’ arribar a casa vaig pujar a la meva habitació. Vaig
agafar la guardiola i la vaig buidar. Tenia 7’20 euros. Els vaig ficar al moneder
i vaig agafar el bolso.
-El bolso, els diners, la botella d’aigua la càmera, està tot.
Em vaig estirar al llit, vaig tancar els ulls i em vaig imaginar el viatge de demà.
Fen fotos a tot arreu, veient coses xulísimes i un menjar tan peculiar,…
Llavors un crit hem va fer tornar al mon.
-A dinar!!!
Vaig baixa les escales en un obrir i tancar d’ulls, tenia una gana,…
Un plat de fideus m’estava separant. Mel vaig cruspir de seguida.
Mes tard vaig anar a l’escriptori a buscar coses sobre Vimbodí. Vaig entrar a una
pàgina web on deia les millors coses per a visitar. Vaig agafar la meva llibreta groga i vaig apuntar:
-El museu del vidre, el carrer de les abraçades, l’església, el gorg, els safretjos.
Uix, crec que no tindrem temps de res més. Vaig agafar el mapa i vaig apuntar
tots els llocs per visitar. Ara només faltava el restaurant. Vaig mirar més avall
de la pàgina web i vaig apuntar:
-Restaurants: El Grèvol, la Clau i els Torrents.
També els vaig apuntar al mapa. Ja era hora de sopar, com vola el temps!
Després de sopar em vaig anar a dormir, havia de estar descansada per l’endemà.
Ring-Ring!!
El despertador va sonar, em vaig aixecar i em vaig vestir. Vaig anar al
menjador els meus pares m’esperaven, vaig agafar una poma i vam anar a
buscar el cotxe. Amb dos minuts vam arribar a casa dels avis, vam entrar al cotxe i vam marxar.
Em vaig mirar a l’avi, mai l’avi mai l’havia mirat d’aquella manera. Era una mica
alt, amb els cabells grisos, sempre portava camises de quadres i un bastó
sempre l’acompanyava. Després em vaig fricssar amb l’àvia. Era bastant baixeta, molt presumida, divertida i alegre.
Al fi vam arribar a Vimbodí. Vam aparcar en un pàrquing que hi havia al costat
de l’església. Va manar caminant per carrers, em semblava un poble genial. La
gent era molt simpàtica. Vam arribar a la plaça tots vam entrar a un bar i vam
esmorzar. Jo i l’àvia un Cacaolat, els altres un cafè. Desprès d’esmorzar vam
anar al carrer de les abraçades. Era impressionant, i tant estret.
-Es un dels carrers més estrets de Catalunya.
Ens va explicar l’avi.
Desprès de fer unes quantes fotografies vam anar al museu del vidre. Ens vam
quedar meravellats, quant vidre!!!
-Mireu. Va dir el pare. -Si anem cap allà podem veure com fan vidre!
Hi havia un noi que feia videre. Es sentava en un tipus de seient i anava bufant
per un pal de ferro. Amb unes estenalles donava forma al tros de vidre i d’un simple vidre va fer un bonic porró.
Quan va acabar vam anar a veure les figures de vidre, jo em volia comprar un
gat de vidre però no tenia suficients diners així que li vaig demanar a l’àvia si
em podia donar els diners que em faltaven. Ella me’ls va donar encantada i jo me’l vaig poder comprar.
Vam sortir del museu del vidre, segons el mapa ara tocava visitar els safareigs.
El dia anava genial i jo em pensava que res podia sortir malament. Ens dirigíem
cap als safareigs quan llavors l’avi s’entrebancà i va caure al terra. El cridaven,
però estava inconscient. Al cap de cinc minuts va recuperar el sentit. El meu
pare el va ajudar a aixecar-se. No podia aixecar-se, li feia mal les costelles. La
meva mare va trucar una ambulància, i l’àvia estava paralitzada i jo tenia
ganes de plorar però en aquell moment va arribar l’ambulància. Havíem d’anar
a l’hospital de Valls. La mare va pujar a l’ambulància i van marxar, mentre que el pare, l’àvia i jo anàvem en cotxe.
No m’ho podia creure, però com?
El dia anava genial i llavors…
Vam arribar al cotxe, ens dirigíem a l’hospital.
El pare ens deia que tot sortiria be, i això em tranquil•litzava. Al final vam arribar
a l’hospital. La recepcionista ens va dir l’habitació que estava.
-Catorze, quinze, aquí setze.
Vaig agafar aire i vaig entrar a l’habitació.
Vaig mirar per tot arreu. Allí sentada estava la mare, vaig anar corrents i la vaig abraçar.
Estirat en un llit estava l’avi
-Avi, estàs be?
Ell deia que si però jo sabia que no.
En aquell moment va entrar una infermera, semblava molt simpàtica.
-Desprès d’haver-li fet unes radiografies, hem vis que té una costella trencada.
Ens va dir d’infermera
Tots vam fer cara de desesperació
-L’únic que podem fre es operar-lo, deixar que reposi i esperar. Esteu d’acord?
Continuava dient l’ infermera.
El pare, la mare i l’àvia s’ho van parlar i li van dir a l’ infermera:
-Dons si no hi ha ninguna altra opció, l’operem.
-D’acord, vaig a parlar amb el doctor i dema començarem l’operació.
Vaig sortir de la sala, tenia ganes de plorar i de cridar. En aquell instant em vaig
adonar de que els meus avis no estaran al meu costat per sempre i que havia de aprofitar el màxim per estar amb ells.
Vaig entrar corrents a l’habitació i vaig abraçar a l’àvia. Desprès vaig abraçar a l’avi.
Em vaig despertar a les deu. L’operació ja havia acabat. Vaig anar corrents a
l’habitació de l’avi, encara estava dormint de l’anestesia. La mare em va dir que d’aquí una estona es despertaria.
Vaig seure al costat de la mare, aleshores van entra el pare i l’àvia junt amb l’ infermera.
-Operació ha anat molt bé.
Va dir l’infermera.
Després ens va donar un paper i un munt de medicaments.
-Dos setmanes fen repòs, amb els medicaments que hi diu al paper i es recuperarà.
Ens informava l’infermera.
Una estona desprès l’avi es va despertat, el vam fer sentar en una cadira de rodes i ens en vam anar cap ha casa.
Les dos setmanes van passar i l’avi es va recuperar.
A la fi i el cap tot va sortir bé.
Aquet trimestre hem fet hem fet un conte dels avis.

Ho hem fet utilitzant: Prewrite, Draft, Revise, Edit i Publish.

M’ha servit per escriure millor un conte i fer menys faltes.