La nit del dia 31 de desembre, és tradició a tota Espanya menjar-se dotze grans de raïm a les dotze de la nit, un gra amb cada repicar de campana. D’on ve aquesta tradició? A la viquipèdia hi trobem una mica d’història.
HISTÒRIA DELS DOTZE GRANS DE RAÏM
La primera referència escrita dels dotze grans de raïm apareix el Cap d’Any de 1895. Llavors, e l President del Consell de Ministres va acomiadar l’any 1895 amb raïm i cava.
A finals del segle XIX la gent benestant tenia la tradició de menjar el raïm i veure cava durant la nit de Cap d’any.
També es parla que l’origen de menjar raïm es troba l’any 1909 quan els agricultors es van trobar amb molt excedent de raïm, i havien de donar-li una sortida abans que es fes malbé. Llavors van aconseguir popularitzar el costum.
ALTRES TRADICIONS
Aquí hi ha d’altres exemples de la forma de celebració del Cap d’Any a d’altres països:
1. ALEMANYA. Deixen restes de menjar en el plat per assegurar que les seves arques estaran plenes el proper any.
2. DINAMARCA. Trenquen vaixelles a les cases dels seus amics i els irlandesos calen foc a un barril.
3. FRANÇA. En aquest país romàntic és habitual a mitjanit fer-se un petó sota una branca de vesc i aconseguir així prosperitat el proper any.
4. ITÀLIA. D’aquest país ve la tradició de portar calces i calçotets vermells. D’altra banda, tenen la tradició de menjar llenties i llençar mobles vells per la finestra.
5. ARGENTINA. La seva tradició és similar a les fogueres que es fan per Sant Joan: construir un ninot, diaris, fusta… i cremar-ho tot a la mitjanit. Simbolitza que es cremen totes les coses dolentes.
6. En d’altres zones com el Regne Unit o els Estats Units no existeix un menjar o acte semblant. El més habitual és sortir a ballar i celebrar l’Any Nou cantant cançons típiques d’aquestes dates.
Mireu aquest vídeo per saber més coses sobre el raïm:
http://www.tv3.cat/3alacarta/videos/9383…
Granollers és l’única ciutat de l’estat espanyol que acollirà la viista de Mata Amritanandamayi (Amma), dins de la gira europea que es va iniciar el dia 8 d’octubre a Suïssa i que finalitzarà a Londres el 16 de novembre.
Nascuda a Kerala (Índia) l’any 1953, Amma lidera l’ONG “Abraçant el Món”, acreditada a les Nacions Unides.
La gran xarxa de la ONG dóna educació gratuïta, atenció mèdica gratuïta per a més d’1.200.000 pacients, formació professional i micro crèdits per a 80.000 dones, a l’Índia. L’ONG ha construït 40.000 cases per a persones sense sostre.
Programa al Palau
Els programes d’Amma a Europa tenen una durada de dos o ters dies a cada ciutat. Concretament, al Palau d’Esports estarà del 7 al 9 d’octubre i és previst que hi assisteixin milers de persones.
L’entrada al programa és lliure i gratuïta.
Sobre Amma
Amma va néixer en una senzilla família de pescadors de Kerala (Índia) l’any 1953. Quan Amma tenia 9 anys va haver de deixar l’escola per ocupar-se de les tasques domèstiques i cuidar dels seus set germans. Amma també ajudava a d’altres persones.
Amma, als 14 anys, va començar a abraçar la gent espontàniament com a consol, fet que estava prohibit. Les seves accions es consideraven un escàndol molt greu, ja que contradiu el sistema jeràrquic de castes.
Avui dia, es calcula que ha abraçat uns 30 milions de persones d’arreu del món i treballa per a la igualtat dels drets de les dones i pels membres de les castes baixes.
Al seu país és considerada una Mahatma (gran ànima) per haver alleugerit el patiment de centenars de milers de persones i haver ajudat a escolaritzar milers d’infants.
Podeu llegir més al 9Nou.
En aquest vídeo podeu veure un reportatge sobre una visita anterior de l’Amma a Barcelona.
Catalunya impulsa “Lletres per a tothom”, un nou programa d’alfabetització en català adreçat a persones d’origen estranger.
És un nou programa d’abast nacional que té per màxim objectiu promoure l’alfabetització en català de persones adultes d’origen estranger. Es fa a 21 municipis catalans, entre ells Granollers.
El programa també permetrà crear per primera vegada un currículum d’aprenentatge del català adaptat a les necessitats formatives d’aquests alumnes que inclourà l’elaboració de materials pedagògics i la formació del professorat i del voluntariat.
Mireu quina Porxada! Us recorda a alguna cosa? Segur que sí!
Estic voltant pel sud de França i ahir vam estar en un poblet que es diu Lagrasse, que té una bonica abadia. I passejant pel poble, que té molts edificis medievals, ens vam trobar amb aquesta bonica porxada. És més petita que la de Granollers, però també molt maca.
