La Mar de llengües-Exposició a la Mediterrània: l’exposició itinerant de Linguamón ara es pot visitar de forma virtual.
El menú de l’exposició és el següent:
1- Llengües, pobles i terres
2- Llengües a tot arreu.
3- Parlants d’aquí i d’allà.
4- Paraules sense fronteres.
5- Coses per fer.
Obtindreu més informació si cliqueu damunt la imatge.
Òmnium Baix Camp convoca una nova edició dels premis Antoni de Bofarull de narrativa breu i Gabriel Ferrater de poesia.
L’edat màxima per participar són els 30 anys i la data límit per lliurar els treballs és el 15 d’octubre.
Trobareu més informació a la pàgina d’ÒMNIUM Baix Camp.
El Canal 33 ha iniciat un seguit de reportatges per descobrir la societat i la cultura de sis indrets del món, a través del seu programa D’aquíd’allà
En el primer programa la nit temàtica és sobre el Marroc. El reportatge tracta històries de la vida quotidiana de quatre personatges anònims de la comunitat marroquina a Catalunya. Coneixerem quatre catalans, uns nens de Casablanca i llegendes amb l’últim conta-contes.
Els propers reportatges:
Serà entre els mesos de setembre i octubre i la matrícula ja és oberta
El Museu de Granollers organitza aquesta tardor un curs introductori d’història local, coordinat per Cinta Cantarell i adreçat al públic en general, major de 16 anys. Sota el títol De la prehistòria a la romanització. Granollers i la comarca del Vallès Oriental en temps antics, es farà en quatre sessions d’una hora i mitja de durada (els dimecres 29 de setembre, 6, 13 i 20 d’octubre, de 19 a 20.30 h).
La primera, sobre el Neolític, serà impartida per Josep Bosch, conservador del Museu de Gavà; la segona anirà a càrrec de l’arqueòloga vallesana Maribel Panosa i serà sobre la vida quotidiana en temps dels ibers; la tercera, sobre l’època dels romans, la farà Isabel Rodà, directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i la darrera, que conduirà Cinta Cantarell, se centrarà en la transició de l’artesania a l’art.
La inscripció ja és oberta, costa 40 euros i es pot formalitzar al Museu (Anselm Clavé, 40-42, tel. 93 842 68 41 – museu@ajuntament.granollers.cat)
Amb aquest curs, el museu enceta una proposta formativa que tindrà continuïtat, centrada en la història local i pensada per abastar un públic ampli no especialitzat.
Més informació, www.museugranollers.org
Aquest curs es commemoren els 150 anys del naixement de l’escriptor Joan Maragall (1860-1911).
La temàtica en l’obra de Joan Maragall és de les més àmplies. Aspectes clàssics de la poesia, com: l’amor, la natura, el cant de la seva terra i la seva ciutat, la llegenda, els elements espirituals. El poema la vaca cega, per exemple, s’inclou en la temàtica de la natura, un dels temes més importants en la poesia de Maragall. En la natura, com el paisatge i les tradicions, tòpics dels poetes romàntics, hi veia possibilitats de vida, de salut, de regeneració, d’energia vital.
Trobareu més informació a la pàgina Any Joan Maragall i en la pàgina de la xtec, on els alumnes poden enviar locucions de les obres de Maragall.
Els Amics de les Arts eren quatre companys de pis, de Barcelona, que un bon dia van decidir actuar junts i cantar les cançons que composaven.
Actualment és un grup de referència en el món de la cançó catalana.
Podeu escoltar una cançó d’amor particular: A vegades.
A VEGADES
Ho sento molt si m'adormo amb Vent del plà, ho sento molt,
ho sento molt si deixo péls a la dutxa, ho sento molt,
ho sento molt si trepitjo la cuina fregada ho sento molt,
ho sento molt si tolero la brutícia ho sento molt.
Jo et faria una cançó d'amor
però qualsevol cosa que et digués
no seria original.
Ja ho haurien dit els Beatles
en el Sergeant Pepper's Lonely Hearts Club Band.
I a vegades els ocells fan cagarades.
I a vegades t'estimo però no m'agrada.
I a vegades penso si mai no la cagues.
I a vegades va i se'm cremen les torrades,
però això últim només de tant en tant,
només de tant en tant,
només de tant en tant,
només de tant en tant.
Ja n'aprendré de somriure a ca te mare, ja n'aprendré,
ja n'aprendré a fer aquell plat que t'agrada, ja n'aprendré,
ja n'aprendré a canviar el paper de vàter, ja n'aprendré,
ja n'aprendré a tirar-te algún "piropo", ja n'aprendré.
Jo et faria una cançó d'amor
pero qualsevol cosa que et digués (no, no)
no seria original.
Ja ho haurien dit els Beatles
en el Sergeant Pepper's Lonely Hearts Club Band.
I a vegades els ocells fan cagarades.
I a vegades t'estimo però no m'agrada.
I a vegades penso si mai no la cagues.
I a vegades va i se'm cremen les torrades,
però això últim només de tant en tant,
només de tant en tant,
només de tant en tant,
només de tant en tant.
En una tribu apache,
en una tribu apache,
en una tribu apache,
en una tribu apache.
En una tribu apache, (hey, hey, hey)
en una tribu apache, (hey, hey, hey)
en una tribu apache, (hey, hey, hey)
en una tribu apache. (hey, hey, hey)
En una tribu apache,
en una tribu apache,
en una tribu apache,
en una tribu apache.
Encara amb el record ben fresc d’una fantàstica Festa Major, volem conèixer un dels grups amb més marxa: les Guapes Blanques. Una de les seves representants més carismàtiques és la Carme, simpàtica i bromista com ella sola. Ella ens parlarà del grup, amb l’assessorament de la Teresa, una de les seves fundadores.
M: Bon dia, Carme.
C: Bona nit Montse
M: Explica’m, com va sorgir el grup de les Guapes Blanques? D’on va sortir aquesta divertida idea?
C: Jo això no puc contestar-ho, perquè no vaig entrar al primer any. Hi ha les fundadores honorífiques, elles podrien contestar, però el que està clar és que des del primer dia que les vaig veure, vaig dir… jo vull ser guapa, i mira… fins avui.
Vam demanar assessorament a la Teresa. La informació la trobareu al final de l’article en color verd.
C: Des de que vaig néixer, però vaig entrar al grup al Juny del 2004 o sigui fa 7 anys , jo en tenia 35.
M: Hi ha alguna condició per ser guapa blanca, o s’ha de passar alguna prova prèvia?
C: Hi ha moltes condicions, i jo les reuneixo totes, però com que ens falten guapes doncs ara ja entra tothom que vol, això sí, ja ha de tenir una edat, … experiència en festes majors… algun curriculum d’alguna escola de ball, tenir bon humor, ser força esbojarrada, però sobretot si hi ha alguna persona que tingui aquestes mides 90-60-90 que es tregui del cap ser guapa.óM: Com és que vau canviar el clàssic ball del llac dels cignes, pel Can-can?
C: No, no, el llac dels cignes encara el ballem en versió clàssica, però hem canviat la segona part, diuen que “renovar-se o morir”, ja estava massa vist, i el tarannà de les guapes no ens permet sortir amb el mateix repertori any rere any. I com que tenim la sort de que ho sabem fer tot, doncs ho aprofitem, unes saben molt de coreografies, altres tenen moltes idees, altres saben cosir, i altres com jo l’única cosa que sabem fer és portar la contrària.
M: Quantes persones formen el grup?
C: Entre 35 i 50, però això va com va, hi ha guapes que van i vénen … depén de moltes circumstàncies, un any et va bé i potser el següent, per diferents motius, no pots sortir, perquè està clar, hi has de dedicar una miqueta de temps, per als assaigs, i sobretot per les sortides de festa major, però que també són molt elàstiques, cadascuna surt el dia que pot. Jo sempre he sortit des que vaig començar a militar a les files de les guapes i fins que em mori, o … no sé… potser l’any vinent ja no sóc guapa, no sé, encara ho haig de rumiar bé.
M: I això del Rècord quin és? en què va consistir?
C: Va ser un acte amb què es va ‘arreplegar a molta gent en un lloc determinat (el carrer Anselm Clavé, des del Museu fins a la Fonda Europa). Tothom ballant cançons de l’estiu, seguint coreografies que les guapes ens ensenyaven a través d’una pantalla gegant i amb 600 gorres blanques. Les gorres es van acabar de seguida i hi havia molta més gent ballant sense gorres, blancs i blaus, tothom. La gent s’ho va passar molt bé.
M: Teniu algun projecte pel futur?
C: Molts… molts, ens faltaran anys per poder fer totes les idees que tenim.
M: Vols afegir alguna cosa?
C: Sí, que “me llena de orgullo y satisfacción” ser guapa.
M: Moltes gràcies Carme.
C: De res Montse
A continuació, afegim les paraules de la Teresa que ens explica l’origen del grup.
T: No sé si ha fet 10 anys aquest any o els farà el que bé, diria que el 2011,ens vam trobar un dia d’hivern amb ganes de fer alguna cosa pels blancs, gent una mica més gran. Érem 5 o 6 …
Diumenge a la nit un gran número de seguidors de les colles de Blancs i Blaus esperaven a la Plaça de la Porxada, davant del balcó de l’Ajuntament, a que en Pep Callau llegís el veredicte.
Els Blancs anaven una mica endavant en els punts de les proves puntuables i havien fet una fantàstica festa, però els blaus són molta colla i també havien realitzat actes molt bons, així que no hi havia res clar.
Finalment, el veredicte va anar cap a la Colla dels Blaus. Felicitats als Blaus, i molts ànims als Blancs que havien treballat de valent amb actes molt lluïts. Com el Blanc és color de l’esperança, esperarem que l’any vinent la Festa sigui Blanca.
Com és tradició, els caps de colla es van intercanviar el mocador.
Aquest diumenge els Xics de Granollers van actuar a la plaça de la Porxada. Van començar amb un intent de 4 de 7 amb agulla, que van haver de desmuntar. A continuació van realitzar un castell de 5 de 7 que van poder descarregar sense problemes en segona ronda, així com un 4 de 7. A més a més, la colla castellera va fer el vano de 5.
També hi van actuar els Castellers de Barcelona i els Castellers de Terrassa.
Aquesta prova representa l’origen de l’actual Festa major, i recorda els dos rajolers, en Rayo i l’hereu Maynou, que van fer una aposta el 1897 per veure qui feia més rajoles en una hora.
Els actuals rajolers són, en Jordi Galí (Blancs) i Miquel Locubiche (Blaus).
El 9 Nou.cat té una preciosa galeria de fotos dedicada al Concurs de Rajolers. Cliqueu damunt la imatge.
Aquest any, com l’any passat, el guanyador ha estat en Locubiche. Felicitats i molts ànims a en Jordi Galí!
