La fotoperiodista il·licitana María Ángeles Sánchez, creadora de la secció “El Viajero” del diari El País i guardonada amb la Medalla Nacional al Mérito Turístico, fa prop de quaranta anys que treballa les festes populars. El seu primer llibre, Guía de Fiestas Populares de España (1982), va merèixer els elogis dels escriptors Julio Caro Barajo i Julio Llamazares, i des d’aleshores no ha deixat de millorar la seva feina artística i d’investigació amb notables publicacions i exposicions. Entre els temes que la seva mirada ha captat, hi ha la lluita o la dualitat entre el bé i el mal, que presentem en aquesta mostra fotogràfica.
L’exposició s’inaugura el 19 de novembre i finalitzarà el 19 de desembre.
Els castells han seguit el camí de la Patum i s’han elevat a la categoria de patrimoni cultural immaterial de la humanitat. El comitè per a la salvaguarda del patrimoni de la Unesco, reunit a Nairobi, destaca que els castells “són percebuts pels catalans com a part integrant de la seva identitat cultural” i proporcionen “un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat”. Per això han decidit atorgar-los aquest reconeixement.
En el marc de la XIX diada dels Xics de Granollers, diumenge a la plaça de la Porxada i en primera ronda la colla dels Xics ha aconseguit descarregar el quatre de vuit, un any després d’assolir-ho per darrer cop, va ser a la diada de la colla de l’any 2009. Els Xics han portat a plaça un castell que havien treballat tota la temporada i, descarregant-lo, han culminat la feina: un quatre de vuit executat amb precisió i destresa. Els Xics han completat el 5 de 7 i el 4 de 7 amb agulla, que juntament amb el vano de 5 han aconseguit la millor actuació de la temporada.
Minyons de Terrassa han protagonitzat la millor actuació de la jornada, i la més important que s’ha vist mai a la plaça de la Porxada de Granollers, descarregant la tripleta. Han completat el 3 de 9f, 4 de 9 folre, després d’un intent desmuntat, 5 de 8, i el vano de 5.
Els Castellers de la Vila de Gràcia han fet la seva millora actuació de la història descarregant el 4 de 8, el 3 de 8 (primera vegada que el completaven), 2 de 7 i dos pilars de 5.
El dilluns 15 tindrem una visita molt i molt especial. El Doctor Carles Vallbona ens ve a veure. Estem molt contents. Tota la comunitat educativa de l’Institut Carles Vallbona ens estimem molt el doctor.
Aneu a saludar-lo, a ell també li agrada molt estar amb vosaltres.
Els alumnes de 2n li faran una entrevista i s’han preparat diversos actes en el seu honor.
En aquesta fotografia podeu veure el Doctor Carles Vallbona en el lliurament del premi al professionalisme, en reconeixement a la seva trajectòria dedicada a l’estudi de la medicina comunitària de referència a Catalunya i als Estats Units. Aquest premi el van atorgar ESADE i el Consorci de Salut i Social de Catalunya.
Aquest dimecres, 10 de novembre, durant el partit Barça-Ceuta, la transmissió del periodista esportiu Joaquim Maria Puyal va fer la volta al món a través de la intervenció dels oients que escolten per internet els partits del Barça des dels cinc continents a través de Catalunya Ràdio.
Així s’ha fet una imaginària volta al planeta, ja que la transmissió d’en Puyal per internet té un ampli seguiment a través de la xarxa. Els directes dels partits del Barça són els més escoltats al web de Catalunya Ràdio que la temporada passada va tenir una mitjana de 22.000 peticions d’àudio per partit. En partits d’alt interès s’han arribat a tenir més de 100.000 peticions.
Recuperem aquest curtmetratge de Bretislav Pojar que explora el fenomen humà de recórrer a la violència sobre la raó.
L’any 1973 va ser Guanyador del Gran Premi del Festival de Curtmetratges en el Festival Internacional de Cinema de Cannes.
El proper dimarts dia 9, a les 18:30 h. al Museu de Granollers tindrà lloc la conferència: JOAN AMADES I GELAT, una manera de viure un país, amb Carme Barbany, psicopedagoga i narradora.
Seria molt interessant que hi poguéssiu anar. Tots coneixeu la Carme, i la figura de Joan Amades és molt interessant.
Granollers és l’única ciutat de l’estat espanyol que acollirà la viista de Mata Amritanandamayi (Amma), dins de la gira europea que es va iniciar el dia 8 d’octubre a Suïssa i que finalitzarà a Londres el 16 de novembre.
Nascuda a Kerala (Índia) l’any 1953, Amma lidera l’ONG “Abraçant el Món”, acreditada a les Nacions Unides.
La gran xarxa de la ONG dóna educació gratuïta, atenció mèdica gratuïta per a més d’1.200.000 pacients, formació professional i micro crèdits per a 80.000 dones, a l’Índia. L’ONG ha construït 40.000 cases per a persones sense sostre.
Programa al Palau
Els programes d’Amma a Europa tenen una durada de dos o ters dies a cada ciutat. Concretament, al Palau d’Esports estarà del 7 al 9 d’octubre i és previst que hi assisteixin milers de persones.
L’entrada al programa és lliure i gratuïta.
Sobre Amma
Amma va néixer en una senzilla família de pescadors de Kerala (Índia) l’any 1953. Quan Amma tenia 9 anys va haver de deixar l’escola per ocupar-se de les tasques domèstiques i cuidar dels seus set germans. Amma també ajudava a d’altres persones.
Amma, als 14 anys, va començar a abraçar la gent espontàniament com a consol, fet que estava prohibit. Les seves accions es consideraven un escàndol molt greu, ja que contradiu el sistema jeràrquic de castes.
Avui dia, es calcula que ha abraçat uns 30 milions de persones d’arreu del món i treballa per a la igualtat dels drets de les dones i pels membres de les castes baixes.
Al seu país és considerada una Mahatma (gran ànima) per haver alleugerit el patiment de centenars de milers de persones i haver ajudat a escolaritzar milers d’infants.
Mireu noies i nois, ja sé que aquesta cançó està pensada sobretot per als més petits, però m’ha agradat tant aquesta versió i és una cançó tan popular que he decidit penjar-la al bloc.
Veureu que es van utilitzant diferents parts del cos, però que la lletra és sempre la mateixa.
Aquesta versió és de la Catalunya Nord, per això trobareu que té un accent una mica diferent del que fem servir.
QUI ERA EN JOAN PETIT?
En Joan Petit és un personatge molt conegut a la història popular occitana. La cançó deu el seu origen a Joan Petit, un pagès occità que el 1643, a Vilafranca de Roergue (França), va capitanejar la Revolta dels Crocants de Roergue contra el rei de França Lluís XIV. Quan va ser capturat, va ser condemnat al suplici de la roda. La cançó infantil coneguda avui és el resultat de l’evolució d’aquesta història i és per aquesta raó que en la cançó se citen les diferents parts del cos, ja que la tortura de la roda mutilava progressivament el condemnat.
Si bé en la melodia catalana la lletra ha perdut pràcticament les connotacions que la van inspirar, a Occitània se segueix utilitzant una lletra que recorda perfectament els fets en diferents versions.
Aquí teniu l’audio de la versió occitana. joanpeti
