Buaaaaa, buaaaaa… Estem una mica tristos perquè avui havíem d’anar al Tibidabo, i de fet hi hem anat, però un cop allà, com que plovia, ens han dit que el Parc d’Atraccions no obriria les seves portes. Snif, snif! Déu ser l’únic Parc d’atraccions que no obre les portes quan plou.
En fi, com que ja érem a Barcelona, hem tornat amb el Tibibús cap a Plaça Catalunya i hem decidit anar a fer una volta fins al Maremàgnum.
Aquí teniu unes quantes fotos de la sortida. Què hi farem!
Encara amb l’emoció d’haver rebut aquesta bonica baldufa… i aprofitant que volíem parlar dels jocs i el temps de lleure, vam anar a comprar baldufes de fusta i el Paulo ens ha fet una demostració impressionant.
Tothom ha dit la seva i alguns ho hem intentat, però sense gaire èxit.
La Jia Xin diu que aquest joc no li agrada gaire, però que a la Xina sí que es juga. Allà es diu (tuo lou), però les nenes juguen més a saltar a la corda i a les gomes.
El seu cosí sí que juga molt.
La Nataly diu que a Brasil s’hi juga molt i allà es diu pião.
També hem portat un diàbolo i el Filip és el que ens ha fet una gran demostració.
També hem jugat al Mikado, que és un joc de destresa que es fa amb uns bastonets. Ens ha agradat molt i a Brasil s’hi juga força.
Entre les noies ha tingut molt d’èxit les gomes i la corda de saltar. La Chaimae i la Karen també jugaven molt, i la Jia Xin ens explicava que a la Xina, es posen la goma al coll i la que juga fa la roda per saltar la goma.
Després hem fet figures amb el Joc de cordills: el bressol de gat, el diamant, les veles… Hem llegit que entre els nens esquimals està prohibit jugar als bressols de gat perquè si ho fessin podria passar que, quan fossin grans, s’enredessin en la corda de l’arpó.
Uaaalaaaa! Anirem al Tibidabo! Sabeu què és el Tibidabo? Per si de cas, us ho expliquem.
El Tibidabo és una muntanya de la serra de Collserola, que està molt a prop de Barcelona. El cim més alt és de 516,6 m. A dalt del cim hi ha un parc d’atraccions i una església, el Temple Expiatori del Sagrat Cor.
Segons la viquipèdia, l’origen del topònim Tibidabo és incert, però sembla que és de la mateixa època que altres topònims religiosos de Barcelona, com ara Vall d’Hebron i Mont Carmel. «Tibi dabo», en llatí, vol dir «et donaré».
Però a nosaltres el que realment ens interessa és el Parc d’atraccions.
El parc va ser inaugurat l’any 1899 dos anys més tard, el 1901, va entrar en funcionament el Tramvia Blau i el Funicular. Entre les atraccions històriques es conserva l’avió que data del 1928, i que és una rèplica del model que va fer el primer viatge entre Barcelona i Madrid.
Podreu passar molta por a l’Hotel Kruëger, baixar ràpid per la Muntanya Russa o esquitxar-vos una mica als troncs.
La setmana del 26 al 30 de maig es va celebrar el campionat estatal d’handbol en la categoria de cadet masculí .
Em dic Saúl Campo, sóc de Cantabria i visc a Granollers. Estic aquí perquè jugo a handbol en el BM. Granollers i visc a la Residència que el club té per als esportistes que són de fora. És el primer any que estic aquí. Aquest any ha estat una gran temporada per tots nosaltres ja que hem guanyat el campionat de Catalunya i ens hem classificat pel campionat d’Espanya. Hi havia dos grups de tres equips i d’aquests grups passaven els dos primers. Nosaltres vam guanyar tots els partits i ens vam creuar amb el Barça en semifinals. Vam perdre de dos i va ser un partit molt igualat que semblava la final, ja que en la final, l’altre equip era més aviat dolent. Després al següent dia vam jugar el 3r lloc contra el Barça B i vam guanyar de 12. La veritat és que va ser un 3r lloc que va saber a poc però vam fer tot el que vam poder.
Aquest és l’equip cadet BM. Granollers
Aquest divendres es va celebrar el 38è Esmorzar Literari, conduït per l’ànima d’aquesta fantàstica activitat, la Carme. Hi va haver molta participació, tan per part dels oients com per part dels lectors que van presentar llibres. Veieu algunes imatges.
Create your own video slideshow at animoto.com.
Fouseni, sóc l’Estefania i et volia dir que encara que no hem estat molt temps junts i no hem parlat molt, tu ets el meu company i no t’oblidaré mai. Que et vagi bé.
Kaddyjatou, amb tu he fet un vídeo i he passat més temps amb tu, et vull dir que ets una bona companya i que m’ha agradat molt treballar amb tu.
Umu, tu ets la meva companya de voleibol, sempre has estat allà quan em sentia malament i tu has estat l’única que no m’ha criticat ni a voleibol ni en cap lloc. Gràcies Umu no t’oblidaré mai.
Benvolguts companys i companyes,
sóc el Fouseni i dissabte me’n vaig a Gàmbia amb avió. Primer aniré a Serekunda i després a Kulari. Us vull dir que m’ agradaria quedar-me però haig de marxar amb la família. També us vull dir que ho he passat molt bé amb vosaltres i que sou els meus millors amics. He jugat, he treballat molt, he aprés a llegir i a escriure. Vull dir a tots les professores que m’han ajudat molt.
Espero tornar a l’ institut amb tots vosaltres. Us recordaré sempre
PD: Montse, ho sento molt. Me’n vaig a Àfrica. Et trobaré a faltar moltíssim. Pensaré en tu. Gràcies per haver-me ajudat a aprendre.
PD: Anna, m’agrada molt la teva classe. M’ho passo molt bé. També et trobaré a faltar molt. M’agrada molt haver anat a aquest institut.
PD: Beatriu, tu també m’has ajudat molt i també et trobaré a faltar.
Gràcies a tothom. Fins aviat.
Petons molt forts a tots i a totes.
FOUSENI
Leibi: Et trobaré a faltar.
Moussou: et trobaré a faltar, ets amiga meva.
Batoma i Zuley: ens veiem aviat.
Issa: Et trobaré a faltar. Espero tornar aviat i jugar junts.
Jo vivia a Tànger, una ciutat del Marroc.
La meva casa del Marroc té tres pisos i una terrassa. Al primer pis hi ha un lavabo gran i dues cuines, dos menjadors, dues habitacions i al segon pis hi ha un balcó. Té moltes plantes i flors i també el tercer pis té dos menjadors, una habitació, un lavabo i una cuina. A la terrassa hi ha plantes i una caseta petita. Quan fem la festa del xai, el posem a dins d’aquesta casa petita.També fem servir la terrassa per estendre la roba.
