LA MORENETA MÉS PROPERA AL CEL: Bogotà acull, des de l’any 1640, una rèplica de la verge de Montserrat a 3.152 metres d’alçada

El  passat diumenge 25 d’abril, La Vanguardia publicava un article sobre la Moreneta a Colòmbia. A continuació, destaquem algunes de les informacions redactades en aquest article.

Un dels llocs més visitats de Bogotà és el Turó de Monserrate. S’hi accedeix en telefèric i des d’allà es poden admirar unes impressionants vistes de la ciutat. En la capella que hi ha dalt del turó hi ha una imatge exacta a la Verge de Montserrat, entre dues banderes: la de Catalunya i la de Colòmbia.

Malgrat la poca informació visible en el santuari, aquesta relació de germanor té quasi cinc segles d’història. I tot i que no és l’única rèplica fora de Catalunya, cap Moreneta viu tan a prop del cel com la que vigila Bogotà, des de l’any 1640 a 3.152 metres d’alçada.

L’extensió de la devoció al culte a la mare de Déu de Montserrat va començar a Itàlia durant l’época medieval, i encara avui es veneren imatges a Roma, Nàpols, Catània, Gènova i Alguero. Amb l’arribada dels missioners, després de la conquesta d’Amèrica, es van fundar temples dedicats a la Verge a Brasil, Mèxic, Veneçuela, Cuba, Puerto Rico, Equador i Bolívia.

A mitjans del segle XVII, Joan de Borja, president del Nou Regne de  Granada, va autoritzar la construcció d’una capella en el cim del turó que custodiava a Santafé de Bogotà. Un nebot de l’abat de Montserrat, sacerdot a la ciutat, va propiciar la importació d’una representació de la Verge, però va desaparèixer al voltant del 1950.

L’any 1993, el pare català Bonifaci Tordera va rebre la petició d’intercedir, com a monjo d’un monestir a Bogotà, perquè Montserrat tornés a regalar una figura. L’abad Sebastià M. Bardolet va acceptar i els van donar una verge tallada i policromada feta per un escultor de Reus.

El dia de l’entrada de la Moreneta al santuari, l’any 1996, es van congregar els representants més importants de l’església de Bogotà, el cos diplomàtic espanyol i empresaris catalans. Tots vas assistir a la processó i van escoltar el cant del Virolai, en ple bosc andí.

De Monserrate es pot afirmar que a més d’un temple, és el símbol de Bogotà.

27 D’ABRIL: MARE DE DÉU DE MONTSERRAT

Després de la diada de Sant Jordi, arriba una altra data important per Catalunya: el 27 d’abril, la Mare de Déu de Montserrat que és la patrona de Catalunya.

La Mare de Déu de Montserrat,  és coneguda popularment com la Moreneta pel seu color.  Està situada al monestir de Montserrat -símbol per a Catalunya-.

Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns pastors l’any 880. Després de veure una llum a la muntanya, els nois van trobar la imatge de la Mare de Déu dins d’una cova. Quan el bisbe va saber la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa, però el trasllat va resultar impossible perquè l’estàtua pesava massa. El bisbe ho va interpretar  com el desig de la Mare de Déu de quedar-se al lloc on se l’havia trobada i va ordenar la construcció de l’ermita de Santa Maria, origen de l’actual monestir.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/E5EfAtJQF_Y" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

La imatge que es venera en l’actualitat representa la Mare de Déu amb el nen assegut a la falda i mesura uns 95 centímetres d’alçada. A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l’univers; el nen té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una pinya.

A excepció de la cara i de les mans de Maria i el nen, la imatge és daurada. La Mare de Déu és de color negre, per això se la coneix popularment com “la Moreneta”. L’origen d’aquest ennegriment de la talla es creu que és degut al fum de les espelmes que durant segles se li han col·locat als peus per venerar-la.

L’11 de setembre de 1881, el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat com a patrona oficial de Catalunya. Se li concedí també el privilegi de tenir missa i oficis propis. La seva festivitat se celebra el 27 d’abril.

La Mare de Déu de Montserrat pel món

A la ciutat de Lima (Perú) es venera una rèplica de la Mare de Déu. L’antic barri extramurs porta el nom de Monserrat i les seves festes, al mes de setembre, celebren molts miracles concedits per aquesta Mare de Déu.

També a la ciutat de Santos (Brasil), se’n venera una altra i és la patrona de la ciutat.

A la ciutat de Bogotà (Colòmbia)  hi ha el turó de Montserrat, que presideix la ciutat, amb un santuari que té una capella amb la Moreneta.

Santuari de Montserrat (Bogotà, Colòmbia).

La muntanya de Montserrat

El nom prové de la paraula mont, muntanya, i serrat, cadena muntanyosa. Tant serrat com serralada provenen de serra (un seguit de muntanyes), i precisament aquesta paraula deriva del llatí serra, que és el nom de l’instrument per serrar (o xerrac), per la forma que tenen les muntanyes encadenades una al costat de l’altra, que fan pensar en dents de serra.

La forma tan particular de la muntanya és deguda als agents atmosfèrics. En primer lloc, cal parlar d’un gran golf marí d’aigües no gaire fondes, existent fa cosa d’uns 50 milions d’anys, situat on es troba ara la Depressió Central Catalana, i al qual desguassaven impetuosos rius procedents dels vessants d’un massís catalano- balear desaparegut, que aportaven grans masses de còdols. Els còdols s’anaren barrejant amb materials més pastosos i varen formar una massa que, quan aquest massís catalano- balear desaparegué i els terrenys circumdants al gran golf s’enrolaren enmig de cataclismes geològics, el relleu de Montserrat anà emergint del fons del mar amb una gran brusquedat de formes -fa uns deu milions d’anys- i els seus relleus quedaren exposats a vents, pluges i glaçades fins convertir-los en aquesta espectacular muntanya (extret de la web del Patronat de la Muntanya de Montserrat).

Gaudiu d’aquest videoreportatge sobre Montserrat, fet en el programa “El paisatge més bonic de Catalunya”.

Webcam des de la muntanya de Montserrat.

Vol virtual pel Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

Galeria de fotos.

L’escolania de Montserrat i el Virolai

El Monestir de Montserrat compte amb un grup de nens que forma l’Escolania de Montserrat, un cor de veus precioses.  Vegeu un reportatge sobre l’Escolania.

El Virolai és un himne en homenatge a la Mare de Deu de Montserrat que amb el pas del temps ha esdevingut un símbol espiritual i patriòtic dels catalans.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/x1omGBjHdHk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Lletra del virolai  VIROLAI

UNA RECEPTA DE GÀMBIA: “CEEBU JEN”

INGREDIENTS:
500 g d’arròs.
500 g de peix.
100 g de pebrot sec.
Col verda.
1 pastanaga.
1 mandioca.
1 ceba.
1 albergínia.
1 llimona.
2 oli.
1/4 l tomàquet concentrat.
100 g sal.
all (1/4 de gra).
Bitxo 0 pebre.

PREPARACIÓ

Moldre el gra d’ all amb julivert, sal, pebre (en gra 0 en pols) i una mica de pebrot.
sec.
Netejar el peix, tallar en 3 0 4 parts.
Escalfar l’ oli en una olla,  abocar- hi la ceba, la sal i el tomàquet diluït en una mica d’aigua, 2 minuts després introduir el peix i deixar coure a foc lent uns 5 minuts.

Afegir un litre i mig d’aigua i les verdures pelades, deixar coure durant una hora, una vegada que les verdures estan cuites, retirar-les amb el peix i una mica de salsa. En el líquid que queda, abocar-hi l’arròs net. Cobrir-ho i deixar coure durant 15 minuts.

Servir l’arròs en un plat calent, acompanyat de les verdures i el peix.

UNA RECEPTA DE LA XINA: ÀNEC LACAT

INGREDIENTS:

1 ànec de 2,5 kg
20 g de maltosa (sucre de malta)
5 g d’anís
vi blanc
sal

PREPARACIÓ:

Per començar posar un tub al coll de l’ànec i inflar-lo bé.  A continuació, en una cassola amb aigua bullint posar-hi la maltosa i remenar-ho bé perquè es desfaci. Tot seguit, posar l’ànec a la cassola, mullar-lo bé amb aquesta aigua, passar-lo a una safata i deixar-lo refredar a la nevera durant 4 hores. Després, afegir l’anís, el vi blanc i la sal a la safata i coure al forn durant una hora a 180 graus.
Tallar l’ànec a trossos i posar-lo al plat.

EL DIA DE LA DONA A ROMANIA

A Romania, el dia de les dones els homes els regalen flors o altres regals. Com sempre en el dia de les dones es fan classes i tots els alumnes han de comprar a la tutora o a una altra professora algun regal. Els pares també compren regals per a les seves filles i a l’escola vénen alguns homes i fan fotos amb poemes per aquell dia especial. Jo a Romania també tenia una foto com aquella. Els directors de les escoles compren bombons per a les noies i flors per a les professores, i els nois de les classes també compren uns petits regals per a les seves companyes d’aula. A Romania també hi ha un altre dia especial, el dia 1 de març, és el dia de la mare. En aquest dia tambè es compren coses, peró aquesta vegada es compren unes coses que en romanès es diuen ”martisor”, que són uns objectes decoratius molt petits que tenen diferents coses com un cor, un animal que t’agrada, o ninots i es posen al pit, a la part dreta de la roba.
(Stefania)

FIRA GUIA’T

Ahir vam anar a la Fira Guia’t de Granollers amb els nostres companys de 4t d’ESO i  alguns professors i professores. Aquesta fira era una mostra dels estudis que es poden fer quan acabem 4t d’ESO i de les sortides professionals que hi ha a la nostra comarca, el Vallès Oriental.

Hi havia diferents stands de centres d’estudis del Vallès Oriental, i també hi havia uns cartells d’informació. A més a més, hi havia unes taules on unes persones ensenyaven pàgines d’internet on trobar informació dels estudis.

També hi havia tallers i xerrades.

Nosaltres  vam  anar  al  matí  i hi havia  molta  gent. Tothom buscava  informació de cicles  formatius,  de  PQPI’s,  d’ escoles  taller, etc.

A l’entrada, hi havia un centre que és un taller de mecànica i tenien un cotxe i motos, i hi havia nois que estaven arreglant motors.

Kaddy i Leibi

Create your own video slideshow at animoto.com.