La nit del 24 de desembre és una de les més màgiques de l’any, sobretot per als nens. La celebració té l’origen en la gent del camp i pagesos. Abans els troncs dels arbres es feien servir per fer eines i eren la principal font d’energia. El tió representa la importància d’aquest recurs natural. A més, el Tió té qualitats màgiques.

El tió és un tronc, triat pels nens, que es converteix de forma màgica en un ésser a qui se li ha de donar menjar (pa sec, pells de fruita, etc.) i aigua, que viu a la cuina o al menjador de les cases i que la nit de Nadal donarà regals als nens. Al tió se li posen potes i se li dibuixa una cara.

Pel dia de la Puríssima (el 8 de desembre) es comença a donar menjar cada dia al tió, i se’l tapa amb una manta perquè no passi fred a la nit.

Un tió salvat de la llar de foc, ben escalfat i alimentat (i en alguns casos disfressat), es converteix en el protagonista de la nit de Nadal. I amb l’ajuda dels cops de bastó i les cançons dels nens, el tió caga regals. Abans els regals eren fruita seca, torrons i dolços.

Tradicionalment el tió mai no caga objectes grossos (els regals grans els porten els Reis), sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits. Quan el tió ja no vol cagar més, caga una arengada ben salada, un all, una ceba o es pixa a terra.

El Tió és una celebració molt familiar. Cada casa el celebra de la seva manera i les cançons que es canten mentre se’l fa cagar varien segons la tradició de cada lloc.

CANÇONS PER FER CAGAR EL TIÓ: