La meva escola es diu TAFSIR NDOMBE i es troba a Touba (Senegal).
No és molt gran perquè només té set classes.
Hi ha un parc infantil pels nens petits.
Els profesors són molt bons .
També té un pati que és molt gran i ample.
Però m’ agrada més el meu institut de GRANOLLERS perquè és més gran i més ample i tinc molts amics i moltes amigues.
La meva escola de Romania es diu Serban Cioculescu i és més gran que la d’ara . Hi ha moltes classes, té dues plantes, no hi ha menjador i té un pati molt gran.
L’horari és molt diferent del d’aquí…
La gent de l’escola és molt bona, els professors són una mica pesats i dolents.
A Romania els horaris es divideixen en dues parts: l’horari que comença a les vuit del matí i acaba a les tres de la tarda i l’altre horari que comença a la una de la tarda i s’acaba a les vuit de la nit. 😀
Hi ha també dues botigues al pati on la gent es compra el menjar 🙂 I tenim deu minuts de descans després de cada hora 🙂
La meva escola d’ abans és gran i molt bonica.
Té moltes aules de classes normals. També té un laboratori , un pati petit, una cantina per comprar el teu esmorzar i tenim una hora de pati.
A la meva escola d’ abans es porta uniforme, les noies porten faldilla i els nois pantalons.
L’horari d’ aquesta escola és molt diferent perquè comença a dos quarts de set del matí i acaba a un quart de tres de la tarda. Hi ha alumnes des de primer de primària fins a onzè de batxillerat (18 anys).
Els professors són molt agradables i els companys també.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=tgbTgxtdLQ0[/youtube]
El setembre és el mes de l’ amor i l’ amistat i es regalen abraçades.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=GCcvXsqQ0Y0&feature=related[/youtube]
Per la setmana cultural del 2010 vam fer un ball amb la música de Thriller.
Treballem el text instructiu a partir de Els quatre sabaters:
L’aula Oberta no és ni molt gran, ni molt petita, és mitjana. Es troba al segon pis i té el número 39.
A la porta hi ha un cartell enganxat que posa Aula d’Innovació Educativa.
Hi ha 9 armaris plens de llibres i materials. També hi ha molts prestatges on guardem els dossiers per temes. Hi ha deu ordinadors i també hi ha uns horaris enganxats a la paret.
També hi ha 15 taules d’alumnes, 1 taula de professor, 16 cadires d’alumnes i 1 cadira de professor.
Hi ha una pissarra i uns guixos per escriure a la pissarra.
L’Aula Oberta m’agrada molt perquè fem moltes activitats diferents i aprenem moltes coses d’història.
Avui La Vanguardia ha publicat la següent notícia:
Jason Shelowitz és un dissenyador gràfic de 32 anys que ha decidit fer cartells amb una finalitat educativa per a la ciutat de Nova York. Però ho fa sense permís i amb el perill de que la policia li posi una multa. El dissenyador diu que ho fa perquè veia que a la ciutat hi havia problemes de civisme i ell volia fer alguna cosa. Per això va iniciar el disseny de la bona educació o de les bones maneres.
Els seus senyals són de metall (d’alumini), com els reals i els col·loca al costat dels de veritat que prohibeixen aparcar o tocar la bocina.
Ha realitzat quatre dissenys amb els quals tracta de denunciar actituds quotidianes, com llençar burilles de les cigarretes al terra, recollir els fems dels cavalls (això va per la policia de Nova York que va a cavall pels carrers), no anar distret amb el mòbil pel carrer mentre es va caminant (perquè pot resultar perillós i provocar accidents), i no portar els pantalons caiguts.
“Estigues atent mentre camines, l’actualització del teu Facebook pot esperar”.
“Puja’t els pantalons, ningú vol veure els teus calçotets”.
En Jason es fa passar per un operari municipal, amb una armilla taronja, per poder penjar els seus cartells. Per col·locar cada cartell triga un minut. I després fa una foto.
QUÈ EN PENSEU? SI HAGUÉSSIU DE FER CARTELLS PER A LA VOSTRA CIUTAT… QUÈ HI POSARÍEU?