La celebració de Nadal té l’origen en les festes paganes (no religioses) al voltant del solstici d’hivern: les nits al voltant del foc i els àpats (menjars) rics en aliments calòrics.
Dins del calendari cristià, però, la festa de Nadal es considera com la més important de l’any. En aquesta data va néixer Jesús, el mesies, fill de Josep i Maria de Natzeret.

Ho explica la nadala:
A vint-i-cinc de desembre,
fum, fum, fum,
ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet,
fill de la Verge Maria,
n’és nat en una establia,
fum, fum, fum.

I aquesta altra:

Allà sota una penya
n’és nat el Jesuset
nuet, nuet.
N’és fill de mare Verge
i està mig mort de fred,
nuet, nuet,
i està mig mort de fred.

El Nadal té una forta tradició familiar. “Per Nadal, cada ovella al seu corral”, diu la dita.
El dia comença arreglant-se amb les millors mudes per anar a trobar-se amb la familia: “Per Nadal, qui res no estrena res no val”.
És costum fer un gran dinar familiar, amb escudella i carn d’olla, pollastre farcit, fruits secs, cava, torrons i neules. No hi pot faltar una llarga sobretaula on es canten nadales, els menuts reciten poemes i els membres de la família xerren pels descosits.

La cançó popular ja parla de la importància d’aques àpat familiar:

Ara ve Nadal,
matarem el gall
i a la tia Pepa
li’n darem un tall