Vegeu el reportatge “Una casa a Quito”, emés el dia 7-5-2007:
Al Butlletí Municipal de Granollers d’octubre de 2010, trobem aquesta interessant informació sobre la Torre rodona de Granollers.
La torre rodona va ser descoberta l’octubre de 2009 durant les obres de remodelació de la pl. Maluquer i Salvador de Granollers. Es tracta d’una torre circular de base atalussada. Va estar dempeus fins a mitjan del segle XIX, ja que el 1859 s’enderroca per tal d’ampliar la plaça del Bestiar (actual pl. Maluquer i Salvador) que s’havia reduït, a partir de 1851, pel pas de la carretera.
Al seu interior hi ha part del mur nord d’una torre medieval quadrada. Els altres dos murs estan conservats en part. Mentre que el de l’est estava a nivell de les primeres fileres de fonamentació, el sud estava parcialment enderrocat. Aquestes torres quadrades serien les pròpies i originals de la muralla del segle XIV, tal com succeeix en la resta de torres documentades fins ara del recinte emmurallat de la vila.
Es desconeix la raó per què es va refer la torre de l’angle nord-est de la muralla i l’època exacta, si bé ha de ser entre finals del segle XIV i primer terç del XVI, segons la referència més antiga que l’esmenta. També està senyalada en diversos plànols de mitjan segle XIX i, fins i tot, hi ha un dibuix anònim de les mateixes dates cedit per l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya.
Avui hem estat llegint la lectura La noia de la platja, del llibre Accents, i el personatge principal és una sirena. Existeixen? Hem buscat informació sobre les sirenes.
Jo crec que les sirenes no existeixen. Hem buscat informació a la viquipèdia i així hem pogut saber més coses.
La sirena és un ésser mitològic que té cos de dona i cua de peix (tot i que les primitives sirenes tenien aparença de mig ocells o rèptils).
La primera vegada que es parla de sirenes és a la història antiga. Sembla ser que era una dona que s’havia transformat per amor.
Veure sirenes era signe de mala sort per als mariners, que podien naufragar o perdre’s, per no tornar a casa. En d’altres cultures era signe de bona sort, ja que la sirena era una mena de fada aquàtica que podia concedir un desig o curar una malaltia.
La sirena és un dels símbols de la ciutat de Varsòvia (Polònia) i també de Dinamarca pel conte de Hans Christian Andersen La sireneta. Aquest conte ha inspirat nombroses adaptacions, entre les que destaca la versió de dibuixos animats de Disney.
Altres pel·lícules que tracten sobre sirenes són Peter Pan, Les Cròniques de Nàrnia, Splash, etc.
Amal
TV3 emet diversos capítols sobre història. En la sèrie Els bàrbars, el capítol 2 està dedicat als Vàndals.
El període de temps de distribució d’aquest vídeo és limitat. Es podrà veure a tv3.cat fins al 11/10/2010 a les 21.45
Sinopsi:
Quants actes vandàlics!!! Mai millor dit, perquè aquest poble guerrer és el poble vàndal, un dels pitjors malsons de la història de Roma. Els vàndals, com molts altres grups bàrbars, eren una tribu germànica que es van veure obligats a penetrar en el territori romà a causa de les atrocitats dels huns que els atacaven.
Els vàndals no eren especialment violents i, en aquells moments van preferir emprendre una llarga marxa fugint dels enemics que els va dur des del centre d’Alemanya a l’Andalusia actual.
M’agrada molt aquesta cançó, és divertida i original.
Per què no ens l’aprenem?
L’HOME DIBUIXAT
Amb un tros de carbó
i un tros de cuiro vell
dibuixa’m un senyor
sense llana al clatell.
Posa-li flors al cap,
un trajo de nylon,
uns guants de pell de gat
i una etiqueta al front
que digui:
Jo sóc l’home dibuixat,
el que no té carn ni cos.
D’homes dibuixats com jo,
si mireu en veureu molts
Per acabar de fer
la teva obra d’art
repassa-li ben bé
el nas gruixut i llarg.
Penja-li un llaç vermell
dibuixa-li dents d’or
i al l’esquena un cartell
que digui:
No estic mort.
I jo sóc
Jo sóc l’home dibuixat,
el que està fet de paper.
D’homes dibuixats com jo,
cada dia en neixen més.
Després per celebrar
el part sense dolor
ensenya-li a cantar
una cançó d’amor.
Amb aigua mineral
dóna-li un bany al cap,
un nom original
i per bandera un drap
que digui:
Jo sóc l’home dibuixat,
el que no té cos ni carn,
d’homes dibuixats com jo,
se n’aprofiten els grans.
Us vull parlar d’un bloc granollerí dedicat a la música, el SONABLOC, conduït per l’Àgata Medalla de l’Escola Mestres Montaña.
És un bloc molt interessant, ple de recursos musicals.
Ara també han quedat finalistes del V Premi TIC, amb el projecte A TIC TOCAR, que com l’Àgata defineix és un projecte que neix a l’aula de música per ajudar a l’escola a adaptar-se als temps actuals. Serveix com a suport a les activitats educatives a l’aula de música i com a mitjà multimèdia ric en continguts digitals destinats a fomentar la competència comunicativa audiovisual.
Podeu donar suport al projecte amb la vostra votació. Cliqueu damunt la imatge per accedir a la pàgina de la votació. Us heu de registrar primer, i podeu guanyar un Ipod.
El proper dissabte, 2 d’octubre, a partir de les 10 del matí, l’entitat juvenil granollerina Famiglia Folgore, dedicada a la difusió de la cultura i el còmic japonès celebra, per segon cop i seguint la tradició nipona, l’arribada de la tardor.
Aquesta entitat té la seva seu al GRA, a la plaça de l’Església de Granollers.
Després de la bona acollida de la primera edició, en la qual van participar més de 200 persones, moltes d’elles caracteritzades de personatges manga, l’entitat ha decidit repetir l’experiència. Durant tot el dia els assistents podran gaudir de diverses propostes: karaoke, videojocs, jocs de rol, soft combat, gastronomia japonesa (ramen) bar, concerts, etc.
