Al meu país, quan la gent es mor maten tres o quatre xais perquè vingui tota la gent que coneix la persona que s’ha mort i la família per menjar els xais.
Quan enterren a la persona que s’ha mort, les persones més properes es posen només roba negra durant quaranta dies i van cada dia al cementiri a portar-li flors.
A Senegal no hi ha un dia per celebrar el dia dels morts.
Quan es mor un home gran, després que passin quaranta dies es mata una vaca per recordar el mort, i es reuneixen els amics i la família per menjar.
Si aquest home tenia una dona, la dona es queda cent dies a la seva habitació amb una faldilla blanca.
A Romania també és tradició celebrar el Dia dels Difunts, l’1 de novembre. Sobretot a Transilvània, Banat i Maramures. Cada any, les persones que segueixen aquesta tradició van al cementiri i posen flors i encenen espelmes a les tombes dels seus familiars que han mort, per recordar-los.
Els cristians catòlics ho celebren l’1 de novembre i els ortodoxos ho fan el 8 de novembre, dia dels Sants Arcàngels Miquel i Gabriel.
Pels carrers hi ha parades d’espelmes i de flors.
Teodor
