LES SIRENES

Avui hem estat llegint la lectura La noia de la platja, del llibre Accents, i el personatge principal és una sirena. Existeixen? Hem buscat informació sobre les sirenes.

Jo crec que les sirenes no existeixen. Hem buscat informació a la viquipèdia i així hem pogut saber més coses.
La sirena és un ésser mitològic que té cos de dona i cua de peix (tot i que les primitives sirenes tenien aparença de mig ocells o rèptils).

La primera vegada que es parla de sirenes és a la història antiga. Sembla ser que era una dona que s’havia transformat per amor.

Veure sirenes era signe de mala sort per als mariners, que podien naufragar o perdre’s, per no tornar a casa. En d’altres cultures era signe de bona sort, ja que la sirena era una mena de fada aquàtica que podia concedir un desig o curar una malaltia.

La sirena és un dels símbols de la ciutat de Varsòvia (Polònia) i també de Dinamarca pel conte de Hans Christian Andersen La sireneta. Aquest conte ha inspirat nombroses adaptacions, entre les que destaca la versió de dibuixos animats de Disney.

Altres pel·lícules que tracten sobre sirenes són Peter Pan, Les Cròniques de Nàrnia, Splash, etc.

Amal

PROGRAMA CRONOS: CAPÍTOL 2 – ELS VÀNDALS

TV3 emet diversos capítols sobre història. En la sèrie Els bàrbars, el capítol 2 està dedicat als Vàndals.

El període de temps de distribució d’aquest vídeo és limitat. Es podrà veure a tv3.cat fins al 11/10/2010 a les 21.45

Sinopsi:
Quants actes vandàlics!!! Mai millor dit, perquè aquest poble guerrer és el poble vàndal, un dels pitjors malsons de la història de Roma. Els vàndals, com molts altres grups bàrbars, eren una tribu germànica que es van veure obligats a penetrar en el territori romà a causa de les atrocitats dels huns que els atacaven.
Els vàndals no eren especialment violents i, en aquells moments van preferir emprendre una llarga marxa fugint dels enemics que els va dur des del centre d’Alemanya a l’Andalusia actual.

L’HOME DIBUIXAT

M’agrada molt aquesta cançó, és divertida i original.

Per què no ens l’aprenem?

L’HOME DIBUIXAT

Amb un tros de carbó
i un tros de cuiro vell
dibuixa’m un senyor
sense llana al clatell.

Posa-li flors al cap,
un trajo de nylon,
uns guants de pell de gat
i una etiqueta al front
que digui:

Jo sóc l’home dibuixat,
el que no té carn ni cos.
D’homes dibuixats com jo,
si mireu en veureu molts

Per acabar de fer
la teva obra d’art
repassa-li ben bé
el nas gruixut i llarg.

Penja-li un llaç vermell
dibuixa-li dents d’or
i al l’esquena un cartell
que digui:
No estic mort.

I jo sóc
Jo sóc l’home dibuixat,
el que està fet de paper.
D’homes dibuixats com jo,
cada dia en neixen més.

Després per celebrar
el part sense dolor
ensenya-li a cantar
una cançó d’amor.

Amb aigua mineral
dóna-li un bany al cap,
un nom original
i per bandera un drap
que digui:

Jo sóc l’home dibuixat,
el que no té cos ni carn,
d’homes dibuixats com jo,
se n’aprofiten els grans.