La Revetlla de Sant Joan també s’anomena la Nit del Foc o la Nit de les Bruixes. És una celebració que es realitza a tots els Països Catalans i també en d’altres llocs, durant la nit entre el 23 i 24 de juny. Aquesta nit és una de les més curtes de l’any degut a la proximitat del solstici d’estiu.

La revetlla se celebra a l’entorn d’una foguera en la qual es crema tot allò que ja és vell. És una nit propícia per als sortilegis, endevinar el futur o detalls de la persona estimada.

La tradició recomana aquesta nit com la millor per arreplegar les plantes remeires: romaní, ortiga, menta, sàlvia, vesc, camamilla, etc.

És una nit on no hi poden faltar la coca, el ball, el foc i els petards. En aquesta nit, la gent es reuneix amb la família o amb els amics per sopar, també es fan festes populars. És habitual menjar coques; les més típiques són les de pa de pessic i fruita confitada, i la de llardons. A més, com que és dia de festa, és tradicional de prendre vi o cava.

És una tradició que bona part de les fogueres s’encenguin amb la Flama del Canigó. La flama és tot l’any a la cuina del Museu de la Casa Pairal o Castellet de Perpinyà. Cada any el 22 de juny el foc surt del Castellet per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d’allà es reparteix, pels pobles mitjançant una llarga cadena de relleus, que van distribuint el foc amb tots els mitjans possible -a peu, amb bicicleta, amb cotxe i fins i tot a cavall. Quan la flama arriba a cada vila, és rebuda per les autoritats locals i els festers. En algunes poblacions és costum que siguin el Joan més petit i el Joan més gran d’entre els habitants del poble les persones encarregades d’encendre, amb la flama del Canigó, la foguera de la nit de Sant Joan.

Es fan fogueres comunals, familiars i individuals. Segons la tradició de cada localitat se’n munten moltes de diferents o només se’n fan en una plaça o carrer en concret. És normal que per a aquest esdeveniment s’acumuli objectes d’inservibles de fusta durant tot l’any. Hi ha qui creu que les fogueres tenen la virtut de netejar el cel de les nuvolades malignes d’aquelles capaces de dur calamarsa, de manera que cal encendre-les un cop l’any perquè no pedregui i faci mal temps. També diuen que saltar per damunt de la foguera evita el mal d’ossos i endur-se un tió recremat protegeix la llar per tot l’any.

Era tradició molt estesa de cremar quatre fogueres, una a cada cantonada de la masia; d’aquesta manera la protegien de tota mena de mals. A vegades només a l’entrada, amb la mateixa finalitat. Però des de sempre s’ha assajat d’impedir-les dins les ciutats, pels perills lògics que comporta.

Sembla haver-se perdut el costum, però emulant el costum del rei Carnestoltes, era absolutament estès de posar un ninot de palla guarnit amb un cove fent de capell al capdamunt de la foguera. Quan el foc ja cremava ben fort i abans que arribés al ninot, la mainada l’apedregava per tal que caigués a la foguera i es consumís.

Cançó: Nit de Sant Joan, d’en Jaume Sisa

Fonts: Viquipèdia, Festes.org i AAVV (2003). Festa, tradició i identitat. Barcelona: Fundació Jaume I.