Serekunda és una ciutat de Gàmbia.
Aquest és el mercat de Serekunda. Es veu la mesquita on anava a resar.
La meva casa és gran. Té la cuina fora. A dintre hi ha un lavabo, quatre habitacions i una sala per menjar i veure la tele.
La casa està feta de maons.
Al pati hi ha dos mangos. M’agrada molt menjar mangos.
Mireu aquest vídeo que parla d’un arbre de mango: http://www.tv3.cat/videos/236491356
La meva casa d’Uruguai era un bloc de pisos. Era de color blanc i també de color groc. Tenia una porta de color negre, hi havia moltes escales i no tenia ascensor. Era només de dos pisos però era molt, molt alta perquè el sostre estava molt alt.
La casa no era ni molt petita ni molt gran, però el bany era molt petit.
La finestra del menjador donava a la casa del veí, la de la meva habitació a un altre veí i la de la meva mare donava a un carrer.
La casa estava en el centre de la capital i l’escola, el metge i altres serveis estaven molt a prop del bloc de pisos.
Aquella casa m’agradava molt i he viscut allà des dels 4 anys. Quan vaig venir a Espanya l’anaven a enderrocar i això no m’agrada perquè era la meva casa.
Aquest és un dels carrers que estan molt a prop de la meva casa.
La meva casa de la Xina és en un poble que es diu Linjiang. Aquest poble es troba dins de Wenzhou i a prop del riu Oujiang.
Té un rebedor, una cuina, un menjador, tres dormitoris, un bany i un balcó.
El rebedor és petit.
La cuina és gran i té molts armaris.
Al menjador hi ha una taula i quatre cadires.
Al meu dormitoris hi ha un llit i una tauleta de nit.
El bany no té banyera, té una dutxa.
El balcó és petit.
Està en un edifici de 12 pisos, però té ascensor.
La meva casa de Gàmbia és gran. Està en un poble gran que es diu Kulari, que està a una hora de la capital, Banjul, en autobús.
View Larger Map
La meva casa és baixa, només té un pis i no té escales. Està feta de maons.
La cuina està fora de la casa, perquè així fem foc per cuinar els aliments.
A dins de la casa tenim una sala per menjar, on hi ha la nevera i el microones, i una altra sala on hi ha un sofà i el televisor.
A fora de la casa tenim un pou amb aigua.
El lavabo és diferent als d’aquí. Hi ha un forat al terra i hem de vigilar amb les mosques pesades.
La gent treballa al camp i plega a la tarda.
Dissabte passat, l’equip sènior femení de voleibol de l’AE Carles Vallbona va ascendir de categoria a Primera Catalana, després de guanyar 3-0 al CV Girona. És la primera vegada que un equip del club està en aquesta categoria, així Granollers podrà comptar la propera temporada amb un equip femení de voleibol a la màxima categoria catalana.
El treball de 12 anys promocionant el voleibol a Granollers i la bona feina de la seva entrenadora, Aroa Ortego, han donat els fruits desitjats després de començar fa 4 anys a 3a Catalana.
Tot el professorat i l’alumnat de l’Institut Carles Vallbona estem molt contents i orgullosos d’aquests èxits esportius. Volem felicitar també al responsable de l’Associació Esportiva, en Joan Carles Marín.
Us desitgem molts més èxits. Felicitats campiones!
Mireu la notícia a VOTV Granollers. Cliqueu damunt la imatge:
Els propers dies 13, 14, 15 i 16 de maig Granollers celebra les Festes de l’Ascensió.
Hi ha un programa d’actes molt variat. Destaquen especialment: La Passada -dedicada a banderes i espases- i les actuacions castelleres.
Diada castellera- Festes Ascensió 2009
La Fira de l’Ascensió de Granollers és un esdeveniment multisectorial anual que mostra les principals novetats de la indústria, els serveis, l’automoció, l’agricultura i la ramaderia. Aquesta celebració comercial ha estat al llarg de la història complementada amb diversos actes culturals, com La Passada o la Trobada de Bèsties de Foc.
La Fira de l’Ascensió té els seus orígens en les trobades de mercaders de tot el Vallès que se celebrarven ja a principis del segle XI a Granollers. Segons en Joan Amades, la Fira de l’Ascensió va contenir alguna vegada la Fira de les Noies, una jornada festiva que el jovent vallesà celebrava amb l’objectiu de trobar parella. En aquesta festa hi acudien tant les noies com els nois, i permetia celebrar curiosos requeriments de prometatge que, si tot anava bé, acabaven en casament.
El model actual de Fira de l’Ascensió comença en plena postguerra. Des d’aleshores ha anat canviant d’emplaçament fins a establir-se en l’actual Parc Firal, que ocupa més de 95.000 m2. L’any 1944 la Fira continua essent essencialment pagesa, però adquireix caràcter provincial, i el 1954 l’Ajuntament es fa càrrec de la seva organització mitjançant el Patronat de la Fira i Festes. Durant aquest temps s’allarga la durada de la Fira a quatre dies i es comencen a crear espais per a les activitats i productes industrials, que amb els anys van desplaçar la maquinària i els productes agrícoles i ramaders. Als anys 60 s’hi incorpora el sector de l’automoció. En els anys 70, Granollers es queda pràcticament sense Fira, al passar a ser dia no festiu en el calendari laboral, tendència que s’inverteix de nou a partir del 1979 quan el consistori torna a declarar festiu el dia de l’Ascensió i es comença a fer la Fira de nou. A partir del 1985 un acord entre la Unió Empresarial Intersectorial, la Unió de Botiguers, el Grup de Ramaders i l’Ajuntament, permet crear la Comissió de la Fira, que dóna una forta i definitiva embranzida a la Fira.
Tradicionalment la Fira comença amb el pregó que cada any realitza una personalitat rellevant. D’entre els actes culturals destacats hi ha la Trobada de Bèsties de Foc, la trobada castellera de l’Ascensió i el Concurs de Rock.
Un dels actes culturals més característics de la Fira i Festes de l’Ascensió és la “Desfilada” o la “Passada” com s’anomena actualment. Es tracta d’una desfilada participada, en els seus inicis, per aquells elements que eren la base de la fira.
A partir de l’any 2000 la Passada de l’Ascensió es fa temàtica: cada any es porten grups de cultura popular i tradicional d’arreu dels Països Catalans relacionats amb el tema escollit. D’aquesta manera es vol mostrar la riquesa i diversitat d’elements i de grups vinculats a les manifestacions artístiques i festives de la cultura d’arrel.
Text: Adaptació de Redacció festes.org
