Aquest divendres es va celebrar el 38è Esmorzar Literari, conduït per l’ànima d’aquesta fantàstica activitat, la Carme. Hi va haver molta participació, tan per part dels oients com per part dels lectors que van presentar llibres. Veieu algunes imatges.
Create your own video slideshow at animoto.com.
Fouseni, sóc l’Estefania i et volia dir que encara que no hem estat molt temps junts i no hem parlat molt, tu ets el meu company i no t’oblidaré mai. Que et vagi bé.
Kaddyjatou, amb tu he fet un vídeo i he passat més temps amb tu, et vull dir que ets una bona companya i que m’ha agradat molt treballar amb tu.
Umu, tu ets la meva companya de voleibol, sempre has estat allà quan em sentia malament i tu has estat l’única que no m’ha criticat ni a voleibol ni en cap lloc. Gràcies Umu no t’oblidaré mai.
Benvolguts companys i companyes,
sóc el Fouseni i dissabte me’n vaig a Gàmbia amb avió. Primer aniré a Serekunda i després a Kulari. Us vull dir que m’ agradaria quedar-me però haig de marxar amb la família. També us vull dir que ho he passat molt bé amb vosaltres i que sou els meus millors amics. He jugat, he treballat molt, he aprés a llegir i a escriure. Vull dir a tots les professores que m’han ajudat molt.
Espero tornar a l’ institut amb tots vosaltres. Us recordaré sempre
PD: Montse, ho sento molt. Me’n vaig a Àfrica. Et trobaré a faltar moltíssim. Pensaré en tu. Gràcies per haver-me ajudat a aprendre.
PD: Anna, m’agrada molt la teva classe. M’ho passo molt bé. També et trobaré a faltar molt. M’agrada molt haver anat a aquest institut.
PD: Beatriu, tu també m’has ajudat molt i també et trobaré a faltar.
Gràcies a tothom. Fins aviat.
Petons molt forts a tots i a totes.
FOUSENI
Leibi: Et trobaré a faltar.
Moussou: et trobaré a faltar, ets amiga meva.
Batoma i Zuley: ens veiem aviat.
Issa: Et trobaré a faltar. Espero tornar aviat i jugar junts.
Estem una mica tristos perquè dissabte el Fouseni i la Kaddyjatou se’n van a Gàmbia, tot i que l’Issa diu que no hem d’estar tristos perquè se’n van a veure la seva família i d’aquí a un temps tornaran.
Avui parlàvem del viatge, i de tot el que han viscut aquí, i quan li preguntava al Fouseni per les coses que més li agraden de l’escola, m’ha parlat amb emoció dels amics, dels professors que l’ajuden i del pati de l’institut. Li encanta el pati: les taules de ping-pong, la pista de futbol i de bàsquet, la pista de voleibol, els arbres, l’hort ecològic i sobretot la pista de handbol sorra, una de les millors de tota la comarca, amb una sorra especial, que s’hi vols jugar t’has de descalçar (m’ho ha recordat ell).
Llavors, hem decidit anar a fer un petit reportatge al pati, perquè diu que els pares li posaran internet a Serekunda i així podrà veure una i una altra vegada el seu estimat pati.
Jo vivia a Tànger, una ciutat del Marroc.
La meva casa del Marroc té tres pisos i una terrassa. Al primer pis hi ha un lavabo gran i dues cuines, dos menjadors, dues habitacions i al segon pis hi ha un balcó. Té moltes plantes i flors i també el tercer pis té dos menjadors, una habitació, un lavabo i una cuina. A la terrassa hi ha plantes i una caseta petita. Quan fem la festa del xai, el posem a dins d’aquesta casa petita.També fem servir la terrassa per estendre la roba.
Hola, vaig a explicar com és la casa del meu país. La meva casa és al centre de la capital de la República Eslovaca, que es diu Bratislava. Jo visc en un gratacels que té 22 plantes. Jo visc a la planta 7. A la planta 4 hi ha un gimnás, i a l’última planta ara estan fent una piscina. A la meva casa hi ha un menjador, un lavabo separat de la banyera, tres dormitoris i una cuina amb saló. Des de la finestra veig el camp de futbol del meu antic equip. Tenim un balcó gran. També hi ha un jardí que és per a tots els veïns que viven al gratacels. A prop hi ha un camp de tennis, un camp de hockey sobre gel, un camp de futbol i el meu col·legi és al davant. A 2 minuts hi ha el centre comercial i molts mercats. Hi ha una gasolinera. 
Jo visc al gratacels del mig.
Jo tinc un pis a Romania, a un poble que es diu Pleasa.
Té un rebedor, una cuina molt gran, un bany i dos dormitoris. El rebedor és petit.
La cuina és molt gran i té una taula amb tres cadires i els mobles són molt grans.
Al meu dormitori hi ha un llit i una tauleta de nit, no té televisió.
El bany no té dutxa, té banyera.
Per anar a les habitacions hi ha un passadís petit.
El que més m’agrada no és el pis, sinò el poble on està situat.
El meu pis és el quart, l’útim i no hi ha ascensor.
Al costat del pis hi ha molts altres pisos més vells o més nous que el meu pis.
El poble no és molt gran, però té molts llocs on hi ha només camp i el camp era el primer lloc on anava quan m’enfadava amb algú i per això sempre, sempre em trobaven.
El lloc on està situat el pis, per mi és preciós, però hi ha gent que no li agrada.
A un kilòmetre de l’escola, hi ha un camp amb molts arbres, però hi havia un que era el nostre arbre, l’arbre de la meva classe.
Quan jo era a punt d’anar-me’n a Catalunya, un dels meus amics ens va dir que seria molt bo si a sota del nostre arbre posem una capsa amb cabells tallats de cadascun de nosaltres. La idea del meu amic Ovidiu va ser la millor de totes, i al segon dia vam anar a l’arbre i vam posar sota terra la capsa amb els nostre cabells i noms.
Fer aqesta cosa em va agradar molt perquè potser quan es recordin de mi aniran a l’arbre i se’n recordaran dels moments bonics que hem viscut junts.
