Els pírcings i els tatuatges tenen en comú que trenquen la barrera de la protecció del cos. Això pot comportar l’aparició d’infeccions a la zona on s’ha realitzat el tatuatge o el pírcing. A més, en els darrers anys s’ha estès la pràctica de realitzar pírcings en zones que comporten més riscs, com ara els cartílags de les orelles i el nas, o bé els genitals. Les tribus africanes són més sàvies perquè acostumen a excloure aquestes zones del cos per realitzar les seves decoracions corporals.

La col·locació d’un pírcing o la realització d’un tatuatge pot ser la causa de l’aparició d’infeccions per virus transmesos per la sang, com els de l’hepatitis B i C o el de la sida (VIH). També poden provocar infeccions per bactèries o per fongs.

Hi ha nombroses evidències d’infeccions per hepatitis B i C provocades per pírcings i tatuatges. La probabilitat que es produeixi una infecció per VIH quan es realitza una perforació o un tatuatge és baixa. Tot i així, el fet de tenir un pírcing a la zona genital pot multiplicar el risc d’infecció per aquest virus perquè pot provocar-hi ferides que facilitin el contagi si es tenen relacions sexuals amb una persona infectada.

El percentatge d’infecció és superior si es tracta de perforacions al cartílag de l’orella o del nas o el llavi. La boca és la principal via d’entrada de material extern al nostre cos, per això té diversos mecanismes de proteeció davant d’infeccions externes.

La perforacio del llavi o de la llengua trenca aquesta protecció a la zona on es realitza i afavoreix l’aparició d’infeccions.

Extret del web gencat