Category Archives: Recursos web 2.0

Flickr

Si vas a la pàgina de flickr ( www.flickr.com), és molt senzill registrar-t’hi i poder carregar fotos, crear àlbums… Incloc en aquesta explicació un tutorial sobre el flickr que ens ha passat l’Andreu Rabassa en el curs d’aula mèdia sobre recursos web. És aquest:
[slideshare id=333495&doc=tutorialdeflickr6383-1207189375364509-8&w=425]

En aquesta pàgina vaig crear un àlbum de deu fotos  d’una sortida familiar a Roma 

En là pàgina següent:  http://bighugelabs.com/flickr/jigsaw.php

que és un editor de puzzles hi vaig convertir una fotografia dels llacs de Covadonga 

Aquest, i a partir del flickr el vaig inserir en un mapa per tal que pugui ser localitzat geogràficament:

sketchcast

Una altra activitat era elaborar un còmic sobre l’eTwinning a partir de l’stripgenerator, l’sketchcast o d’altres. A mi em va agradar aquest darrer, tot i que el més divertit és que pots posar-hi veu. Però com que estracta de fer un dibuix amb el ratolí i mentre dibuixes vas parlant. Donada la meva inexperiència, aquesta primera vegada he optat per a fer només el dibuix i la propera ja intentaré posar-hi veu.

“>

Educar en pantalles. Les TIC i l’ensenyament

Estic realitzant un curset d’estiu telemàtic referent a recursos i aplicacions amb web 2.0. El formador és l’Andreu Rabassa. Al llarg de la primera setmana hem realitzat diferents activitats que intento penjar tot seguit:

EDUCAR EN PANTALLES:

La nostra responsabilitat educant en pantalles ( 1ª part)

Llegint totes i cadascuna de les explicacions he copsat l’amplitud del tema i també que ho tens tot molt clar o això em sembla.

Tens raó quan parles dels riscos de la interpretació de pantalles. És cert que el bombardeig exterior és enorme i fa que tot quedi molt extrapolat.

També en el tema de les TIC hi ha unes mancances que es repeteixen en molts dels àmbits educatius. La interelació que hi hauria d’haver entre pares-mestres- administració.

Educar en pantalles és una responsabilitat, certament molt difícil per moltes coses,ara bé, com en qualsevol aspecte de la docència crec que hem de fer el possible amb el que nosaltres disposem. La informació que creiem que és correcta l’hem de transmetre. potser serà un diàleg de sords, però hem de pensar que alguna cosa els quedarà. I si amb això podem ajudar-los val la pena intentar-ho, per molt que costi.

M’han agradat molt les diferències exposades entre els nadius digitals i els immigrants digitals. Certament en molts dels punts m’hi he trobat identificada. Jo a més a més em trobo amb un altre problema. No tinc tutoria. Imparteixo classes d’informàtica, no com un recurs a l’aula sinó com a programari d’informàtica per tal que els alumnes aprenguin a fer anar diferents programes. Però el que passa és que tinc la sensació que queda tot molt deslligat del que es fa a l’aula.

LES TIC I L’ENSENYAMENT ( Segona part)

1. Només cal utilitzar l’ordinador a l’aula si això implica millorar els resultats acadèmics de l’alumnat.
No hi estic d’acord. L’ordinador és un recurs didàctic més que ens ajuda a assolir els aprenentatges dels nostres alumnes. Poden millorar els resultats o no, el que sí que és segur que estaran més motivats, i els estem donant eines que els ajudaran en d’altres tasques.

2. Els joves han nascut amb les TIC i les dominen instintivament.
Sí, però això no vol dir que ho sàpiguen fer tot. Tenen més facilitats, és cert, però cal guiar-los perquè n’aprenguin a fer un ús responsable. Hi ha un munt de coses que desconeixen.

3. Les TIC afavoreixen la cooperació.

Per tal que afavoreixin la cooperació el mestre hi ha d’estar implicat, perquè he pogut copsar que moltes vegades es tornen individualistes, perquè com amb moltes altres coses hi ha nanos amb més facilitat i d’altres amb menys.

En certa manera estic d’acord en aquesta cooperació. Ho he pogut comprovar aquest curs treballant una webquest amb alumnes de sisè. Ha estat una tasca de cooperació entre ells molt bonica i que ha donat uns resultats molt positius.

4. Innovar és integrar les TIC en les meves classes.
Les TIC són una manera d’innovar, però no és l´’única. Conec molta gent innovadora, però que aquest món no els agrada gens, però tenen una capacitat innovadora molt gran. Penso que una cosa no vol dior l’altra, però sí que hi ajuda.

5. Existeix una pedagogia dels coneixements i una pedagogia de les competències.
Tot està una mica lligat. Les competències, per mi, és allò que han d’adquirir els nostres alumnes aprenent uns coneixements( conceptuals, procedimentals, actitudianls) determinats.