Com a cloenda del Projecte “Pequín 2008” hem realitzat unes Olimpíades on ha participat tota l’escola. 

Horari de l’activitat: de 10:00 a 13:00

Lloc: Estadi d’atletisme de Cornellà

Participants: Infantil i Primària (P3, P4, P5, 1r, 2nA, 2nB, 3r, 4t, 5è i 6è) 

Infantil

Agafa cues

Tots els nens/es portaran una cua que serà un mocador, hi haurà dos o tres nens/es que atraparan a la resta intentant treure’ls-hi la cua. Quan els atrapa cues agafen una, han de col·locar-se-la ells i intentar que els nous atrapa cues no se la prenguin.

Joc de punteria

Cada nen/a haurà d’intentar ficar el màxim nombre de pilotes dins d’una capsa amb 5 forats. Cada forat tindrà una puntuació diferent, de tal manera que se li podrà dir al nen/a quina és la puntuació que va obtenint. Tindrem dues capses i per tant podem fer dos grups per tal d’evitar cues innecessàries. A cada capsa poden llençar pilotes dos nens/es alhora. Cada nen tindrà dos intents i després de llençar haurà de tornar a la cua i esperar el seu torn. Haureu de marcar amb una corda una línia al terra per tal que els nens/es sàpiguen des d’on han de llançar.

Circuit de Psicomotricitat

Es muntarà un circuit de psicomotricitat. Els nens/es hauran de fer-lo amb les normes que se’ls hi donarà, saltar els cercles amb els peus junts, fer ziga-zaga entre els cons, saltar les tanques, fer ziga-zaga amb les piques i tornar a la filera.

Joc d’aigua

Es farà una cursa de relleus amb aigua. Hauran de portar aigua amb gots d’una galleda a una altra intentant que no caigui ni una gota a la gespa… Es faran tres fileres. Tindrem tres cubells plens d’aigua, tres buits i un got per filera.

Llançament de pes

Amb pilotes de tennis i situats en dues fileres, hauran de fer un concurs de llançament de pes. A veure qui arriba més lluny. Haurem de situar una línia al terra des d’on podran llençar les pilotes de tennis. Es faran dues fileres per tal d’anar més ràpids en els llançaments.

Paracaigudes

Jocs amb el paracaigudes, intentant moure la pilota, fent-la saltar,  intentant ficar-la al forat del mig, fent canvis de lloc,…

Primària

Salt de llargada

Farem dos grups i ens col·locarem a les dues fosses per fer els salts de llargada. Anirem dient els resultats als nens/es per què d’aquesta manera intentin superar-se en cada salt.

30-40-50m. velocitat

Els nens/es de cicle inicial faran una cursa de 30 m; els de cicle mitjà de 40m i els de cicle superior de 50m. Sortiran en grups de 5 participants, es dirà el primer classificat de cada ronda i es farà una cursa final amb els cinc primers guanyadors de les diferents rondes. Es donarà una medalla al que quedi primer, segon i tercer d’aquesta última cursa . Es marcaran els metres perquè sapigueu fins on ha de córrer cada grup.

30-40-50m. tanques

Els nens/es de cicle inicial faran una cursa de 30 m; els de cicle mitjà de 40m i els de cicle superior de 50m. Sortiran en grups de 5 participants, es dirà el primer classificat de cada ronda i es farà una cursa final amb els cinc primers guanyadors de les diferents rondes. Es donarà una medalla al que quedi primer, segon i tercer d’aquesta última cursa . Es marcaran els metres perquè sapigueu fins on ha de córrer cada grup.

Llançament de coet-javelina

El grup s’organitzarà per parelles de tal manera que hi haurà una filera perpendicular a la porteria. Dos estaran col·locats per llançar, dos per recollir i la resta faran cua. Un cop han fet el llançament tornen a la filera. Els dos que estaven per recollir agafaren el coet – javelina i se’n van a llençar i els dos primers de la filera se’n van a recollir.  Es pot col·locar un con en el llançament que sigui més llunyà, per què tinguin una referència.

Relleus

Els de cicle inicial faran un recorregut de 10m cada nen/a, els de cicle mitjà faran un recorregut de 15m cada nen/a i els de cicle superior de 20m per alumne/a.En grups de 4, s’organitzarà una cursa de relleus. Sortiran els 5 o 6 grups a la vegada. Per organitzar als nens/es de cada grup se’ls numerarà de l’1 al 4.  Es col·locarà als “1” de cada grup els primers amb el testimoni, als “2” a 10-15 o 20m de distància segons el curs que siguin,  als “3” a 10-15-20 m de distància dels “2” i als “4” a 10-15-20m de distància dels “3”. Hi haurà una arribada per a cada cicle. Es donarà una medalla al grup que quedi primer, segon i tercer d’aquesta única cursa

Joc d’aigua

Es farà una cursa de relleus amb aigua. Hauran de portar aigua amb gots d’una galleda a una altra intentant que no caigui ni una gota a la gespa… Es faran tres fileres. Tindrem tres cubells plens d’aigua, tres buits i un got per filera.

Cursa d’obstacles

Es prepararà una cursa amb diferents obstacles; piques verticals, horitzontals, alguna tanca per passar per sota i per sobre, cercles, bancs,… Serà el mateix recorregut per tots els cursos.…I per finalitzar alumnes i mestres farem  una cursa  conjunta donant la volta a l’Estadi.

Fa molts, molts anys, no hi havia llacs ni rius sobre
la Terra, només el Mar de l?Est, on vivien quatre dracs: el Drac Llarg, el Drac Groc, el Drac Negre i el Drac Perla. Un dia, els quatre Dracs van sortir a la superfície del mar i decidiren fer un volt pel cel. Allà van jugar entre els núvols esponjosos a fet i amagat, van volar, saltar, planejar… feliços i despreocupats.

De cop i volta, el Drac Perla va cridar: -¡Veniu aquí, ràpid!

– Què passa? ? van preguntar els altres tres, mirant cap a on assenyalava el Drac Perla. Sobre la terra, van veure molta gent traient fruites i pastissos i cremant bastons d?encens. Estaven resant! Una dona jove, agenollada al terra amb un nen prim sobre l?esquena implorava: – Si us plau, Déu del Cel, envia?ns pluja ràpid o aviat no tindrem res per menjar?

No havia plogut des de feia molt de temps. Els cultius es marcien, l?herba s?esgrogueïa i els camps s?assecaven sota el sol abrasador.

– Pobra gent! Quina pena que em fan!- va dir molt trist el Drac Groc.

– Si no plou aviat, no tindran res a menjar i moriran?- va dir el Drac Negre.

Els Quatre Dracs es van quedar molt pensatius buscant alguna solució per ajudar la gent de
la Terra.

– I si anéssim a veure l?Emperador Jade i li demanéssim que enviés una mica de pluja a
la Terra? – va proposar el Drac Perla.

– Molt bona idea! ? va contestar el Drac Groc. – Sí! Segur que ell podrà ajudar aquella pobra gent! ? va contestar el Drac Negre.

D?aquesta manera, els Quatre Dracs es van disposar a visitar al poderós Emperador Jade, que vivia al Palau Celestial.

L?Emperador Jade era molt poderós, ja que s?encarregava dels assumptes del Cel, de
la Terra i del Mar. Els Quatre Dracs van entrar corrents al Palau Celestial. La raó que els portava era realment urgent, però a l?Emperador no li van agradar aquelles presses, ja que estava en un concert de fades.

– Què dimonis feu aquí vosaltres? ? els preguntà enfadat. ? No hauríeu de ser al vostre Mar?

El Drac Llarg es va acostar a l?Emperador i li va dir: – Majestat, hem vingut per demanar-li que enviï si us plau una mica de pluja a
la Terra.
Els cultius a
la Terra s? estan assecant per manca de pluja i aviat la gent no tindrà res per menjar.

– Està bé- va dir l?Emperador Jade.- Marxeu tranquils. Demà enviaré la pluja. – I havent dit això, va continuar escoltant tranquil?lament les cançons de les fades.

– Moltes gràcies Majestat! ? van contestar feliçment els Quatre Dracs.
Però van passar deu dies i encara no havia caigut una gota de pluja sobre
la Terra. La gent passava gana. Menjaven escorces d?arbres o arrels de plantes i quan això es va acabar, menjaren fins i tot fang. Veient això, els Quatre Dracs es van sentir molt malament i es van adonar que l?Emperador Jade només es preocupava de passar-s?ho bé sense prendre?s seriosament els problemes de la gent. Només podien confiar en ells mateixos si volien ajudar la gent de
la Terra. Però, com ho farien?

Mirant en direcció al mar, el Drac Negre va dir que havia tingut una gran idea.

– Què és? Vinga, ràpid, explica?ns-ho! ? van cridar els altres tres Dracs.

– Mireu, no veieu que hi ha moltíssima aigua al mar on vivim? ¡Podríem omplir les nostres boques d?aigua i després ruixar-la sobre
la Terra!
Seria com la pluja!- va explicar el Drac Negre.

– És una idea fantàstica ? va dir el Drac Groc.

– Els camps se regaran i la gent podrà fer la collita i no morirà de gana!. Som-hi nois, no podem perdre temps!

– Espereu un moment- va dir el Drac Perla molt pensatiu.

– Què passa ara? No veus que tenim pressa? ? va contestar el Drac Llarg. ? La gent de
la Terra està esperant la pluja!

– No heu pensat que l?Emperador Jade ens castigarà si se?n adona?

– A mi no m?importa- va contestar el Drac Llarg molt convençut. ?Faria qualsevol cosa per ajudar aquesta gent.

– Doncs a mi tampoc m?importa! ? va contestar el Drac PerlaEl Drac Groc i el Negre es van mirar i van dir alhora: – A nosaltres tampoc!

– Aleshores, som-hi! Passi el que passi, mai ens penediren d?això! ? va exclamar el Drac Negre.

Així que els Quatre Dracs van volar cap al mar. Van obrir les seves boques i les van omplir d?aigua tot el que van poder.

Van tornar a enlairar-se i aletejaren pel cel, produint vent. Les seves ales van tapar el sol i la gent va mirar el cel creient que de debò s?acostava una tempesta. Aleshores, els Quatre Dracs van començar a polvoritzar l?aigua sobre
la Terra.

Quan havien buidat les seves boques, tornaven al mar per omplir-les i alçaven el vol novament. Així moltes vegades, fins que va caure una bona pluja.

La gent va sortir de les seves cases tot mirant el cel i cridant amb alegria: – Està plovent, està plovent! Salvarem la collita!

L?aigua va caure sobre
la Terra i els camps van reverdir. La gent cantava per agrair al Déu del Cel la pluja i els nens ballaven i saltaven sobre els bassals d?aigua.

Quan l?Emperador Jade es va adonar que estava plovent es va enfurismar. Com havien gosat portar aigua a
la Terra sense el seu permís? Va ordenar als seus soldats que portessin al Palau els Quatre Dracs. Estava disposat a castigar-los molt durament per haver-lo desobeït.

Quan els Dracs arribaren al Palau Celestial, l?Emperador Jade va cridar el Déu de
la Muntanya i li va ordenar que portés quatre muntanyes per empresonar els quatre Dracs. El Déu de
la Muntanya el va obeir i va portar volant quatre muntanyes i les col?locà sobre els quatre Dracs, que van quedar atrapats sense poder bellugar-se. Tot i el càstig que els havia caigut, els Dracs mai no es van penedir del que havien fet, ja que havien ajudat a gent que ho necessitava.

Convençuts de voler fer sempre bones accions per ajudar els homes, els Quatre Dracs es van convertir en quatre grans rius que van fluir al llarg d?altes muntanyes i profundes valls, creuant la terra i oferint aigua a la gent per arribar finalment al mar. I d?aquesta manera es van formar els quatre grans rius de Xina el Heilongjian (també conegut com el Drac Negre) al nord, el Huang He (el Drac Groc) al centre del país; el Xangjiang (Iang-Tsé o riu Llarg) al sud i el Xi Jiang (Perla) al llunyà sud.  

ELS QUATRES DRACS  HAN – WEI LUI  (ZHEJIAN, XINA) CASA ÀSIA

                                   CHIQUI-CHIQUI

Aquest conte ha estat escrit per tots els nens i les nenes de l’escola Abat Oliba. Hem participat des de P-3 fins a 6è. 

           EL  VIATGE  OLÍMPIC

 Hi havia una vegada un ós panda i una nena. L´ ós panda menjava  bambú i la nena jugava amb un estel .Un dia l’ós panda i la nena anaven en bicicleta al zoo, mentre anaven en bicicleta és van trobar  un drac xinès. La  nena  i  l´ós   van  donar   menjar   al   drac, li  van  ensenyar  a  fer  sumes   i  a  escriure ….

Es    van  fer   amics.

Els   pobrets  no  tenien  diners  per  entrar  al  zoo,  però  el  drac  els  va  portar  volant  per  sobre    les  muralles. La  nena     i  l´ós  panda  van  pujar  a la  gepa  del  drac  i  aquest  va  córrer  per  agafar  força   per  volar  la  muralla   molt  alta. Van  aconseguir   aterrar  al  zoo.  Allí  els  tres  amics  van    visitar  a  la  família  dels  ximpanzés  i   tots  plegats   van  celebrar  l´aniversari   del  net  del  floquet  de  neu  i  els  van  convidar  a  la  festa…Van  anar  a  buscar   plàtans    i  pel  camí  es  van  trobar  un  tigre   plorant  que  s´havia  escapat  de  la  gàbia  perquè  els  pares  l´havien  renyat.  Resulta  que  jugant  amb  el  seu  germà  petit  li  va  fer  mal. Els  tres  amics  pensen  què  faran  per  arreglar   el   problema  .El  primer  que  fan  és  anar  a  casa  del  tigre    per  arreglar  el  problema  de   jugar  amb  el  seu  germà  petit. Al  dia  següent  , el  tigre  i  els  seus  amics  van  solucionar  el   problema  parlant. I  tots  contents! Quan  els  cinc  anaven  de   passeig  van  trobar  una  tortuga. La  pobre  tortuga , que  es  deia   Raig  s´havia  clavat  a  la  pota  dreta  una  xinxeta. Els  cinc   amics  la  van  portar  a  un   hospital  d´animals…A  la  tortuga  li  van  posar  anestèsia  amb  una  “mega     xeringa”.  Després  li  van  treure  la   xinxeta  amb  unes  pinces. Més     tard  van  trobar  un  camaleó   multicolor  trist. Estava  trist  perquè  no  trobava   res  per  menjar. La  nena  li  va  donar  una  galeta  de  nusquits. El  camaleó  ara  ja  estava  molt  content  i  els  va  acompanyar .Van  trobar  una  àliga  que  tenia  una  ferida  a  l´ala  esquerra.                                      

Llavors  la  tortuga  li  va  posar  una  mica  de  closca, llavors  l´àliga  ja  podia   volar.

L´àliga    estava  molt  agraïda  i, aleshores, es  va  fer  molt  amiga  del  grup.

Tots  junts  van  fer   una  festa  a la  muralla  Xina, mentre  berenaven   galetes   d´arròs  amb  xocolata, en  el  cel  una  girafa  volava  per  sobre  dels  seus  caps. La  girafa  els  va    explicar  que  volava  gràcies  a  una  motxilla  màgica .Els  amics  li  van  preguntar  si tenia  més  motxilles. Com  que  va  dir  que  sí  tots  podien  volar,  van  anar  a  la  lluna. Allà  un  pallasso  els  va  fer  un  espectacle  de  màgia   els  va  fer   desaparèixer  i  van  aparèixer … en  mig  dels   Jocs   Olímpics. En  aquell  moment   van  arribar  tots  els  participants  de  cada  esport  i  van  començar  els  Jocs  Olímpics.

Els  nostres  amics  també  es  van  apuntar  a  les  competicions. Van  córrer  els  400 m  i  quan  estaven  a  punt  d´ arribar  a  la  meta  va  caure  el  pallasso  que  encara  estava  a  la  lluna, just  a  la  línia  de  meta.  Quina  sorpresa!  Va  acabar  guanyant  ell!

Es  va  treure  la  disfressa   de  pallasso  i  va  aparèixer  el  Rodolfo el  Chikilicuatre cantant el nostre himne. I… a cantar tots!